tossut

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tuˈsut/
	balear /toˈsut/, /tuˈsut/
Occidental:	/toˈsut/

Rimes: -ut
Etimologia: De tos ‎(«part del cap») i el sufix -ut, segle XVII.

Adjectiu

tossut m. ‎(femení tossuda, plural masculí tossuts, plural femení tossudes)

Persona que s'entesta a tenir la raó o a fer una cosa d'una determinada manera malgrat els avisos d'altri.
Perseverant, constant.

Traduccions

Qui s'entesta a tenir la raó

Alemany: dickköpfig ^(de), stur ^(de)
Anglès: stubborn ^(en)
Àrab: عَنِيد‎ ^(ar)
Armeni: համառ ^(hy) ‎(hamar)
Belarús: упа́рты ^(be) ‎(uparti)
Búlgar: инат ^(bg) ‎(inat)
Castellà: tozudo ^(es), terco ^(es), testarudo ^(es), cabezota ^(es), obcecado ^(es), obstinado ^(es), cabezaduro ^(es)
Danès: stædig ^(da)
Eslovac: tvrdohlavý ^(sk), neústupčivý ^(sk)
Eslovè: trmast ^(sl)
Estonià: kangekaelne ^(et)
Feroès: treiskur ^(fo)
Finès: itsepäinen ^(fi)
Francès: têtu ^(fr), entêté ^(fr)
Gallec: teimudo ^(gl), testán ^(gl), cornán ^(gl)
Georgià: ჯიუტი ^(ka) ‎(djiuti)
Grec: πεισματάρης ^(el) ‎(pismataris)
Grec antic: αὐθάδης ^(grc) ‎(authádēs), σκληροτράχηλος ^(grc) ‎(sklērotrákhēlos)
Hebreu: עַקְשָׁן‎ ^(he)
Hindi: हठी ^(hi)
Hongarès: makacs ^(hu), konok ^(hu)
Italià: ostinato ^(it), testardo ^(it)
Japonès: 頑固な ^(ja)
Lituà: užsispyręs ^(lt)
Llatí: obstinatus ^(la)
Llengua de signes catalana: FERRO ^(csc)
Macedoni: твр́доглав ^(mk)
Neerlandès: hardnekkig ^(nl)
Noruec: sta ^(no)
Polonès: uparty ^(pl)
Portuguès: teimoso ^(pt), cabeça-dura ^(pt)
Quítxua: thalu ^(qu)
Romanès: încăpățânat ^(ro), căpățânos ^(ro)
Rus: упо́рный ^(ru) ‎(uporni)
Serbocroat: тврдоглав ^(sh), tvrdoglav ^(sh)
Suec: envis ^(sv)
Turc: inatçı ^(tr)
Txec: tvrdohlavý ^(cs), neústupný ^(cs)
Való: tiestou ^(wa)
Vietnamita: bướng bỉnh ^(vi)
Xinès: 頑固 ^(zh) ‎(顽固, wángù)

Nom

tossut m. ‎(plural tossuts)

saltamartí

Miscel·lània

Síl·labes: tos·sut (2)
Anagrama: tustos

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot