subjecte
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /subˈʒek.tə/, balear /subˈʒɛk.tə/ Occidental: /subˈd͡ʒɛk.te/
Nom
[modifica]subjecte m. (plural subjectes)
- Entitat oposada a objecte.
- «Amb els resultats obtinguts per cada subjecte es confeccionaran els mapes de la retina.» (Carreras, Pere, Pràctiques de percepció visual, Univ. Autònoma de Barcelona 1998, pàgina 10)
- Allò sobre què versa un discurs.
- «Els subjectes tractats foren: Utilització de la Història per a l'educació moral; Utilització de la disciplina i de l'autonomia dins la susdita educació; Procediments més eficaços.» (Criterion, 1929, p.421)
- En sintaxi, part de la frase que no és el predicat, normalment qui fa l'acció.
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Adjectiu
[modifica]subjecte m. (femení subjecta, plural invariable subjectes)
- Que segueix uns determinats criteris o que n'és dependent.
- «La pintura...no està subjecta a cap norma i només és susceptible de consells.» (Lino Cabezas Gelabert, Luis Felipe Ortega De uhler, Anàlisi gràfica i representació geomètrica, Edicions Universitat Barcelona, pàgina 13)
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: sub·jec·te (3)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /sʊbˈjɛk.tɛ/
Adjectiu
[modifica]subjecte
- vocatiu masculí singular de subjectus