socarrat

Català

Socarrat amb una dama

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.kəˈrat/
	balear /so.kəˈrat/, /su.kəˈrat/
Occidental:	/so.kaˈrat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De socarrar. Com a malnom, per les viles cremades durant la Guerra de Successió Espanyola o per les incursions musulmanes del segle XIV.

Nom

socarrat m. ‎(plural socarrats)

1. (ceràmica) Rajola de fang, normalment decorada amb dibuixos, emprada per a cobrir l’espai entre les bigues del sostre.
2. (cuina) Arròs més cremat del fons del recipient on es cou.

Traduccions

Rajola entre bigues

• Castellà: socarrat ^(es) m.

Nom

socarrat m. ‎(plural socarrats, femení socarrada)

1. Malnom dels naturals de Xàtiva, Cocentaina, Vila-real i Culla.

Verb

socarrat

1. Participi masculí singular del verb socarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·car·rat (3)
• Anagrames: arrocats, catarros, torcaràs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \so.kaˈrað\, meridional \so.kaˈra(ð)\

Americà: alt /s(o).kaˈrad/, baix \so.kaˈrað\, austral /so.kaˈrad/

• Rimes: -ad

Nom

socarrat m. ‎(plural socarrats)

1. socarrat

Miscel·lània

• Síl·labes: so·ca·rrat (3)