Vés al contingut

salpar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /səɫˈpa/
Occidental: nord-occidental /saɫˈpa/
valencià /saɫˈpaɾ/, /saɫˈpa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: salpà
  • Etimologia: De l'italià salpare, de l’antic sarpare o serpare, probablement de serpe («serp») per les fustes de proa en forma de serp, segle XV.

Verb

[modifica]

salpar trans., intr.

  1. (transitiu) desancorar
  2. (intransitiu) Una embarcació, partir.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: salpo, salpa, salpem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: sal·par (2)
  • Anagrama: parlàs

Vegeu també

[modifica]