Vés al contingut

rama

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈra.mə/, occidental /ˈra.ma/
  • Rimes: -ama
  • Etimologia: Del llatí ramus, formació analògica per similitud amb folia, plural neutre de folium ‎(«fulla»), segle XIV.

rama f. ‎(plural rames)

  1. (nord-occidental, valencià, tarragoní) Branca d'un arbre o planta.
  2. Branca que es planta per a fer créixer arbres.
  3. Branca que talla el pastor per a donar-la al bestiar en temps de neu.
  4. La multitud de branques tallades d'un arbre.
  5. En estampació, marc rectangular de ferro on s'hi colla al seu interior el motlle amb la forma a imprimir en la premsa amb tascons o caragols.
  6. Origen comú amb altres d'un mateix tronc.

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

rama

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ramar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈra.ma/
  • Rimes: -ama
  • Etimologia: Del llatí ramus.

rama f. ‎(plural ramas)

  1. Branca d'un arbre o planta.
  2. rama: en estampació, marc rectangular de ferro on s'hi colla al seu interior el motlle amb la forma a imprimir en la premsa amb tascons o cargols.
  3. rama: origen comú amb altres d'un mateix tronc.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Andarse por las ramas: no entrar en el punt essencial d'un assumpte.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ra·ma (2)