puny

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpuɲ/^ⓘ
• Rimes: -uɲ
• Etimologia: Del llatí pŭgnus, segle XIV.

Nom

puny m. ‎(plural punys)

1. Mà tancada.

   Donar un cop de puny

2. Canell.
3. Grapat que cap en la mà tancat.
4. En una peça de vestir, part final i diferenciada d'una màniga que es troba sobre el canell o a prop.
5. En algunes eines i armes, part per on s'agafa, especialment en les armes de tall.
6. (nàutica) Extrem dels angles d'una vela.
7. Joc infantil en el qual cal evitar riure mentre es recita una cantarella i es fan moviments de braços.

Derivats

• punyada
• punyal
• apunyegar

Traduccions

Mà tancada

• Castellà: puño ^(es) m.
• Occità: ponh ^(oc) m., punh ^(oc) m.

 Cop de puny — vegeu punyada

Final diferenciat d'una màniga

• Alemany: Manschette ^(de) f.
• Castellà: puño ^(es) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /pjuːni/

Adjectiu

puny ‎(comparatiu punier, superlatiu puniest)

1. petit i feble

   I was not very impressed with the plants at my local garden centre. They were all either really puny, dead or dying.

2. patètic

   My husband laughed at my puny attempts to build a tree house for our son.

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)