Vés al contingut

pota

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ˈpɔ.tə/
Occidental:  nord-occidental /ˈpɔ.ta/
valencià /ˈpɔ.ta/, /ˈpɔ.tɔ/
  • Rimes: -ɔta
  • Etimologia: Del català antic pauta, segle XIV, del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

pota f. ‎(plural potes)

  1. Peülla o peu gros d’animal.
  2. (central, nord-occidental) Cama d’animal.
  3. (central, nord-occidental) petge
  4. (vulgarisme) Cama de les persones.
  5. canana (Todarodes sagittatus)

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈpo.ta/
Americà: alt /ˈpo.t(a)/, baix /ˈpo.ta/
  • Rimes: -ota
  • Etimologia: Del català pota.

pota f. ‎(plural potas)

  1. canana, pota (Todarodes sagittatus)

Verb

[modifica]

pota

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb potar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb potar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pota