humit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈmit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí hūmĭdus, derivat del verb umere ‎(«mullar»), segle XIV.

Adjectiu

humit m. ‎(femení humida, plural masculí humits, plural femení humides)

1. Que té humitat.
2. Excitat, calent, sexualment disposat

Sinònims

• Que té humitat [1]: moll, mullat, xop.

Antònims

• Que té humitat [1]: eixut, assecat.

Traduccions

humit [1] (que té humitat)

• Anglès: humid ^(en), damp ^(en), moist ^(en)
• Alemany: feucht ^(de)
• Castellà: húmedo ^(es)
• Francès: humide ^(fr)
• Italià: umido ^(it)
• Llengua de signes catalana ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: hu·mit (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot