disciplina
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /di.siˈpɫi.nə/, balear /dis.siˈpɫi.nə/ Occidental: /di.siˈpɫi.na/
- Rimes: -ina
- Etimologia: Del llatí dĭscĭplīna («ensenyament, educació, disciplina»), segle XIII.
Nom
[modifica]disciplina f. (plural disciplines)
- Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.
- De vegades, s'intenta mantenir la disciplina i l' ordre a l'aula per mitjà de crits, que a més de lesionar les cordes vocals no són tan eficaços com ens pensem. (M. Isabel Cortázar López, Balbino Rojo Colino, La veu en la docència, 2017)
- Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.
- Nosaltres defensem la distinció entre aquestes dues disciplines científiques, ja que entenem que presenten objectes d'estudi diferenciats. (Miquel Gómez i Serra, Els serveis socials i la seva avaluació, 2000)
Traduccions
[modifica]Conjunt de regles
- Anglès: discipline (en)
- Castellà: disciplina (es) f.
- Francès: discipline (fr)
Branca del coneixement que és matèria d'estudi
- Anglès: discipline (en)
- Castellà: disciplina (es) f.
- Francès: discipline (fr)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: dis·ci·pli·na (4)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- disciplina. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /dis.θiˈpli.na/, meridional /dih.θiˈpli.na/
- Americà: alt /d(i)s.siˈpli.na/, baix /dih.siˈpli.na/
- Rimes: -ina
- Etimologia: Del llatí disciplīna.
Nom
[modifica]disciplina f. (plural disciplinas)
Variants
[modifica]- (arcaic) diciplina
Derivats
[modifica]Verb
[modifica]disciplina
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb disciplinar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb disciplinar
Variants
[modifica]- [2]: (voseo) discipliná
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: dis·ci·pli·na (4)
- Anagrama: diciplinas
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre disciplina
- disciplina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /dɪs.kɪˈpliː.na/
- Etimologia: De discipulus.
Nom
[modifica]disciplīna f. (genitiu disciplīnae)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | disciplīna | disciplīnae |
Vocatiu | disciplīna | disciplīnae |
Acusatiu | disciplīnam | disciplīnās |
Genitiu | disciplīnae | disciplīnārum |
Datiu | disciplīnae | disciplīnīs |
Ablatiu | disciplīnā | disciplīnīs |
Descendents
[modifica]- Anglès: discipline
- Castellà: disciplina
- Català: disciplina