dens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdɛns/, occidental /ˈdens/
• Rimes: -ɛns
• Homòfon: dents ‎(occidental)
• Etimologia: Del llatí densus.

Adjectiu

dens m. ‎(femení densa, plural masculí densos, plural femení denses)

1. Que la matèria es troba concentrada.

Sinònims

• espès, concentrat

Antònims

• fi, prim, líquid

Derivats

• hiperdens
• hipodens
• isodens

Relacionats

• densitat

Traduccions

Traduccions

• Albanès: i dendur ^(sq)
• Alemany: dicht ^(de)
• Anglès: dense ^(en)
• Àrab: كَثِيف ^(ar)
• Àzeri: qalın ^(az)
• Belarús: густы́ ^(be) ‎(hustí)
• Búlgar: гъст ^(bg) ‎(gast)
• Castellà: denso ^(es)
• Coreà: 짙다 ^(ko) ‎(jitda)
• Danès: tæt ^(da)
• Eslovac: hustý ^(sk)
• Eslovè: gost ^(sl)
• Esperanto: densa ^(eo)
• Estonià: tihe ^(et)
• Finès: tiheä ^(fi)
• Francès: dense ^(fr)
• Gallec: denso ^(gl)
• Georgià: ხშირი ^(ka) ‎(khxiri)
• Grec: πυκνός ^(el) ‎(piknós)
• Grec antic: πυκνός ^(grc) ‎(pyknós)
• Hebreu: עבות ^(he)
• Hindi: घना ^(hi)
• Hongarès: sűrű ^(hu)
• Irlandès: dlúth ^(ga)
• Islandès: þéttur ^(is)
• Italià: denso ^(it)
• Japonès: 濃い ^(ja)
• Kazakh: қалың ^(kk) ‎(qalıñ/khaling)
• Kirguís: калың ^(ky) ‎(kalung)
• Letó: blīvs ^(lv)
• Lituà: tankus ^(lt)
• Llatí: densus ^(la)
• Macedoni: густ ^(mk)
• Malai: padat ^(ms)
• Mongol: нягт ^(mn)
• Neerlandès: dicht ^(nl)
• Noruec: tett ^(no)
• Occità: dens ^(oc)
• Polonès: gęsty ^(pl)
• Portuguès: denso ^(pt)
• Romanès: dens ^(ro)
• Rus: густо́й ^(ru) ‎(gustoi)
• Serbocroat: густ ^(sh), gust ^(sh)
• Suec: tät ^(sv)
• Turc: yoğun ^(tr), sık ^(tr)
• Txec: hustý ^(cs)
• Ucraïnès: густи́й ^(uk) ‎(hustí)
• Urdú: گهنا ^(ur)
• Uzbek: zich ^(uz)
• Vietnamita: đặc ^(vi)
• Xinès: 密 ^(zh) ‎(mì)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /dɛnz/

Nom

dens

1. forma plural de den

Verb

dens

1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de den

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₃dénts o h₃dónts, amb cognats en el grec antic ὀδών ‎(odṓn) i en sànscrit दत् ‎(dót).

Nom

dēns m. ‎(genitiu dentis)

1. dent

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	dēns	dentēs
Vocatiu	dēns	dentēs
Acusatiu	dentem	dentēs
Genitiu	dentis	dentium
Datiu	dentī	dentibus
Ablatiu	dente	dentibus