Vés al contingut

condret

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /kunˈdɾɛt/, occidental /konˈdɾet/
  • Rimes: -ɛt
  • Etimologia: Del llatí condīrēctus ‎(«endreçat»), segle XIII.

Adjectiu

[modifica]

condret m. ‎(femení condreta, plural masculí condrets, plural femení condretes)

  1. En bon estat.

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: con·dret (2)
  • Heterograma de 7 lletres (cdenort)
  • Anagrama: cendrot

Vegeu també

[modifica]
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot