Vés al contingut

bala

De Viccionari

Català

[modifica]
Ruc portant una bala de palla
1-esfèrica 2-ogival 3-ogival amb revestiment de tefló 4-de punta plana
  • Pronúncia(i): oriental /ˈba.ɫə/, occidental /ˈba.ɫa/
  • Rimes: -ala
  • Etimologia: Del protogermànic *ballô o *balluz ‎(«bola»), del protoindooeuropeu *bʰel- ‎(«inflar»), per dues vies:
[1] Del francès balle, del fràncic *balla ‎(«bola»), segle XIII.
[2] De l'italià palla, del longobard *palla o *balla, segle XVII.

bala f. ‎(plural bales)

  1. Fardell gros de llana, cotó o altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc., premsat i lligat amb cintes metàl·liques o de material plàstic, amb filferros, etc.
    una bala de palla, una bala de papers, etc.
  2. Conjunt de cinc feixos de paper o deu raimes, cinc mil fulls.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

bala f. ‎(plural bales)

  1. Projectil que es fa servir en armes de foc.
  2. (jocs) Bola petita.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈba.la/
  • Rimes: -ala
  • Etimologia: Del francès balle.

bala f. ‎(plural balas)

  1. bala

Verb

[modifica]

bala

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb balar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb balar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ba·la (2)
  • Anagrames: alba, Alba

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bala

Ibèric

[modifica]
  • Pronúncia(i): /bala/
  • Etimologia: Variant de balaŕ ‎(balaŕ).

Nom propi

[modifica]

bala ‎(bala)

  1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats

[modifica]

Romaní

[modifica]

bala

  1. forma plural de bal