Els mots llatins de la segona declinació es divideixen en tres grups segons la terminació del nominatiu singular: -us, -er, -um. El genitiu és -i.
El noms de ciutats o illes i algun substantiu, com humus, presenten el cas locatiu amb la desinència -i. Indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba: Lugduni, a Lió; humi, a terra.
El gènere dels substantius en -us és majoritàriament masculí. Són femenins els noms d'arbres (pinus), els topònims (Aegyptus) i humus. Són neutres vulgus, virus i pelagus.
Particularitats:
Els noms en -ius contreuen el vocatiu singular en -i. En l'època clàssica, abans d'August, també es contreia el genitiu singular.
És irregular deus per contraccions en el plural i sense vocatiu singular.
Alguns noms, com locus, tenen doble plural: loci, locorumm., llocs; loca, locorumn., comarca.
Els neutres pelagus, virus i vulgus no tenen plural i es declinen com els neutres en -um.
Alguns noms, com sestertius i modius (generalment paraules força antigues o de més de tres síl·labes), mantenen el genitiu plural arcaic en -um.
La majoria de noms en -er perden la -e- del nominatiu i vocatiu singular en la resta de casos.
Alguns, però, la conserven: puer, socer, gener, vesper, adulter. Són mots formats per reducció i assimilació que ja tenien la -e- etimològica: pueros>puers>puer
Vir, viri i els seus compostos (triumvir) es declinen com -er mantenint la vocal.
