Llista de l'alfabet occità amb les diferents transcripcions que poden tenir en la pronúncia de l'occità, segons un model normatiu que pot tenir variacions regionals. Només s'indiquen les variacions en aranès per raons de proximitat, encara que poden ser extensibles al gascó. Per a més informació vegeu la Viquipèdia.
àton final o plural, hiat si és tònic final o plural
iá
[jɔ]
iè
[jɛ]
ió
[ju]
ue
[we]
uè
[wɛ]
ui
[wi]
uo
[wu]
uò
[wɔ]
excepte uòu[jɔw]
Nota: La -a (final àtona), anomenada mig sonant (mièg sonant), es representa majoritàriament a l'actualitat per [ɔ] tot i que les transcripcions anteriors als anys 80 coincidien a definir-la com una vocal mitjana. Se sol dir actualment que la seva realització pot variar entre [ɔ], [o̞] (la o del català septentrional i castellà), i [ɑ] (una a final d'alguns parlars del català nord-occidental). Algunes varietats han conservat [a] i a algunes parles es pot trobar [u].