mir
Aparença
Potser volíeu: Mir
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: balear /ˈmiɾ/, alguerès /ˈmiɾ/
- Rimes: -iɾ
Verb
mir
Miscel·lània
- Anagrama: rim (revers)
Català antic
Verb
mir
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de mirar
- primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de mirar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de mirar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de mirar
Alemany
Pronom
mir
- mi, a mi, em, me, jo
- Das gefällt mir.
- Això m'agrada.
- Er gab es mir.
- Ell m'ho dona.
- Das hat mir gerade noch gefehlt.
- Això és el que jo trobava a faltar.
- (col·loquial) naltros
- Sprach der Scheich zum Emir: "Mir zahlen und dann gehn' mir." Sprach der Emir zum Scheich: "Mir zahlen nicht und gehen gleich."
- El xeic digué a l'emir: Naltros paguem i marxem. L'emir respongué al xeic: No pagueu i marxeu ja.