Eclesiàstes
Aparença
קֹהֶלֶת, Der Prediger Salomo, Kohelet, Ecclesiastes, Ecclesiastes i ΕΚΚΛΗΣΙΑΣΤΗΣ | |
---|---|
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades generals | |
L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix els Proverbis i precedeix el Càntic dels Càntics, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Càntic dels Càntics, i després el dels Proverbis. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Ecle. 1,4.
- Allò que és tort no serveix per a redreçar, i allò que és incomplet no serveix per a comptar.[1]
- Ecle. 1,15.
- Ecle. 1,18.
- Ecle. 2,13.
- Ecle. 2,14.
- Ecle. 2,24.
- Ecle. 3,1.
- Tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols.[1]
- Ecle. 3,20.
- Ecle. 4,4.
- Ecle. 4,5.
- Més val ser dos que un de sol, que així els fa bon profit el seu treball.[1]
- Ecle. 4,9.
- Més val un jove pobre i intel·ligent que un rei vell i neci que ja no sap aconsellar-se.[1]
- Ecle. 4,13.
- Ecle. 5,2.
- Ecle. 5,5.
- El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en treu profit.[1]
- Ecle. 5,9.
- Ecle. 6,9.
- Ecle. 7,3.
- El cor dels savis és a la casa del dol,
i el cor dels folls és a la casa de la festa.[1]
- Ecle. 7,4.
- Ecle. 7,7.
- Ecle. 7,8.
- Ecle. 7,19.
- Trobo la dona més amarga que la mort. El seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços.[1]
- Ecle. 7,26.
- No hi ha cap home que sigui amo del seu alè, ni que pugui retenir-lo.[1]
- Ecle. 8,8.
- No hi ha res millor per a l'home que menjar i beure i divertir-se.[1]
- Ecle. 8,15.
- El cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen[1]
- Ecle. 9,3.
- Ecle. 9,16.
- Una mica de follia fa més pes que un tresor de saviesa.[1]
- Ecle. 10,1.
- Si la ira del governant s'alça contra tu, no et facis enrera, perquè la calma evita greus caigudes.[1]
- Ecle. 10,4.
- Ecle. 10,12.
- Feliç de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els seus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se![1]
- Ecle. 10,17.
- Ecle. 11,4.
- Ecle. 11,9.
- Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d'un sol pastor.[1]
- Ecle. 11,11.
- Tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l'estudi excessiu fa malbé la salut.[1]
- Ecle. 11,12.
- Ecle. 11,14.
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].