El cent és el nombre natural que segueix el noranta-nou i precedeix el cent un. S'escriu 100 en el sistema de numeració àrab o C en nombres romans.
- Cent anys fa que és mort lo mut, i encara el cul li put.[1]
- Cent anys, digué Na Domenja: qui poc menja, molt temps menja.[1]
- Cent en boca, i guarda la bossa.[1]
- Qui a un castiga, a cent avisa.[1]
- Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna.[1]
Completament, totalment.
- De cada cent, els noranta-nou.[2]
- Expressió per a indicar que hi ha poques persones que s'exceptuen d'una regla, etc.
- (var.) De cent a celis.[1]
- De quan en quan, alguna vegada.
- Haver-hi una gran multitud (València).
- Fer-ne cent per un peçol.[1]
- Fer moltes malifetes (Mallorca).
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 «cent». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
| Nombres naturals |
|---|
| |  |
|
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
