Avarícia

Avarícia

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari

L'avarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials. Està catalogada com un pecat per la majoria de les religions i el terme té sempre connotacions negatives.

Citacions

• L'avarícia consisteix en l'afany de diners, que cap home assenyat no ha desitjat mai; com si estigués plena de malignes metzines, debilita el cos i l'esperit viril; no té mai un limit, és insaciable i no minva ni amb l'abundor ni amb l'escassetat.

(en llatí) Auaritia pecuniae studium habet, quam nemo sapiens concupivit: ea quasi uenenis malis inbusta corpus animumque uirilem effeminat, semper infinita, insatiabilis est, neque copia neque inopia minuitur.

La conjuració de Catilina. § 11. — Gai Sal·lusti Crisp

• L'avarícia és la mare de tots els crims.

(en llatí) Avaritia prima scelerum mater.

De Consulatu Stilichonis. Liber II. — Claudi Claudià

• A la pobresa li manquen moltes coses; a l'avarícia, totes.

(en llatí) Inopiae desunt multa, avaritiae omnia.

 — Publili Siri

• La bèstia més orgullosa i aquella on hi ha més avarícia que en cap altra és l'home.

De com Na Renard fou porter del rei». Llibre de les bèsties. — Ramon Llull

Dites populars

• L'avar, a on té el tresor, té el cor.(Cat.)
• L'avar és com el porc: no aprofita sinó mort.(Cat.)
• L'avar no té cor ni ventre.(Cat.)
• L'avar ric, no té parent ni amic.

Bibliografia

• Llull, Ramon. Llibre de les bèsties. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans ; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
• Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147) [Consulta: 1544492003].