Xavier Giannoli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 març 1972  (52 anys)Neuilly-sur-Seine (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guionista, productor de cinema, director de cinema | ||
| Família | |||
| Pare | Paul Giannoli | ||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
Xavier Giannoli (Neuilly-sur-Seine, 7 de març de 1972)[1] és un director de cinema, guionista i productor francès. En 2010 va ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.[2]
El seu curtmetratge L'Interview va guanyar la Palma d'Or al festival de cinema de Canes de 1998,[3] i un premi César el 1999.[4]
La seva pel·lícula Illusions perdues va guanyar l'any 2022 set premis César, incloent-hi el de millor pel·lícula i el de millor adaptació.[5]
Biografia
[modifica]Xavier Giannoli és fill del periodista Paul Giannoli i net de Roger Frey, qui va ser ministre del general de Gaulle.[6]
El seu interès pel món del cinema va néixer amb nou anys, en un viatge en transbordador a Còrsega, quan va assistir a la projecció de la pel·lícula Toro salvatge, de Martin Scorsese.[7] A partir d'aquí va escorcollar els videoclubs encadenant les pel·lícules còmiques dels germans Marx o Louis de Funès, amb els clàssics del cinema americà.[6]
Després d'obtenir el seu títol en literatura a la universitat de la Sorbona,[8] Xavier va aconseguir un contracte de pràctiques a la revista d'actualitat L'Express, on va coincidir amb Angelo Rinaldi i Jean-Pierre Dufreigne. Aquests dos periodistes li van encoratjar a obrir la seva pròpia productora de cinema, Elizabeth Films, i llençar-se a la direcció de curtmetratges.[6]
L'any 1993 presenta el seu primer curtmetratge Le Condamné, amb Philippe Léotard i Christine Boisson, adaptació d'una novel·la de Jean-Paul Dubois. Li seguiran Terre sainte (1994), amb Jacques Bonnot; J'aime beaucoup ce que vous faites (1995), amb Mathilde Seigner; Dialogue au sommet (1996), amb François Cluzet; i L'Interview (1998), que va guanyar una Palma d'Or i un César.
Després de l'èxit del seu cinquè curtmetratge, Xavier dirigeix alguns anuncis publicitaris i fa tasques de producció per a Olivier Assayas.[9] No serà fins a l'any 2003 que no dirigeix el seu primer llargmetratge, aquesta vegada inspirat en una novel·la homònima de Christian de Montella, Les Corps impatients (2003),[10] amb Laura Smet i Nicolas Duvauchelle, dos actors amb qui tornarà a treballar a la seguent pel·lícula, Une aventure (2005).
Amb Chanson d'amour (2006), Xavier aconsegueix un dels seus somnis: dirigir a Gérard Depardieu, a qui considera un dels millors actors del cinema francès.[6] Aquest film va estar seleccionat al festival de Canes. EuropaCorp, de Luc Besson, es va encarregar de la distribució, arribant a tenir quasi un milió d'espectadors a França.
Per al seu següent film, À l'origine (2009), Giannoli adapta una notícia real que va tenir lloc a Saint-Marceau, on un estafador es va fer passar per un contractista encarregat de reprendre l'obra d'una autopista.[11] Pel seu paper en aquesta pel·lícula, l'actriu Emmanuelle Devos va guanyar el premi César a la millor actriu secundària.[12]
L'any 2012 dirigeix Superstar, amb Kad Merad i Cécile de France als papers protagonistes. La pel·lícula adapta lliurament la novel·la L'Idole, de Serge Joncour, i va provocar una certa polèmica per les similituds entre el personatge de Merad i el de Roberto Benigni a A Roma amb amor, de Woody Allen.[13] Durant un programa emès a France Inter, Xavier va declarar que no va prendre accions judicials a causa del cost del procediment.[14]
Marguerite (2015) serà la seva sisena pel·lícula. Es tracta d'una coproducció entre França, Bèlgica i Txèquia, inspirat en la vida de la cantant americana Florence Foster Jenkins. Catherine Frot, l'actriu que va interpretar Florence, va guanyar un premi César i un Lumière per aquest treball. El film també va aconseguir els premis César al millor decorat, millor vestuari i al millor so.[15]
Tres anys més tard, el director va escollir Vincent Lindon per protagonitzar L'aparició (2018), en el paper d'un periodista encarregat d'investigar diverses aparicions de la Verge Maria.[16]
L'any 2021 va estrenar una altra adaptació literària: Illusions perdues (2021), basada en l'obra d'Honoré de Balzac. Aquest film es va estrenar a la mostra de Venècia i va estar nominat a quinze premis César.[17] Va guanyar-ne set, i el seu èxit va ser tal que va provocar que les vendes del llibre en què es basava la pel·lícula es multipliquessin per vint-i-cinc.[18]
En 2022 comença a dirigir la seva primera sèrie, anomenada Tikkoun. Es tracta d'una producció per a Canal+ sobre l'escàndol de les quotes d'emissió de CO₂.[19] Aquesta estafa es va portar a terme a França, a finals de 2008, quan un grup d'estafadors es van fer rics comprant drets d'emissió sense IVA a una empresa fictícia d'un país estranger, abans de revendre-les a una altra empresa fictícia de França, carregant, ara si, l'impost sobre el valor afegit.[20]
Filmografia
[modifica]Com a director
[modifica]Curtmetratges
[modifica]- Le Condamné (1993).
- Terre sainte (1994).
- J'aime beaucoup ce que vous faites (1995).
- Dialogue au sommet (1996).
- L'interview (1998).
Pel·lícules
[modifica]- Les Corps impatients (2003).
- Une aventure (2005).
- Chanson d'amour (2006).
- À l'origine (2009).
- Superstar (2012).
- Marguerite (2015).
- L'aparició (2018).
- Illusions perdues (2021).
Sèries
[modifica]- Blow-UP. Episodi «Martin Scorsese par Xavier Giannoli» (2017).
- Tikkoun (2022) (en projecte).
Com a productor
[modifica]- Demonlover (2002), d'Olivier Assayas.
- Clean (2004), d'Olivier Assayas.
- Declaració de guerra (2011), de Valérie Donzelli. Com a productor associat.
Com a actor
[modifica]- Valerian i la ciutat dels mil planetes (2017), de Luc Besson. Com a Capità Norton.[21]
Premis i nominacions
[modifica]| Any | Festival | Categoria | Candidatura | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 1995 | Cognac | Millor curtmetratge | Terre sainte | Premiat | [22] |
| 1996 | Clermon-Ferrand | Menció especial del jurat jove | J'aime beaucoup ce que vous faites | Premiat | [23] |
| 1997 | - | César al millor curtmetratge | Dialogue au sommet | Nominació | [24] |
| 1998 | Canes | Palma d'Or al millor curtmetratge | L'interview | Premiat | [25] |
| 1998 | Torí | Millor curtmetratge | L'interview | Premiat | [26] |
| 1999 | - | César al millor curtmetratge | L'interview | Premiat | [27] |
| 2003 | Tessalònica | Alexandre d'Or | Les Corps impatients | Nominació | |
| 2006 | Canes | Palma d'Or | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
| 2007 | - | César a la millor pel·lícula | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
| 2007 | - | César al millor guió original | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
| 2007 | - | Globe de Cristal a la millor pel·lícula | Chanson d'amour | Nominació | [28] |
| 2009 | Canes | Palma d'Or | À l'origine | Nominació | [29] |
| 2010 | - | César al millor guió original | À l'origine | Nominació | [29] |
| 2010 | - | César a la millor direcció | À l'origine | Nominació | [29] |
| 2010 | - | César a la millor pel·lícula | À l'origine | Nominació | [29] |
| 2010 | - | Globe de Cristal a la millor pel·lícula | À l'origine | Nominació | [30] |
| 2010 | - | Premi Cinema de la Societat d'Autors (SACD) | - | Premiat | |
| 2012 | Venècia | Lleó d'Or | Superstar | Nominació | |
| 2015 | Film by the Sea | La granota | Marguerite | Premiat | |
| 2015 | Venècia | Lleó Queer | Marguerite | Nominació | |
| 2015 | Venècia | Green drop | Marguerite | Nominació | |
| 2015 | Venècia | Lleó d'Or | Marguerite | Nominació | [31] |
| 2015 | Venècia | Pare Nazareno Taddei | Marguerite | Premiat | |
| 2016 | - | César al millor guió original | Marguerite | Nominació | [32] |
| 2016 | - | César a la millor pel·lícula | Marguerite | Nominació | [32] |
| 2016 | - | César a la millor direcció | Marguerite | Nominació | [32] |
| 2016 | - | Premi Lumière al millor guió | Marguerite | Nominació | |
| 2016 | - | Premi Lumière a la millor direcció | Marguerite | Nominació | |
| 2016 | - | Premi Lumière a la millor pel·lícula | Marguerite | Nominació | |
| 2016 | - | Premi Magritte a la millor pel·lícula estrangera en coproducció | Marguerite | Nominació | |
| 2021 | Sant Sebastià | Premi del públic Ciutat de Donostia | Illusions perdues | Nominació | [33] |
| 2021 | Venècia | Lleó d'Or | Illusions perdues | Nominació | [34] |
| 2022 | - | César a la millor direcció | Illusions perdues | Nominació | |
| 2022 | - | César a la millor adaptació | Illusions perdues | Premiat | [35] |
| 2022 | - | Premi Lumière a la millor direcció | Illusions perdues | Nominació | [36] |
| 2022 | - | Premi Lumière a la millor pel·lícula | Illusions perdues | Nominació | [36] |
| 2022 | - | Premi Lumière al millor guió | Illusions perdues | Premiat | [37] |
Referències
[modifica]- ↑ «Xavier Giannoli : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). France Culture. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ «Nominations dans l'Ordre des Arts et Lettres - janvier 2009» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ López García, Raquel «Xavier Giannoli». Interfilms, núm. 221, 9-2007, pàg. 30. ISSN: 2340-6690.
- ↑ «Xavier Giannoli : Cannes, César et les autres» (en francès). [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ Langlois, Marine. «Sept prix pour "Illusions Perdues" dont meilleur film... Découvrez le palmarès complet des César 2022» (en francès). BFM TV, 25-02-2022. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Raspiengeas, Jean-Claude «Xavier Giannoli ou la religion du cinéma» (en francès). La Croix, 18-09-2015. ISSN: 0242-6056.
- ↑ Prieur, Eléonore. «Xavier Giannoli: tous les chemins mènent à Scorsese» (en francès). Le Figaro, 27-12-2013. [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ «Xavier Giannoli» (en francès). Le Figaro. [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ «Biographie et actualités de Xavier Giannoli» (en francès). France Inter. [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ Mcgriff, Ines; Delcroix, Olivier. «Nicolas Duvauchelle, des Corps Impatients au Combat ordinaire» (en francès). Le Figaro, 16-07-2015. [Consulta: 24 març 2022].
- ↑ «Un invraisemblable fait divers» (en francès). Le Figaro, 09-11-2009. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ «César 2010 : Emmanuelle Devos est la meilleure actrice dans un second rôle» (en francès), 17-09-2015. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Caprara, Fulvia. «Giannoli: "Superstar"? È stato Woody Allen a prender spunto da me» (en italià). La Stampa, 31-08-2012. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Thoret, Jean-Baptiste; Bou, Stéphane. «Que nous disent les affiches de film ?» (Àudio) (en francès). France Inter, 07-07-2013. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ «César 2016 - La coproduction belge "Marguerite" rafle les prix du son, des décors et des costumes» (en francès). RTBF, 29-02-2016. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Mandelbaum, Jacques. «« L'Apparition » : Xavier Giannoli à la poursuite de la foi» (en francès). Le Monde, 14-02-2018. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Rivas, Athena. «Avant "Illusions perdues", jamais un film n'avait été autant nommé aux César» (en francès). The Huffington Post, 26-01-2022. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Develey, Alice. «Grâce au film de Xavier Giannoli, Illusions perdues de Balzac s'arrache en librairie» (en francès). Le Figaro, 10-11-2021. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Lachasse, Jérôme. «Gaspard Ulliel devait commencer la semaine prochaine le tournage d'une nouvelle série» (en francès). BFM TV, 20-01-2022. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ «Arnaque à la TVA : "l'escroquerie du siècle" en procès à partir de lundi à Paris» (en francès). Le Journal du Dimanche, 02-05-2016. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Cuyer, Clément. «Valérian : 8 réalisateurs français qui font un caméo dans le film» (en francès). AlloCine, 25-04-2021. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ «Cognac Festival du Film Policier (1995)» (en anglès). IMDB. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «J'aime beaucoup ce que vous faites» (en anglès). IMDB. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Dialogue au sommet» (en francès). Académie des arts et techniques du cinéma. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ Benamon, Sophie. «Mathieu Amalric et ses passages à Cannes» (en francès). L'Express, 13-05-2010. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «L'interview, di Xavier Gionnoli» (en italià). TFF. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Les César du Cinéma Français - 1999» (en francès). UniFrance. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Prix et nominations pour Quand J'étais Chanteur» (en francès). AlloCine. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «Le Prix Henri Jeanson 2015 décerné à Xavier Giannoli» (en francès). Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, 08-03-2016. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Globes de Cristal 2010 : Le palmarès» (en francès). Télé-Loisirs, 09-02-2010. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Tranchant, Marie-Noëlle. «Mostra de Venise 2015 : deux films français en compétition» (en francès). Le Figaro, 29-07-2015. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ 32,0 32,1 32,2 Lemercier, Fabien. «11 nominations aux César pour Marguerite et Trois souvenirs de ma jeunesse» (en francès). Cineuropa, 27-01-2016. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Festival de San Sebastián» (en castellà). Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. [Consulta: 25 març 2022].
- ↑ Salvà, Nando. «Giannoli té poc a dir davant el geni de Balzac». El Periódico, 05-09-2021. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ Lemercier, Fabien. «Le César du meilleur film pour Illusions perdues» (en francès). Cineuropa, 25-02-2022. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ 36,0 36,1 «"Illusions perdues" domine les nominations aux Lumières» (en francès), 09-12-2021. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Xavier Giannoli, prix du Meilleur Scénario pour Illusions Perdues - Lumières 2022» (Vídeo) (en francès). Canal+. [Consulta: 28 març 2022].[Enllaç no actiu]
|
