Victor Alphonse Duvernoy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 agost 1842  París | ||
| Mort | 7 març 1907 (64 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Montmartre, division 32 | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pianista | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Pare | Charles-François Duvernoy | ||
| Germans | Edmond Duvernoy | ||
| Premis | |||
  
| |||
Victor Alphonse Duvernoy (París, 30 d'agost, 1842,[1] - París, 6 de març 1907a París 8,[2] va ser un pianista i compositor francès.
Biografia
[modifica]Nascut en una família de músics, és nét de Charles Duvernoy i besnet de Frédéric Duvernoy, músics i compositors famosos de finals del segle XVIII i principis del XIX, i fill del baríton baix Charles- François Duvernoy. El seu germà Edmond Duvernoy és baríton i pianista.
Va estudiar piano i composició al Conservatori de París,[3] on els seus professors van ser Antoine François Marmontel, François Bazin[4] i August Barbereau.[5] Va guanyar el primer premi de piano el 1855.[6]
Paral·lelament a la seva carrera de virtuós, va fundar l'any 1869[7] una societat de música de cambra, en companyia dels violinistes Léonard i Stiehle, el violista Trombetta i el violoncel·lista Jacquard,[8] que organitzava sessions de concert durant diverses temporades.
El 1880, el seu poema simfònic La tempesta, per a solistes, cor i orquestra, basat en La tempesta de Shakespeare, va ser coronat amb el Grand Prix de la Ville de Paris.[9] La Cie de l'Oiseleur torna l'obra en versió concert, acompanyada de piano, el juny de 2024, sobretot amb Erminie Blondel i Enguerrand d'Hys.[10]
El 1881[11] es va casar amb Marianne Viardot, una de les filles de Pauline i Louis Viardot, i esdevingué professor de piano al Conservatori de París a partir de 1886.[12] Fou, en particular, el professor d'Alexander Winkler i Norah Drewett de Kresz.
Per la seva producció de música de cambra va ser guardonat amb el Premi Chartier de l'Acadèmia de Belles Arts tres vegades, els anys 1888,[13] 1900[14] i 1906.[15]
Va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 1891[16] i oficial d'educació pública a l'Ordre de les Palmes Acadèmiques el 1896.[17]
També va ser crític musical del diari "La République française" de 1884 a 1895,[18] així com de la Independència de Bèlgica de 1882 a 1993.[5]
Com a compositor, li devem dues òperes, un ballet, unes quantes obres simfòniques, una acurada i original música de cambra, en particular una pintoresca Serenata[19] amb trompeta amb el mateix conjunt instrumental que el Septet de Saint-Saëns,[20] així com nombroses peces per a piano, i diverses melodies.
Està enterrat al cementiri de Montmartre (divisió 32).[21]
Obres
[modifica]- Òperes
- Sardanapale, òpera en 3 actes, llibret de Pierre Berton segons Lord Byron, creada el 3 de desembre de 1882 a París als Concerts Lamoureux,[22] representada al Théâtre royal de Liège el 1892[23]
- Hellé, òpera en 4 actes, llibret de Charles Nuitter i Camille du Locle, creada el 24 d'abril de 1896 a l'Òpera de París
- Ballet
- Bacchus, ballet en 2 actes i 5 escenes, llibret de Georges Hartmann i Joseph Hansen basat en un poema d'Auguste Mermet, coreografia de Joseph Hansen, creat el 26 de novembre de 1902[24] a l'Òpera de París[25]
- Música vocal
- La tempesta: poema simfònic en 3 parts per a solistes, cor i orquestra” (textos d'Armand Silvestre i Pierre Berton basats en La tempesta de William Shakespeare; creat el 24 de novembre de 1880 al Théâtre du Châtelet), Le Ménestrel: revista de música, 28 de novembre de 1880 ([bpt6k56169955/f4 read online] sobre Gallica, consultat a 14 d'abril de 2020).
- Cléopâtre: escena lírica per a soprano, cor i orquestra» (text de Louis Gallet, creat als Concerts Colonne el 1885), Le Ménestrel: revista de música, 5 d'abril de 1885 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril 2020).
- Música orquestral
- Hernani, obertura (1890)
- Peces orquestrals (1876)
- Música de concert
- 2 fragments simfònics per a piano i orquestra (1876)
- “Peça de concert per a piano i orquestra, op. 20” (dedicat a Auguste Barbereau), Le Ménestrel: journal de musique, 19 de març de 1876 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril de 2020).
- “Escena de ball per a piano i orquestra, op. 28", Le Ménestrel: revista musical, 26 d'abril de 1885 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril de 2020).
- «Fantasia simfònica per a piano i orquestra», Le Ménestrel: journal de musique, 20 de març de 1904 (llegit en línia [arxiu] sobre Gallica, consultat el 14 d'abril de 2020).
- Música de cambra
- “Trio amb piano en mi menor, op. 22: Trio per a violí, violoncel i piano en mi menor (Alphonse Duvernoy) / Obres / Inici - Bru Zane Media Base [arxiu]”, a bruzanemediabase.com, 1868 (consultat el 14 d'abril de 2020).
- Sonata núm. 1 per a violí i piano op. 23 (1885)
- Serenata per a trompeta, 2 violins, viola, violoncel, contrabaix i piano, op. 24, per a la companyia musical La Trompette
- Dues peces per a flauta i piano, op. 41 (1898)
- Lamento
- Intermezzo
- Concertino per a flauta amb acompanyament de piano (o orquestra), op. 45 (1899)
- Quartet de corda en do menor, op. 46 (1899)
- Lied per a viola i piano, op. 47 (1901)
- Sonata núm. 2 en do menor per a violí i piano op. 51 (1905)
- Música de piano
- Sis peces (publicada el 1868)
- Romanç sense paraules
- Gavotte
- Preludi
- Poco agitato
- Cançó
- Estudi
- Balada, op. 8 n°. 1 (publicat el 1872)
- Serenata, op. 8 n°.2
- Queen Mab (publicat el 1872)
- Lamentacions! (publicat el 1872)
- El missatge, Caprice (publicat el 1875)
- Cinc peces de gènere (publicades el 1876)
- Viatja on vulguis, 15 peces, op. 21 (publicat el 1879)
- En camí!
- Narrativa
- Minuet
- Oriental
- Conversa
- Allegrezza
- Passejada
- Ischl
- Memòria
- Moment de caprici
- Cançó
- Una tarda
- Preocupa't
- Kilia
- Enrere
- The Storm, melodies de ballet per a piano a 4 mans (1881)
- Pensament musical, op. 25 (1885)
- Interludi, op. 26 (1885)
- Scherzetto, op. 27 (1885)
- Dues peces, op. 35
- Sota el bosc, op. 36 (1894)
- Humorística, op. 42
- L'escola del mecanisme, 100 estudis (1903)
- Sonata en la major, op.52 (1906)
- Melodies
- Sis melodies per a veu i piano, op. 7
- amor; text de Pierre de Ronsard
- La caravana humana; text de Théophile Gautier
- Romanç; text de Théophile Gautier
- Els mariners; text de Théophile Gautier
- sospirs; text de Sully Prudhomme
- La fugida; text de Théophile Gautier
- Cançó d'amor per a veu i piano (1904); text de Louis Bouilhet
- Dolces llàgrimes per a veu i piano (1905); text de Paul Gravollet
- Cançons de pàgina per a tenor o soprano; text de Stéphane Bordèse
- Honors
- Cavaller de la Legió d'Honor
- Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
Referències
[modifica]- ↑ Archives reconstituées d'état civil de Paris, acte de naissance, vue 45/101 [archive]» (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Archives numérisées d'état cil de Paris, 1907, 8e arr., acte de décès n° 600, vue 17/31 [archive] » (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Constant Pierre, Le Conservatoire national de musique et de déclamation : documents historiques et administratifs / recueillis ou reconstitués, Paris, Imprimerie nationale, 1900 (lire en ligne [archive]), p. 749
- ↑ François-Joseph Fétis, Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique. Supplément et complément. [vol. 1] publ. sous la dir. de M. Arthur Pougin, Paris, Firmin-Didot, 1878-1880 (lire en ligne [archive] sur Gallica), p. 298
- ↑ 5,0 5,1 Dictionnaire national des contemporains. T. 5 / sous la dir. de C.-E. Curinier, 1899-1919 (lire en ligne [archive]), p. 309
- ↑ Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 2 décembre 1855 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 7 février 1869 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ DUVERNOY Alphonse / Personnes / Accueil - Bru Zane Media Base [archive] », sur bruzanemediabase.com (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Rapport du Conseil municipal de Paris [archive] », sur Gallica, 1880 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ La Tempête d’Alphonse Duvernoy de retour à Paris [archive] », sur Forum Opéra (consulté le 10 juin 2024).
- ↑ Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 10 avril 1881 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Le Ménestrel: journal de musique [archive]», sur Gallica, 10 octobre 1886 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ L'Art pour tous : encyclopédie de l'art industriel et décoratif / M. Émile Reiber, directeur-fondateur [archive] », sur Gallica, novembre 1888 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Séance publique annuelle / Académie des beaux-arts [archive] », sur Gallica, 10 octobre 1900 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ La Chronique des arts et de la curiosité : supplément à la Gazette des beaux-arts [archive] », sur Gallica, 26 mai 1906 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Cote LH/886/21 [archive] », base Léonore, ministère français de la Culture
- ↑ La Vie théâtrale [archive] », sur Gallica, septembre 1896 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Duvernoy, Victor-Alphonse – Ernest Reyer [archive] », sur ernestreyer.com (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 4 mai 1902 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 7 février 1904 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Cimetières de France et d'ailleurs [archive]
- ↑ La Vie artistique / rédacteur en chef : Émile Delarue [archive] », sur Gallica, janvier 1883 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Le Monde illustré [archive] », sur Gallica, 9 avril 1892 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ Annuaire de la Société des auteurs et compositeurs dramatiques [archive] », sur Gallica, 1902 (consulté le 14 avril 2020)
- ↑ La Chronique des arts et de la curiosité : supplément à la Gazette des beaux-arts [archive] », sur Gallica, 29 novembre 1902 (consulté le 14 avril 2020)