Venanzio Rauzzini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1746 Camerino (Itàlia) |
| Mort | 8 abril 1810 (63 anys) Bath (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, músic, pianista, professor, cantant d'òpera, cantant |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
  
| |
Venanzio Rauzzini (Camerino, 18 de desembre de 1746 - Bath, 8 d'abril de 1810)[1] va ser un famós cantant d'òpera castrat i compositor italià de la segona meitat del segle xviii. Era germà del també cantant i compositor Matteo Rauzzini (1754-1791).[2]
De nen va ser membre del Cor de la Capella Sixtina i va ser deixeble de Domenico Corri i Muzio Clementi. També va estudiar amb Giuseppe Santarelli a Roma i Nicola Porpora a Nàpols.[3]
Va fer el seu debut professional en l'òpera el 1765 al Teatre Valle de Roma encarnat en un dels personatges femenins de l'òpera de Niccolò Piccinni Il finto astrologo.[4] Va cantar al Teatre San Samuele de Venècia el 1766, després de la qual cosa es va presentar a la Hofoper de Münich el 1766-1767.[3] Rauzzini va haver d'abandonar el terreny de Múnic a causa de les seves moltes aventures amoroses amb dones casades.[5] Dotat amb una bella veu i una tècnica perfecta, va cantar com a soprano i va participar en l'estrena de Milà de Lucio Silla de Mozart, així com de l'execució del motet Exultate jubilate que el compositor austríac va escriure expressament per a ell. Va passar molt de temps actiu a Londres.[6]
A més de la professió de cantant on va tenir entre altres alumnes a Mrs. Dickons,[7] Nancy Storace i Michael Kelly,[8] també es va prodigar com a compositor. És autor de diverses òperes i sonates per a violí i clavecí, instrument que tocava amb gran mestria.
Referències
[modifica]- ↑ Kathleen Kuzmick Hansell, Oxford Music Online
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 863 (ISBN 84 239-4549-9)
- ↑ 3,0 3,1 «Rauzzini Biografia de Venanzio Rauzzini a operissimo.com (en alemany)». Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 22 gener 2013].
- ↑ Barbier, p. 88
- ↑ Barbier, pp. 138-139
- ↑ Barbier, p. 179
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 951 (ISBN 84-239-4518-9)
- ↑ Alianza Editorial Guia de Mozart d'Erich Valentin, pàg. 115 (ISBN 84-206-0362-7)
Bibliografia
[modifica]
- P. Barbier (1989). The World of the Castrati: The History of an Extraordinary Operatic Phenomenon transl. M. Crosland, Souvenir Press
- Emerson, Isabelle Putnam (2005) Five Centuries of Women Singers. Greenwood Publishing Group.