Vés al contingut

VLT Survey Telescope

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
VLT Survey Telescope
Imatge
Dades
TipusTelescopi Ritchey-Chrétien Modifica el valor a Wikidata
Part deObservatori Paranal Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2007 – 2011construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.635 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióCerro Paranal Modifica el valor a Wikidata
Map
 24° 37′ 41″ S, 70° 24′ 18″ O / 24.628°S,70.40489°O / -24.628; -70.40489
Activitat
Utilització8 juny 2011 Modifica el valor a Wikidata –
Gestor/operadorEuropean Southern Observatory Modifica el valor a Wikidata
Diàmetremirall primari: 2,65 m
mirall secundari: 0,938 m Modifica el valor a Wikidata
Resolució angular0,216 segons Modifica el valor a Wikidata
Distància focal14,416 m Modifica el valor a Wikidata
Muntura de telescopiMuntura altazimutal Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvstportal.oacn.inaf.it Modifica el valor a Wikidata

El VLT Survey Telescope (VST) és el resultat d'una cooperació entre l'OAC (Observatori Astronòmic de Capodimonte)[1] i l'Observatori Europeu Austral (ESO).[2] Està situat al desert d'Atacama, al nord de Xile, en un edifici immediatament adjacent a les quatre unitats Very Large Telescope (VLT) al cim del Cerro Paranal. El VST és un telescopi amb un camp de visió que duplica el de la lluna plena. És el major telescopi del món dedicat exclusivament a l'observació del cel amb llum visible.[3]

Informació tècnica

[modifica]
Cúpula del VST entre els telescopis VLT. Es troba al fons entre dos dels telescopis auxiliars.
La imatge mostra els 32 detectors CCD de la càmera OmegaCAM que conjuntament crean imatges de 268 megapíxels.

El VST és un telescopi de camp ampli amb muntura altazimutal i un mirall primari de 2,65 metres de diàmetre que fou construït entre el 2007 i el 2011 a l'ESO, a Xile. Amb un camp de visió d'un quart de grau, té com a rol principal la fotografia de camp ampli per explorar estructures de l'univers a gran escala (visibles des de l'hemisferi sud), és capaç d'identificar els candidats més apropiats per a l'observació amb els VLT.[4] El VST és capaç d'obtenir alta resolució angular juntament amb la seva càmera OmegaCAM (0,216 arcsec/píxel), i pot realitzar observacions en solitari en la part visible de l'espectre.[5]

El VST en el lloc d'ensamblatge a Itàlia

Òptica del telescopi

[modifica]

El telescopi té dos miralls, un de primari (M1) i un de secundari més petit (M2), que reflecteix la llum del cel sobre la càmera OmegaCAM camera. Tots dos miralls estan elaborats amb Sitall, un material ceràmic cristal·lí molt resistent a l'expansió tèrmica. El mirall primari del VST és el més gran dels dos, amb un diàmetre de 265 cm i un gruix de 14 cm. El mirall secundari té 93,8 cm i un gruix de 13 cm.[6] Els components òptics originals foren manufacturats a Moscou i foren acceptats el setembre del 2001.[7]

Càmera OmegaCAM

[modifica]

L'OmegaCAM té un focus Cassegrain que compren un mosaic de 32 2Kx4K CCD (268 megapíxels en total). Ha estat frabricada per un consorci entre els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, i l'ESO.[8] Les característiques del disseny de la càmera OmegaCAM inclouen quatre càmeres auxiliars CCD, dues per a autoguia i dues per a l'anàlisi d'imatges en línia. Es poden usar fins a 12 filtres, des de l'ultraviolat a prop de l'infraroig. Tot el sistema detector opera en el buit a uns -140º Celsius darrere d'una gran finestra dewar. Aquesta finestra no tan sols protegeix els detectors de l'aire i la humitat, sinó que també actua com a corrector addicional de la lent.[9]

Primeres imatges del VLT

[modifica]

La primera imatge del VST va mostrar la nebulosa Omega, una regió de formació d'estels a la constel·lació de Sagitari, amb més detall que mai abans. Gràcies a l'ample camp de visió del telescopi, tota la nebulosa hi és inclosa, fins i tot les zones exteriors menys evidents, tot conservant una nitidesa excel·lent en tota la imatge. Les dades es van processar amb el sistema de programari Astro-WISE, desenvolupat per E. A. Valentijn i els seus col·laboradors.[10]

La segona imatge és una de les millors fotografies del cúmul globular d'Omega Centauri, el cúmul globular més gran. La fotografia presa inclou uns 300.000 estels. Les dades es van processar amb el sistema VST-Tube desenvolupat per A. Grado i els seus col·laboradors a l'Observatori INAF-Capodimonte.[10]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ INAF-OAC »
  2. ↑ ESO
  3. ↑ «First Images from the VLT Survey Telescope». ESO, 28-07-2011.(anglès)
  4. ↑ «The VST Telescope».(anglès)
  5. ↑ Capaccioli, M., Mancini, D. and Sedmak, G. «The VLT Survey Telescope: A Status Report». ESO i l'INAF, 120, 2005, pàg. 10-13.(anglès)
  6. ↑ «The VST mirror».(anglès)
  7. ↑ Capaccioli, M., Cappellaro, E., Mancini, D. and Sedmak, G. «The VLT Survey Telescope (VST) Project: a progress report». Mem. S.A.It. Suppl., 3, 286, 2003.(anglès)
  8. ↑ Cappellaro, E. «OmegaCAM: The VST Camera». ESO i l'INAF, 120, Juny 2005, pàg. 13.(anglès)
  9. ↑ «The VST camera».(anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 Primeres imatges del VLT Survey Telescope. ESO. 28 de juliol del 2011. Consultat el 5 d'agost del 2011.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: VLT Survey Telescope
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=VLT_Survey_Telescope&oldid=33935258»