Vés al contingut

Turisme espacial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «ja s'han fet els primers viatges»
Sèrie d'articles sobre
el vol espacial
Història
Cursa espacial  · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
Satèl·lits d'observació terrestre  · Satèl·lits espia  · Satèl·lits de comunicacions  · Navegació per satèl·lit  · Observació espacial  · Exploració espacial  · Colonització espacial  · Turisme espacial
Nau espacial
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial  · Sonda espacial  · Nau espacial de subministrament no tripulada)  · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial  · Estació espacial  · Avió espacial)
Llançament
Cosmòdrom  · Plataforma de llançament  · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables  · Velocitat d'escapament  · Llançament espacial sense coet
Destinacions
Suborbital  · Orbital  · Interplanetari  · Interestel·lar  · Intergalàctic
Agències espacials
ESA  · NASA  · RKA  · CNES  · DLR  · CNSA  · ISRO  · JAXA
Aquesta caixa:

    El turisme espacial és el fenomen de turistes pagant per vols per l'espai.[1] A 2009, les oportunitats del turisme espacial orbital són limitades i cares, només amb l'Agència Espacial Federal Russa oferint transport. El preu per a un vol per mediació de Space Adventures cap a l'Estació Espacial Internacional a bord d'una nau espacial Soiuz és d'entre 20 i 35 milions de dòlars dels EUA. Els turistes espacials solen signar contractes amb tercers per dur a terme algunes investigacions mentre són en òrbita. Això ajuda a minimitzar les seves despeses.

    La infraestructura per a una indústria del turisme espacial suborbital s'està desenvolupant a través de la construcció de ports espacials en nombrosos llocs, incloent Califòrnia, Oklahoma, Nou Mèxic, Florida, Virginia, Alaska, Wisconsin, Esrange en Suècia i així com als Emirats Àrabs Units. Alguns utilitzen el terme "vol espacial personal" com en el cas de la Federació de Vols Espacials Personals.

    Una sèrie de companyies de llançament han sorgit en els darrers anys, amb l'esperança de crear una indústria de turisme espacial. Per obtenir una llista d'aquestes empreses, i les naus que estan construint actualment, consulteu la Llista d'empreses de turisme espacial.[2]

    Rússia va suspendre els viatges espacials des de 2010, a causa de l'augment de la tripulació de l'Estació Espacial Internacional, i els seients que podrien haver estat venuts als turistes eren usats per la tripulació de l'expedició.[3][4] Però va manifestar la intenció de reprendre'ls en 2012, quan el nombre llançaments d'un sol ús de tres persones amb la Soiuz s'elevés a cinc a l'any.[5] Els vols turístics orbitals s'havien de reprendre el 2015[6] però foren suspesos indefinidament.

    El 7 de juny de 2019, la NASA va anunciar que a partir de 2020 permetria a astronautes privats anar a l'Estació Espacial Internacional amb el Dragon 2 de SpaceX i el CST-100 de Boeing per astronautes públic, que començarien per 35.000 dòlars per dia per astronauta.[7]

    Els primers somnis

    [modifica]

    Després dels primers èxits en l'espai, la majoria del públic va veure la intensiva exploració espacial com una cosa inevitable. Aquestes aspiracions es recorden en obres de ciència-ficció com ara Una caiguda de pols lunar d'Arthur C. Clarke i també en 2001: Odissea en l'espai, en Charlie i el gran ascensor de vidre de Roald Dahl, i la novel·la de 1968 Pícnic al Paradís de Joanna Russ, i les històries d'Espai Conegut de Larry Niven.

    Llucià al segle ii dC al seu llibre Història Vertadera examina la idea d'un grup d'homes que viatgen en vaixell a la Lluna durant una tempesta. Juli Verne també va abordar el tema de les visites lunar en els seus llibres, Des de la Terra a la Lluna i Al Voltant de la Lluna. La història curta de Robert A. Heinlein la L'Amenaça de la Terra, publicada en 1957, va ser un dels primers a incorporar elements de la indústria del turisme espacial desenvolupat dins del seu marc. Durant els 60 i els 70, era comú la creença sobre que els hotels espacials es posarien en marxa l'any 2000. Molts futuròlegs al voltant de la meitat del segle 20 especulaven que un important nombre de famílies de principis del segle 21 es podrien gaudir d'unes vacances a la Lluna. En la dècada de 1960, Pan Am establí una llista d'espera per a futurs vols a la Lluna,[8] emetent targetes d'afiliació gratis del "Primer Club de Vols a la Lluna" als que ho demanaven.

    El final de la Carrera espacial, això no obstant, representat per l'aterratge a la Lluna, disminuí l'èmfasi posat en l'exploració de l'espai pels governs nacionals, per la qual cosa va donar lloc a demandes de disminució del finançament públic dels vols espacials tripulats.[9]

    Llista de turistes de l'espai

    [modifica]
    Turista espacial Foto Nacionalitat Any Duració del vol Vol Preu (USD) Rics per
    1. Dennis Tito Estats Units Estats Units 2001 8 dies (28 d'abril – 6 de maig) Llançat: Soyuz TM-32
    Retorn: Soyuz TM-31     		$20 milions (estimat)[10] Gestió d'inversions
    (Wilshire Associates)
    2. Mark Shuttleworth Sud-àfrica Sud-àfrica
    Regne Unit Regne Unit     		2002 11 dies (25 d'abril – 5 de maig) Llançat: Soyuz TM-34
    Retorno Soyuz TM-33     		$20 milions (estimat)[11] Certificats digitals a Internet
    (Thawte)
    3. Gregory Olsen Estats Units Estats Units 2005 11 dies (1– 11 d'octubre) Llançament: Soyuz TMA-7
    Retorn: Soyuz TMA-6     		$20 milions (estimat)[12] Sensors optoelectrònics
    (Sensors Unlimited, Inc.)
    4. Anousheh Ansari Estats Units Estats Units
    Iran Iran     		2006 12 dies (18– 29 de setembre) Llançament: Soyuz TMA-9
    Retorn: Soyuz TMA-8     		$20 milions (estimat)[13] VoIP software
    (Telecom Technologies, Inc.)
    5. Charles Simonyi Estats Units Estats Units
    Hongria Hongria     		2007 15 dies (7– 21 d'abril) Llançament: Soyuz TMA-10
    Retorn: Soyuz TMA-9     		$25 milions (estimat)[14] Desktop software
    (Microsoft Office)
    2009 14 dies (26 de març – 8 d'abril) Llançament: Soyuz TMA-14
    Retorn: Soyuz TMA-13     		$35 milions (estimat)[14]
    6. Richard Garriott[15] Estats Units Estats Units
    Regne Unit Regne Unit     		2008 12 dies (12– 23 d'octubre) Llançament: Soyuz TMA-13
    Retorn: Soyuz TMA-12     		$30 milions (estimat)[16] Videojocs
    (Origin Systems)
    7. Guy Laliberté Canadà Canadà 2009 11 dies (30 de setembre – 11 d'octubre) Llançament: Soyuz TMA-16
    Retorn: Soyuz TMA-14     		$40 milions (estimat)[17] Artista
    (Cirque du Soleil)

    Referències

    [modifica]
    1. ↑ Pons, Juan «Comienza la era del turismo espacial» (en castellà). Avión Revue. Motor Press Ibérica [Madrid], 11-2004.
    2. ↑ McKinley, Jesse «Space Tourism Is Here! Wealthy Adventurers Wanted». New York Times, 07-09-2012.
    3. ↑ «Russia halts space tours as U.S. retires Shuttle». Reuters, 03-03-2010.
    4. ↑ «Russia will restore space tourism since 2012» (en russian). Interfax, 18-03-2010 [Consulta: 26 febrer 2017].
    5. ↑ Russia to resume space tourism in 2012[Enllaç no actiu], RT, March 18, 2010
    6. ↑ [enllaç sense format] http://www.spaceadventures.com/index.cfm?fuseaction=orbital.Orbital Arxivat 2014-09-07 a Wayback Machine.
    7. ↑ «Nasa to open International Space Station to tourists» (en anglès). BBC, 07-06-2019. [Consulta: 8 febrer 2020].
    8. ↑ Beveridge, Dirk. «Pan Am lunar list tethered to earth». St. Petersburg Times, 05-07-1991. [Consulta: 1r juny 2009].[Enllaç no actiu]
    9. ↑ «Space: the forgotten frontier?», 01-03-2003.
    10. ↑ Tyler, Patrick E. «Space Tourist, Back From 'Paradise,' Lands on Steppes». The New York Times, 07-05-2001.
    11. ↑ «Space tourist gets value for money». CNN, 01-05-2002 [Consulta: 26 febrer 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-07. [Consulta: 26 febrer 2017].
    12. ↑ Moskowitz, Clara. «Millionaire Space Tourist Wants to Go Back». Space.com, 09-06-2010.
    13. ↑ «Her Ticket To Space: $20 Million». NPR, 14-07-2011.
    14. ↑ 14,0 14,1 «Charles Simonyi buys return ticket to space for $35m». The Guardian, 24-03-2009.
    15. ↑ «Expedition 18». NASA. Arxivat de l'original el 2013-09-28. [Consulta: 26 setembre 2008].
    16. ↑ Morrison, Tim «Space Tourist Richard Garriott». Time, 25-09-2008 [Consulta: 26 febrer 2017]. Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-26. [Consulta: 26 febrer 2017].
    17. ↑ Clark, Stephen. «Boeing allies with Space Adventures for tourist flights». Spaceflight Now, 15-09-2010.

    Enllaços externs

    [modifica]
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turisme espacial
    Guia de viatges de Turisme espacial a Wikivoyage.
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Turisme_espacial&oldid=33142038»