Vés al contingut

Tinta flexogràfica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La flexografia és un procés que es fa servir en la impressió de materials d'embalatge (caixes de cartó, cartró ondulat, bosses de paper i plàstic, envasos d'alimentació, diaris, catàlegs, etc.). Aquest mètode d'impressió continua creixent en popularitat gràcies al seu baix cost i al seu respecte del medi ambient. La part més important de la impressió és l'aplicació de la tinta. Aquestes tintes són colorants, que poden ser de pigments i colorants solubles juntament amb un aglutinant i diversos solvents. Tant les tintes en base dissolvent i en base aquosa contenen diferents tipus d'alcohol com a dissolvent principal o en el procés d'assecat. L'alcohol s'asseca ràpidament per evaporació i contribueix a l'emissió de COV (compostos orgànics volàtils). Les tintes també poden contenir èters de glicol i/o amoníac, que en faciliten l'assecat.

Tipus de tinta

[modifica]

Principalment hi ha tres tipus de tinta que són en base aigua, base solvent i UV curables. La superfície d'impressió (tipus de substrat) marcarà quin tipus de tinta és el més aconsellable de fer servir. Cada tipus de tinta té els seus avantatges i els seus inconvenients, així que el tipus que es faci servir finalment estarà determinat per factors com el preu, la velocitat i l'ús que es farà de l'embalatge (alimentació, productes de neteja o bosses de la compra).

Història

[modifica]

Originàriament se li anomenava impressió d'anilina, ja que als començaments de la flexografia es feia servir tinta del tint d'anilina; això no obstant, degut a la seva toxicitat es va prohibir l'envasat d'aliments. El seu ús era complicat perquè tacava i necessitava sagnat. De mica en mica es va anar modificant i millorant, es va substituir per resines de poliamida, les quals permetien un assecat més ràpid o, cosa que és el mateix, un augment de la velocitat d'impressió.

També es van començar a fer servir tintes amb base solvent, les quals eren segures per a l'envasament d'aliments, però perjudicials per al medi ambient. La Llei de Medi Ambient, durant la dècada dels 80, va impulsar als impressors a que provessin amb les tintes en base aigua. Avui en dia, a través d'investigacions i del desenvolupament s'ha aconseguit que la majoria de les impremtes s'adaptin fàcilment a les tintes de base aigua i així permeten als impressors reciclar la tinta pel seu ús posterior.

Dades de referències

[modifica]

George Sickinger,[1] CEO de color de les resolucions internacionals, afirma que “Les tintes amb base d'aigua a mesura que passa el temps tenen un contingut molt més elevat de resines a base de plantes i es convertirà en el nou estàndard de la formulació de les bases d'aigua”. Sickinger també va declarar que les tintes de curat UV requereixen menys energia i produeixen menys residus, i la qualitat és superior.

L'Agència de Protecció del Medi Ambient ha col·laborat amb la indústria de la flexografia en el disseny d'un projecte, amb la finalitat d'ajudar a les empreses de flexografia, donant un impuls a les tintes de base aigua pel seu baix consum d'energia i sistemes de tinta curable per UV, ja que es fa servir menor quantitat de tinta.

A Europa hi ha les marques “OK Compost” i “Compostable” que concedeixen les entitats certificadores VINÇOTTE[2] i DIN CERTCO a aquelles tintes adaptades a la impressió de bioplàstics que compleixen les exigències de biodegradació i compostabilitat.

Referències

[modifica]
  1. «George Sickinger». entrepreneur.com, 01-04-2008.
  2. «VINÇOTTE». vincotte.be. Arxivat de l'original el 2011-04-09. [Consulta: 2 setembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]