The Phantom of the Opera (pel·lícula de 2004)

The Phantom of the Opera
Fitxa
Direcció	Joel Schumacher
Protagonistes	Gerard Butler; Emmy Rossum; Patrick Wilson; Miranda Richardson; Minnie Driver; Ciarán Hinds; Simon Callow; Murray Melvin; Kevin McNally; Ramin Karimloo; Pascal Langdale; Jennifer Ellison; Victor McGuire; James Fleet; Paul Brooke
Producció	Andrew Lloyd Webber
Guió	Andrew Lloyd Webber i Joel Schumacher
Música	Andrew Lloyd Webber
Fotografia	John Mathieson
Muntatge	Terry Rawlings
Productora	Really Useful Group i Joel Schumacher Productions (en)
Distribuïdor	Warner Bros., Netflix i Entertainment One
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit i Estats Units d'Amèrica
Estrena	16 desembre 2004
Durada	143 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Estudis Pinewood
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	70.000.000 $
Recaptació	154.270.000 $
Descripció
Basat en	El fantasma de l'Òpera i El fantasma de l'Òpera
Gènere	cinema romàntic, drama, cinema musical i pel·lícula basada en una novel·la
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (2005); Oscar a la millor direcció artística (2005) ;
Lloc web	thephantomoftheopera.com

The Phantom of the Opera és una pel·lícula estatunidenco-britànica de Joel Schumacher estrenada el 2004.^[1] És l'adaptació cinematogràfica de la comèdia musical The Phantom of the Opera d'Andrew Lloyd Webber, inspirada al seu torn de la novel·la El fantasma de l'Òpera de Gaston Leroux.

Gènesi

El 1988, després de l'èxit de la comèdia musical a Broadway, Andrew Lloyd Webber va decidir transposar l'obra a la pantalla gran. Pensa en Joel Schumacher. La Warner Bros. Pictures s'ha compromès també en el projecte. Michael Crawford i Sarah Brightman estan a punt de reprendre els seus papers que han creat a Londres i a Broadway. Tot està a punt per a un rodatge que ha de tenir lloc durant l'estiu 1990. Però llavors, Webber i Brightman, que estaven casats, van decidir separar-se. La pel·lícula es retarda, Schumacher ja no està disponible. Jerry Zucker ha d'ocupar el seu lloc, però finalment l'estudi ha decidit abandonar el projecte.

Després de l'èxit d'Evita el 1996, l'estudi sembla voler reprendre l'aventura. Es modifica el guió i la música. Finalment, l'estudi no resta convençut per aquesta nova versió i abandona de nou el projecte.

El desembre del 2002, Andrew Lloyd Webber redimeix els drets d'adaptació a la Warner Bros. Joel Schumacher és sempre en el projecte, però els mites de la comèdia musical ja no són Michael Crawford i Sarah Brightman sinó Gerard Butler i Emmy Rossum, que encarnen al final els dos personatges principals. El rodatge comença el setembre del 2003.

Argument

En els fastos de l'Òpera Popular (nom fictici de l'Òpera de París), la soprano Christine Daaé és a la cimera de la seva glòria. El seu èxit és degut a la seva veu d'or i als misteriosos consells que rep d'un «àngel», un « fantasma » que viu als soterranis de l'edifici.

L'home, un geni musical desfigurat que viu reclús i freqüenta l'òpera, estima la noia amb un amor absolut i exclusiu. Quan Raoul, un amic d'infantesa de Christine, guanya el cor de la dona, el Fantasma no ho suporta...^[2]

Repartiment

Gerard Butler: Erick, el fantasma de l'Òpera
Emmy Rossum: Christine Daaé
Patrick Wilson: Raoul, el vescomte de Chagny
Miranda Richardson: Madame Giry
Minnie Driver: Carlotta
Ciarán Hinds: Firmin
Simon Callow: André
Victor McGuire: Piangi
Jennifer Ellison: Meg Giry
Murray Melvin: Reyer
Kevin McNally: Buquet
James Fleet: Lefevre

Notes sobre la música de la pel·lícula

La gravació original d'El Fantasma de l'Òpera ha venut més de 40 milions de discos. És la gravació d'un espectacle més venuda al món. La versió cinema ha permès a Andrew Lloyd Webber revisitar les gravacions originals. Ha pogut produir una versió completament orquestral d'aquesta música immensament popular. El fantasma de l'òpera ha estat filmat utilitzant aquestes pistes el seu playback temporal, amb en general una orquestra de 28 músics, però de vegades, per a la dimensió dramàtica i emocional de la peça, Andrew ha preferit una orquestra simfònica al complet.

Les principals cançons de l'espectacle i de la pel·lícula són:^[3]

Think of me: l'ària que marca el pas de Christine de ballarina de ballet a l'estatus de soprano estrella, en lloc de La Carlotta.
The Mirror: el primer duo intens entre el Fantasma i Christine a la seva llotja.
The phantom of the Opera: la cançó identificativa del Fantasma, amb la qual sedueix Christine i l'atreu al seu cau sota l'Òpera.
All I ask of you: la serenata romàntica de Christine i Raoul sobre la teulada de l'Òpera, el fantasma s'adona del seu gran amor.
Masquerade: l'espectacular peça de conjunt que reuneix un gran públic i que marca el desencadenament de la campanya de terror més elaborat del Fantasma.
The Point of no Return: angoixant i tòrrid duo entre el Fantasma i Christine, que es desenvolupa durant l'estrena de Don Juan Triomfant , l'òpera composta pel fantasma.
Sense oblidar, la famosa Music of the Night : la cançó del Fantasma al seu cau.

Premis i nominacions

Nominacions

2005. Oscar a la millor direcció artística per Anthony Pratt i Celia Bobak
2005. Oscar a la millor fotografia per John Mathieson
2005. Oscar a la millor cançó original per Andrew Lloyd Webber i Charles Hart amb "Learn To Be Lonely"
2005. Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
2005. Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Emmy Rossum
2005. Globus d'Or a la millor cançó original per Andrew Lloyd Webber i Charles Hart amb "Learn To Be Lonely"

Referències

↑ The Phantom of the Opera (en anglès).
↑ amg. The Phantom of the Opera (en anglès). amg.
↑ llibret del DVD collector 2 DVD

Enllaços externs

lloc Ladyghost Arxivat 2006-07-18 a Wayback Machine., tot sobre El Fantasma de l'Òpera

[1] The Phantom of the Opera (en anglès).

[2] . The Phantom of the Opera (en anglès). amg.

[3] ret del DVD collector 2 DVD

[1]

[2]

[3]