Terranovaïta
 Terranovaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Na,Ca)₈(Si68Al₁₂)O160·29H₂O |
| Epònim | Terra Nova Bay (en)   |
| Localitat tipus | Mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida Oriental, Antàrtida |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GF.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GF.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,476 nβ = 1,478 nγ = 1,483 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-026 |
| Símbol | Tnv |
| Referències | [1] |
La terranovaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el seu nom de la l'estació antàrtica italiana situada a la badia de Terra Nova, a l'Antàrtida.
Característiques
[modifica]La terranovaïta és una zeolita de fórmula química (Na,Ca)₈(Si68Al₁₂)O160·29H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la terranovaïta pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: gottardiïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, mutinaïta, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al Mont Adamson, a la Terra de Victòria, a l'Antàrtida, l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Terranovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 octubre 2016].