Vés al contingut

Teó d'Alexandria (astrònom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeó d'Alexandria
Nom original(grc) Θέων ο Αλεξανδρεύς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Θέων Modifica el valor a Wikidata
c. 335 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 400 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, filosofia i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 364 Modifica el valor a Wikidata)
AlumnesHipàcia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsHipàcia Modifica el valor a Wikidata

Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ο Αλεξανδρεύς) (Imperi Romà, c. 335 (Gregorià) - Alexandria, c. 400 (Gregorià)) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia. Va viure en temps de Teodosi I el Gran.

De la seva vida, no es coneix altra cosa que el fet que era cap del Musèon d'Alexandria a Egipte, i la melancòlica història de la seva filla Hipàcia.[1] Ambdós eren pagans i la filla ajudava el pare en els estudis matemàtics i astronòmics. Els cristians d'aquella època acostumaven a identificar la ciència amb el paganisme, però de tota manera, entre els alumnes i amistats d'Hipàcia també s'hi comptaven cristians preeminents. En establir-se un greu conflicte entre el patriarca Ciril i el prefecte d'Alexandria Orestes, Hipàcia va ser considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme i la van acusar d'excessiva familiaritat amb el prefecte. El clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació, ja que l'acusava d'haver influït en el trencament de relacions entre Orestes i el bisbe Ciril; un dia, uns fanàtics encapçalats per un anomenat Pere el lector la van sorprendre al carrer, la van atropellar amb un carro i la van matar, probablement l'any 415.

Teó va escriure uns comentaris sobre els Fenòmens (Φαινόμενα) d'Arat, coneguts com a Scholia i va editar els Elements i la Óptica d'Euclides.[2] També va escriure comentaris de l'Almagest[3] i de les Taules Manuals[4] de Ptolemeu. Alguns epigrames seus es conserven a l'Antologia grega.

Altres obres seves van ser:[5]

  • εἰς τὸν Πτολεμαίου πρόχειρον κανόνα, (les opinions de Ptolemeu explicats de manera senzilla), obra atribuïda per Suides
  • Πτολεμαίου, Θέωνος, κ. τ. λ., (la continuació del llibre sobre les taules de Ptolemeu)
  • Μαθηματικά, (Matemàtiques)
  • Ἀριθμητικά, (Aritmètica)
  • Περὶ σημείων καὶ σκοπῆς ὀρνέων καὶ τῆς τῶν κοπάκων φωνῆς, (sobre l'observació del vol dels ocells i el significat del seu cant)
  • Περὶ τῆς τοῦ κυνὸς ἐπιτολῆς, (sobre la sortida de la Constel·lació del Ca Major)
  • Περὶ τῆς τοῦ Νείλου ἀναβάσεως, (sobre les crescudes del Nil)
  • εἰς τὸν μικρὸν Ἁστρολάβον ὑπόμνημα, (sobre la història del petit Astrolabi).

Referències

[modifica]
  1. de M., 1849, p. 1079.
  2. Knorr, 1989, p. 5.
  3. Evans, 1998, p. 25.
  4. Pingree, 1982, p. 185 i ss.
  5. de M., 1849, p. 1080.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Teó d'Alexandria (astrònom)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Toomer, G.J. «Theon of Alexandria» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 març 2024].