ML Estàndard
Tipus | dialect (en) , llenguatge de programació procedural, llenguatge interpretat i llenguatge de programació funcional |
---|---|
Data de creació | 1983 |
Desenvolupador | Robin Milner |
Paradigma de programació | programació procedimental, llenguatge imperatiu, programació modular i programació funcional |
Dialecte de | ML |
Influenciat per | ML |
Extensió dels fitxers | sml |
Etiqueta d'Stack Exchange | Etiqueta |
Pàgina web | smlfamily.github.io |
L'ML Estàndard, conegut per les sigles SML, de l'anglès Standard ML, és un llenguatge de programació funcional per a aplicacions de tota mena, amb comprovació de tipus en temps de compilació, i inferència de tipus.
És popular entre desenvolupadors de compiladors, i investigadors de llenguatges de programació, així com demostradors de teoremes.
SML és un descendent modern del llenguatge de programació ML emprat en el projecte de demostració de teoremes "Lògica per a funcions computables".
Es distingeix entre altres llenguatges de programació en què té una especificació formal i semàntica operacional proposades a "La Definició de Standard ML (1990)" i revisada i simplificada en l'edició de 1997.
Programa "Hola Món"
[modifica]Podem descarregar l'intèrpret sml de SML de New Jersey
Instruccions per a l'intèrpret[2]
- la grafia de l'apuntador (el text que l'intèrpret escriu per indicar que espera l'entrada) normal de l'intèrpret és '-'. Si la comanda és incompleta (ex. ens hem deixat el punt i coma final) canvia a '='
- Per carregar un fitxer sml la comanda és: use "nomfitxer" ;
$sml
- val run = print "Hola Món\n" ;
Hola Món
val run = () : unit
També podem obtenir els compiladors MLton[3] i MLkit.[4]
Característiques
[modifica]Vegeu ref.[5]
Generals
[modifica]- Avaluació primerenca (Semàntica estricta). Les expressions s'avaluen i associen als símbols lligats seguint l'ordre de les declaracions.
Identificadors
[modifica]Vegeu ref.[6]
Sintaxi
[modifica]Vegeu enllaç.[7] Les instruccions, excepte la darrera, se separen amb punt i coma. Els punt i coma a fi de línia es poden estalviar.
Per especificar més d'una instrucció en una expressió (per ex. prints, o assignacions, a més de l'expressió de retorn) cal no ometre els punt-i-coma de separació.
val nom = let
val a = expr1
val b = expr2
in
expr3; expr4; expr_a_retornar
end
Comentaris
[modifica] (* comentari multilínia
*)
Tipus
[modifica]Tipus bàsics
[modifica]Consulteu-ne les operacions a la biblioteca SML Basis
unit (* tipus buit *) literals: ()
bool (estructura Bool) literals: true, false ops: not b a orelse b a andalso b
int (estruct. Int), LargeInt.int (* sencers (consulteu Int.precision i LargeInt.precision a la vostra implementació) Vegeu secció
, atenció: el signe menys de l'oper. unària (un sol operand) es fa
amb la tilde (tecles AltGr+4 seguit d'espai), no amb el guió, reservat per a la oper. binària *) literals: 0, ~1, (5-4), 0x7F
word (estruct. Word), Word8.word (word8), LargeWord.word (* ops. de naturals amb aritmètica modular
, implementa les operacions a nivell de bit , consulteu precisions amb ([Large]Word.fromInt ~1) , opcionalment hi pot haver Word<N>.word (word<N> per abreujar) , els intercanvis entre tipus de dif. precisió es poden fer passant pel tipus LargeWord
*) literals: 0w0, 0w1, 0wx7F ops de conversió: Word<N>.{ toLarge | toLargeX (amb extensió de signe) | fromLarge | toInt | ... } algunes op. binàries Word<N>.{andb | orb | xorb | << | >> | ~>> | + | - | * | div | mod | ...} (a, b) (* no hi ha defs infix *) algunes op. unàries Word<N>.{~ (complement a dos) | notb (negació bit a bit) }
real (estruct Real), LargeReal.real (* reals de coma flotant (consulteu Real.precision i LargeReal.precision: són idèntiques en algunes implementacions *) literals: 0.5 ~1.5 (* els reals no es consideren un tipus que implementi igualtat. (a = b) no està definit, tampoc es pot emprar en un "case expr_real of" cal utilitzar Real.== en posició prefix *) Real.== (x, 2.5) (* igualtat excepte si són NaNs (no-numèrics) *) Real.!= (* no Real.==) Real.?= (* igualtat bit a bit, sense tenir en compte el signe del zero *)
char (estruct. Char) literals: #"A" (* caràcter A *)
Tipus algebraics
[modifica]Tipus producte
[modifica]tuples: 'a * 'b * ...
literals: (a, b) (a, b, c) tipus de (5, 3.2) és: int * real tipus de (5, [3.2]) és : int * real list #1 (a, b) = a (* #1: primer elem. o camp *) #2 (a, b) = b
registres: tipus (exemple): {marca: string, rodes: int}
valor: val cotxe_de_l_avi = {marca = "hispano_suiza", rodes = 4}
camp: val marca_del_cotxe = #marca cotxe_de_l_avi
enumeracions
[modifica] datatype color = Vermell | Blau | Verd
Tipus suma (unió discriminada)
[modifica] datatype arbre_sencers = Fulla of int | Branca_sencers of int * arbre_sencers * arbre_sencers ;
val a = Fulla 3 ;
val b = Branca_sencers (5, a, a) ;
Tipus polimòrfics
[modifica]Tipus parametritzats. Cas de prefix
- un apòstrof: com (
'a
) indica variable de tipus - doble apòstrof: com (
''a
) afegeix requeriment que la variable implementi igualtat (per a tipus eqtype)
datatype 'a arbre = Arbre_buit | Branca of 'a * 'a arbre * 'a arbre ;
(* cas de més d'un paràmetre, es posen en tupla *)
datatype ('a, 'b) un_o_altre = Esquerra of 'a | Dreta of 'b ;
tipus ('a option) per a paràmetres opcionals i com a resultat de funcions definides parcialment:
'a option (estruct. [http://sml.sourceforge.net/Basis/option.html Option])
datatype 'a option = NONE | SOME of 'a
ús:
case expr of NONE => ... (* cas de no definit *)
SOME v => f(v) (* cas definit *)
Llistes
[modifica] 'a list (estruct. [http://sml.sourceforge.net/Basis/list.html List])
datatype 'a list = nil | :: of 'a * 'a list (* nil | ''Cons'' de ('a * llista de 'a) *)
literals: nil, [], [1,2,3]
[] = nil ;
[ 1, 2, 3] = 1 :: 2 :: 3 :: nil ;
ops:
1 :: [2, 3] = [1, 2, 3]
[ 1, 2] @ [3, 4] = [1, 2, 3, 4] ;
hd [1, 2, 3] = 1 ;
tl [1, 2, 3] = [2, 3] ;
(* ops. sobre parelles de llistes a [http://sml.sourceforge.net/Basis/list-pair.html ListPair] *)
Tipus amb allotjament lineal
[modifica]string (estruct. String) literals: "abc" "abc" ^ "def" = "abcdef" String.sub("abc", 0) = #"a" (* subelement (caràcter) a la posició x *) String.str(#"a") = "a" (* caràcter a string *)
(* ops. sobre subseqüències a l'estructura Substring *)
vectors immutables: 'a vector (estruct. Vector) (* seqüència immutable d'accés aleatori (cost O(1)) *)
(* ops. sobre subseqüències a l'estructura VectorSlice *)
vectors mudables: 'a array (estruct. Array) (* seqüència mudable d'accés aleatori (cost O(1)) *)
(* ops. sobre subseqüències a l'estructura ArraySlice *)
Sinònims de tipus
[modifica] type nom_de_tipus; (* tipus abstracte *)
type arbre_de_tires = string arbre
clàusula eqtype t: estableix que el tipus implementa igualtat
[modifica]El símbol = està sobrecarregat per les operacions d'igualtat de diversos tipus, però no tots els tipus l'implementen.[8]
En els patrons només es poden emprar literals de tipus que implementin igualtat.
Els Reals no es considera que implementen igualtat. Tenen una operació de comparació específica amb doble signe igual (==) igualtat exceptuant NaNs (no-numèrics); (!=): negat de (==); (?=): igualtat bit a bit sense tenir en compte el signe quan és zero.
Els Arrays tenen una igualtat especial (igualtat de referències), són iguals només si són el mateix (creats en la mateixa crida).
eqtype tipus_eq (* tipus que implementa igualtat *)[9] ops: (a = b) (* en un case, el tipus de l'expressió i dels patrons que es comparen han de ser eqtype *) (case expr of patró1 => expr1 | patró2 => expr2 | ...)
Per explicitar el requeriment que un tipus implementi igualtat, les operacions polimòrfiques que fan servir igualtat sobre alguns dels paràmetres, han de distingir-ne els paràmetres de tipus mitjançant el prefix de doble apòstrof.[10]
fun cerca (llista: ’’a list, y: ’’a) = (* doble apòstrof degut a (x=y) *)
(case llista of nil => false
| x::xs => (x=y) orelse cerca (xs, y)
)
Restricció de tipus
[modifica] val a : <tipus>
Expressions
[modifica]Lligams
[modifica]Associació d'un símbol a una expressió
val v_a = <expressió>
val (v_a, v_b) = <expressió_que_retorna_tupla2>
val {camp_a = v_a, camp_b = v_b} = <expressio que retorna registre amb camp_a i camp_b>
Operadors
[modifica]Vegeu ref.[11]
Alternatives
[modifica] if <condició> then <expressió> else <expressió>
case <expressió> of
<patró> => <expressió>
| <patró> => <expressió>
Funcions
[modifica] fun incr n = n +1 ;
(* equivalent: lligam d'un símbol amb una funció anònima *)
val incr = fn n => n +1 ;
(* amb recursivitat *)
val rec fact_rf = fn (acum, 0) => acum
| (acum, n) => fact_rf (acum * n, n-1) ;
(* amb restricció / declaració de tipus *)
val fact : int -> int = fn 0 => 1
| n => if n > 0 then fact_rf (1, n)
else raise Fail "arg. il·legal" ;
(* definicions simultànies (''and'') relacionades circularment *)
fun parell 0 = true
| parell n = senar (n-1)
and senar 0 = false
| senar n = parell (n-1)
(* retornant més d'un valor *)
fun meitat_i_doble(x:int):int*int = (x div 2, 2*x) ;
Funcions Currificables
[modifica]Vegeu currificació.
fun suma_curri (x:int) (y:int) = x + y; (* tipus suma_curri: int -> int -> int *)
fun suma_tupla (x:int, y:int) = x + y; (* tipus suma_tupla: int * int -> int *)
val suma3 = suma_curri 3; (* tipus suma3 : int -> int *)
val result = suma3 7; (* aplica suma3 a 7 *)
(* funcions curry i uncurry permeten aplicar funcions
a paràmetres agrupats / desagrupats de manera diferent a la definida
i en el cas de curry per a poder definir funcions fixant una part dels paràmetres
*)
fun curry f x y = f (x, y)
fun uncurry f (x, y) = f x y
(curry suma_tupla) 3 4; (* aplica func de tupla a params. desagrupats *)
val suma_amb3_currificada = (curry suma_tupla) 3 ;
(uncurry suma_curri) (3, 4); (* aplica func de params en seqüència a una tupla *)
Composició de funcions
[modifica] fun aplica_comp f g x = (f o g) x; (* (f . g) operador estàndard lletra 'o' *)
definició d'operadors
[modifica] val << = Word.<< (* declara l'op. << per a l'ús en l'àmbit actual *)
infix 5 << (* permet la posició infix de l'operació amb la precedència especificada.
''infixr'' cas d'associativitat per la dreta *)
(* (op <<) ''op'' permet referirnos a l'operador com a funció,
i evitar que l'analitzador sintàctic doni error a (<<) per no haver-lo posat en posició infix *)
(op <<): word * word -> word
declaracions d'àmbit local dins d'una expressió
[modifica] let
val a = <expressió>
in
a+1
end
declaracions d'àmbit local a nivell de declaracions
[modifica] local
fun incr n = n+1
in
val a = incr 5
end
encaixos de patrons
[modifica]'_' és el comodí
fun llargada nil = 0
| llargada (_::cua) = 1 + llargada cua ;
- as patterns: v com <patró>
fun prova (v as (_::_)) = ... (* la variable v contindrà el terme encaixat *)
- encaix de registres
fun admet_cotxe ({marca = v_marca, data_fabric = v_data_fabric}) = ...
excepcions
[modifica] (expr) handle Excepció1 => expr1
| Excepció2 => expr2
ex.:
exception ExcNo_hi_es of string ;
fun cerca' (str, nil) = raise ExcNo_hi_es (str ^ " no hi és")
| cerca' (str, cap::cua) = if str = cap then print (str ^ " trobada\n")
else cerca' (str, cua)
fun cerca (str: string, dades: string list) =
(cerca' (str, dades); true)
handle ExcNo_hi_es msg => (print ("ExcNo_hi_es: " ^ msg ^ "\n"); false)
| _ => (print "altra excepció\n"; false)
Mòduls
[modifica]el tipus d'una estructura: Signatura
[modifica]Col·lecció d'especificacions (type, datatype, exception i tipus de variables).
signature SigConjunt =
sig
type ''a conj (* conjunt d'elements de tipus ''a, doble apòstrof: requeriment que implementi igualtat *)
val conjunt_buit : ''a conj
exception ExcNo_hi_es
val afegir_a_conjunt: ''a * ''a conj -> ''a conj
val membre_de_conjunt : ''a * ''a set -> bool
end
herència en signatures
[modifica]- especialització afegint funcions
signature SigConjunt_amb_EsBuit =
sig
include SigConjunt
val es_buit: ''a conj -> bool
end
- especialització per refinament de tipus
signature SigConjunt_Com_A_Llista =
SigConjunt where
type ''a conj = ''a list ;
estructures
[modifica] structure Conjunt =
struct
type 'a conj = 'a list ;
val conjunt_buit = [] ;
exception ExcNo_hi_es of string ;
val afegir_a_conjunt (x, conj) = op :: ;
val membre_de_conjunt = ListUtils.member ;
end
Functors: Estructures paramètriques
[modifica]- L'argument formal pot ser una signatura o una seqüència sig .. end.
- El paràmetre actual pot ser una estructura o una seq. struct .. end.
functor ParellGeneric (Q : sig
type tipus_elem
end
) =
struct
type tip_parell = Q.tipus_elem * Q.tipus_elem
end ;
structure ParellDeSencers = ParellGeneric(struct
type tipus_elem = int
end);
(* structure ParellDeSencers : sig type tip_parell = int * int end *)
val s_parell : ParellDeSencers.tip_parell = (3, 4) ;
adscripció transparent (:) d'una estructura a una signatura
[modifica]Els constructors de tipus queden accessibles. Es diu que la signatura queda augmentada amb els tipus concrets.
Els elements de l'estructura no descrits a la signatura quedaran d'ús intern o accés privat (no exportats).
signature S =
sig
type t
val zero : t
val succ : t -> t
val anterior : t * t -> bool
end
structure M : S (* adscripció transparent *) =
struct
type t = int
val zero = 0
fun succ a = a +1
fun anterior (a, b) = a < b
fun posterior (a, b) = a > b
end
(* a l'intèrpret sml *)
M.succ M.zero ;
(* val it = 1 : M.t *)
M.anterior (M.zero, M.succ M.zero) ;
(* val it = true : bool *)
M.posterior (M.zero, M.succ M.zero); (* posterior no és a la signatura, queda inaccessible (només d'accés intern) *)
(* Error: unbound variable or constructor: posterior in path M.posterior *)
adscripció opaca (:>) d'una estructura a una signatura (tipus opacs)
[modifica]Els tipus queden opacs i no se'n podran emprar els constructors. Només se'n podran manipular els elements per les operacions de la signatura.
Els elements de l'estructura no descrits a la signatura quedaran d'ús intern o accés privat.
signature S =
sig
type t
val zero : t
val succ : t -> t
end
structure M :> S (* adscripció opaca *) =
struct
datatype dt = A | B | C
type t = dt
val zero = A
val succ = fn A => B
| B => C
| C => A
end
(* a l'intèrpret sml *)
M.zero ;
(* val it = - : M.t *) (* el valor no es mostra *)
M.succ M.A; (* constructor inaccessible *)
(* Error: unbound variable or constructor: A in path M.A *)
M.succ M.zero; (* així sí que s'accepta l'operació *)
(* val it = - : M.t *)
importació
[modifica]val a = Conjunt.conjunt_buit
open Conjunt (* importa els símbols del mòdul Conjunt a l'àmbit actual (ja no caldrà prefixar-los) *) val a = conjunt_buit
Els fitxers que contenen les estructures emprades, les localitza el compilador de la manera següent:
- cas d'aplic. d'un sol mòdul
el compilador les busca a la Biblioteca Basis instal·lada
- cas d'aplic. multi-mòdul
cal declarar els diferents fitxers de codi en un fitxer de projecte. Vegeu secció
Aplicacions multi-mòdul
[modifica]Hi ha dos sistemes diferents
- MLBasis[12]
suportat per MLton i MLkit
- Compilation Manager[13]
suportat per SML/NJ i fins ara per MLton[14] que n'abandona el suport en futures versions.[15]
Arrencada
[modifica]Per ex.:
val rec processa_args: string list -> unit =
fn nil => ()
| arg::cua => let val _ = print (arg ^ "\n")
in processa_args cua
end
(* darrer lligam del fitxer *)
val main: OS.Process.status =
let
val args = CommandLine.arguments ()
val nomprog = CommandLine.name ()
in
case args of
nil => let val _ = print ("us: " ^ nomprog ^ " parametres per bla bla bla\n")
in OS.Process.exit OS.Process.failure
end
| _ => let val _ = processa_args args
in OS.Process.success
end
end
Compilació i exec.
[modifica]Mlton
[modifica]mlton aplic.sml ./aplic
cas d'aplicació multi-mòdul o bé si fem servir alguna biblioteca de funcionalitat addicional,[16] cal crear un fitxer de projecte .mlb[17]
(* hola-mon.mlb *) $(SML_LIB)/basis/basis.mlb $(SML_LIB)/basis/mlton.mlb (* funcionalitat addicional basis-extra *) hola-mon.sml
mlton hola-mon.mlb ./hola-mon
MLKit
[modifica]mlkit aplic.sml ./run
cas d'aplicació multi-mòdul, crear fitxer de projecte ".mlb"[18]
(* projecte.mlb *) $(SML_LIB)/basis/basis.mlb lib.sml principal.sml
mlkit projecte.mlb ./run
SML de New Jersey
[modifica]Permet compilar a un format anomenat heap-image. Vegeu Compilation Manager.[19]
Cal construir el programa com a biblioteca i exportar (ho fa el ml-build) una funció inicial (la típica main) amb tipus (nom_del_programa * llista_de_params_de_la_comanda retornant codi de finalització :OS.Process.status) com a l'exemple següent:
(* fitxer nj_hola.sml *)
structure Nj_hola =
struct
val rec processa_args: string list -> unit =
fn [] => ()
| (cap::cua) => (print ("arg: " ^ cap ^ "\n") ;
processa_args cua
) ;
fun main (nomprog:string, args:string list): OS.Process.status =
if List.length args = 0 then let val _ = print "falten arguments\n"
in OS.Process.exit 1
end
else
let val _ = print ("hola soc el programa " ^ nomprog ^ "\n") ;
val _ = processa_args args ;
in OS.Process.success
end
end
Fitxer de projecte segons especificació "Compilation Manager":
(* fitxer nj_hola.cm *)
Library
structure Nj_hola
is
$/basis.cm
nj_hola.sml
Compilació amb ml-build, genera fitxer de tipus heap-image amb nom com a nom_sortida "." arquitectura "-" sistema_operatiu
ml-build nj_hola.cm Nj_hola.main nj_hola
ha generat nj_hola.x86-linux; execució:
sml @SMLload=nj_hola.x86-linux arg1 arg2
dona la següent sortida:
hola sóc el programa /usr/lib/smlnj/bin/sml arg: arg1 arg: arg2
Efectes col·laterals
[modifica] val _ = ''expressió'' (* expressió d'efectes laterals descartant resultat *)
(* per ex.: *)
val _ = print "abc"
val _ = Array.update(arr, i, x)
Programació imperativa (canvis d'estat)
[modifica]- ref introdueix una referència a l'allotjament d'un altre objecte
- ! és l'operador invers que ens revela el valor de l'objecte referit per la variable
- := assigna un valor a l'objecte referit per la variable, modificant-ne l'estat
val a = ref 5
a := !a +1 (* assignació -- atenció: qualsevol assignació retorna ''unit'' com a valor d'expressió*)
val result = a := !a + 1; !a (* ara retornarà el valor allotjat *)
Clàusula "while" (resultat que depèn d'un estat consultat per l'expr_booleana)
EBNF: repetició = "while", expr_booleana, "do", expressió.
Compiladors
[modifica]- SMLNJ: SML de New Jersey[1] projecte de Bell Labs, Lucent Technologies i les universitats de Princeton i Yale.[20] Plataformes a la ref.[21]
- MLton:[3] coordinat per la Univ. de Chicago[22] Plataformes: un munt[23]
- MLkit:[4] Compilador amb gestió de memòria basada en regions, capaç de no incrementar l'ús de memòria en les iteracions, si es segueixen les directrius proposades. Coordinat per la Univ. de Copenhaguen. No suporta múltiples fils d'execució (ang:threads). Suport incomplet dels nombres reals.[24] Plataformes: x86
Comparació de rendiment dels compiladors de SML[25]
Biblioteca bàsica
[modifica]L'API d'elements bàsics del llenguatge s'anomena SML Basis Library i en trobareu les definicions aquí.[26]
Les funcions i símbols predefinits,[27] accessibles sense qualificar, són l'estructura "General",[28] la "List" i part de la "Option"[29] de la SML Basis Library.
Atenció: la majoria dels operadors binaris definits en estructures de l'API no inclouen la declaració infix. per tant han de precedir la parella d'operands, per ex.:
Word.<< (operand1, 0w7) (* desplaçament de bits cap a l'esquerra; en assemblador:shl *)
Curiositats
[modifica]Precisió dels tipus bàsics
[modifica]funcions:
val precisioSencers: int option -> string = fn prec => case prec of
NONE => "precisió arbitrària"
| SOME v => Int.toString v ^ " bits"
val precisioReals: int -> string = fn prec => Int.toString prec ^ " bits"
En un ord. x86 Pentium de 32 bits tenim els següents resultats
estructura del tipus | expressió | valor als compiladors | ||
---|---|---|---|---|
sml (smlnj) | mlkit | mlton | ||
Int | precisioSencers Int.precision | 31 bits | 31 (predeterminat), 32 (cas de --no_gc) | 32 bits |
LargeInt | precisioSencers LargeInt.precision | arbitrària | arbitrària | arbitrària |
Real | precisioReals Real.precision | 53 bits | precisió no implementada | 53 bits |
LargeReal | precisioReals LargeReal.precision | 53 bits | precisió no implementada | 53 bits |
Word | Word.toString (Word.fromInt ~1) | 7FFFFFFF | 7FFFFFFF (predet.), FFFFFFFF (cas de -no_gc) | FFFFFFFF |
LargeWord | LargeWord.toString (LargeWord.fromInt ~1) | FFFFFFFF | FFFFFFFF | FFFFFFFFFFFFFFFF |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 SML de New Jersey (anglès)
- ↑ SmlNJ Interactiu
- ↑ 3,0 3,1 Compilador MLton (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Compilador MLkit Arxivat 2005-12-14 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ StandardML(anglès)
- ↑ SML identifiers(anglès)
- ↑ Univ. Edimburg - Sintaxi de SML
- ↑ Igualtat polimòrfica(anglès)
- ↑ Equality type(anglès)
- ↑ Equality type variable(anglès)
- ↑ Precedència dels operadors(anglès)
- ↑ MLBasis (anglès)
- ↑ Compilation Manager de SML/NJ(anglès)
- ↑ Compilation Manager a MLton(anglès)
- ↑ MLton notes de la versió 2010...(anglès) Abandó del suport de Compilation Manager: Deprecated features: .CM input files
- ↑ MLton - Estructures de funcionalitat addicional(anglès)
- ↑ Mlton - Exemples .mlb (compilació multi-mòdul) (anglès)
- ↑ MLKit - Fitxers mlb de compilació de projecte Arxivat 2010-04-16 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ SML-NJ Compilation Manager (anglès)
- ↑ Coordinació de SML de New Jersey
- ↑ SMLNJ - README(anglès) Plataformes suportades
- ↑ «MatthewFluet».
- ↑ Característiques - Portabilitat(anglès)
- ↑ «MLkit - grau d'implementació de les biblioteques estàndard (Basis)». Arxivat de l'original el 2010-04-15. [Consulta: 18 setembre 2010].
- ↑ MLton.org - Rendiment dels compiladors SML(anglès)
- ↑ Biblioteca SML Basis Lib. (anglès)
- ↑ SML Basis Top level environment - Elements predefinits a nivell principal (anglès)
- ↑ Biblioteca SML Basis Lib. Funcions predefinides - Estructura "General" (anglès)
- ↑ Biblioteca SML Basis Lib. Funcions predefinides - Estructura "Option" (anglès)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- SML a SourceForge.net - web de coordinació de projectes del llenguatge SML
- Què és SML (anglès)
- Guia-presentació de SML (anglès) Presentació introductòria de bona legibilitat.
- Programming in Standard ML '97: A Tutorial Introduction (anglès) Una bona guia (en PDF).