Vés al contingut

Sonja Henie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSonja Henie
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia limfàtica crònica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHøvikodden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada165 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, patinadora artística sobre gel, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Company professionalJack Dunn
Gene Theslof
Stewart Reburn
Arne Lie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaNoruega Modifica el valor a Wikidata
Esportpatinatge artístic Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivapatinatge en parella
individual femení Modifica el valor a Wikidata
Entrenat perHoward Nicholson Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- Oslo SK
Participà en
febrer 1936patinatge artístic als Jocs Olímpics d'hivern de 1936 - Individual femení (1a) (medalla d'or olímpica)
febrer 1932patinatge artístic als Jocs Olímpics d'hivern de 1932 - Individual femení (1a) (medalla d'or olímpica)
febrer 1928patinatge artístic als Jocs Olímpics d'Hivern de 1928 - Individual femení (1a) (medalla d'or olímpica)
gener 1924patinatge artístic als Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 - Individual femení (8a) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNiels Onstad (1956–1969), mort de la persona
Winthrop Gardiner Jr. (1949–1956)
Dan Topping (1940–1946) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJack Dunn Modifica el valor a Wikidata
PareWilhelm Henie Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarit Henie, cosina germana Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0377012 TMDB (persona): 232026 Rottentomatoes: celebrity/sonja_henie Allmovie (artista): p31764 IBDB (repartiment): 23844 Discogs: 4712711
Olympics.com: sonja-henie Find a Grave: 6005Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Patinatge artístic
Jocs Olímpics
Or Sankt Moritz 1928 individual
Or Lake Placid 1932 individual
Or Garmisch-Partenkirchen 1936 individual
Campionat del Món
Argent Estocolom 1926 individual
Or Oslo 1927 individual
Or Londres 1928 individual
Or Budapest 1929 individual
Or Nova York 1930 individual
Or Berlín 1931 individual
Or Mont-real 1932 individual
Or Estocolm 1933 individual
Or Oslo 1934 individual
Or Viena 1935 individual
Or París 1936 individual
Campionat d'Europa
Or St. Moritz 1931 individual
Or París 1932 individual
Or Londres 1933 individual
Or Praga 1934 individual
Or St. Moritz 1935 individual
Or Berlín 1936 individual

Sonja Henie (Oslo, Noruega, 8 d'abril de 1912 - íd., 12 d'octubre de 1969) fou una patinadora artística sobre gel noruega, nacionalitzada estatunidenca, que destacà a la dècada del 1930. També realitzà una curta, però intensa, carrera com a actriu a Hollywood. La seva tècnica i el seu estil marcarien les pautes del patinatge artístic posterior.[1][2]

Primers anys

[modifica]

Va néixer el 8 d'abril de 1912 a la ciutat d'Oslo, capital de Noruega, filla de Selma Lochman-Nielsen i de Wilhelm Henie, campió del món de ciclisme, l'any 1894.[3] Morí en aquesta mateixa ciutat el 12 d'octubre de 1969 víctima de leucèmia.[4] Fou cosina del també patinador Marit Henie.[1][5]

Carrera

[modifica]

Carrera esportiva

[modifica]

Des dels cinc anys va fer classes de ballet i va rebre la influència d'Anna Pavlova. Amb un interés molt gran per convertir Sonja en una celebritat de l'esport, el seu pare contractà la ballarina Tamara Karsávina per entrenar la seva filla. Quan destacà en el patinatge artístic sobre gel, fou entrenada per la medallista olímpica sueca Gillis Grafström.[2][6]

Va participar, als onze anys, en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 realitzats a Chamonix (França), on finalitzà en vuitena posició en la prova individual femenina.[5] En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1928 realitzats a Sankt Moritz (Suïssa), amb tan sols 15 anys, guanyà la medalla d'or en la prova individual,[7] un fet que repetiria en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1932 realitzats a Lake Placid (Estats Units) i també en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 celebrats a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya).[5]

Sonja Henie va incorporar al patinatge maneres i comportaments dels seus coneixements de dansa i va donar als seus moviments i coreografies un estil personal. A més va ser la primera dona a sortir a competir amb minifaldilla i botes blanques, tan característiques de les patinadores actuals, establint així un estil que perduraria en el temps.[8] La seva tècnica innovadora, les elaborades coreografies i el seu estil glamurós van transformar l'esport del patinatge i va convertir-la a ella en una llegenda d'aquest esport.[1][9]

Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar 11 medalles en el Campionat del Món de patinatge artístic, deu d'or i de forma consecutiva (1927-1936).[9] Així mateix, guanyà 6 vegades de forma consecutiva el Campionat d'Europa de patinatge artístic (1931-1936) i fou sis vegades campiona nacional (1923-1929).

Henie va arribar a ser tan popular que la policia havia d'intervenir en les seves aparicions públiques per controlar la gran massa d'aficionats. Després de la seva tercera medalla d'or olímpica als Jocs de Garmisch-Partenkirchen l'any 1936, Sonja Henie va passar al professionalisme participant en uns quants espectacles, on va aconseguir gran èxit, sobretot als Estats Units.[5]

Sonja Henie i Karl Schäfer, 1932

Carrera cinematogràfica

[modifica]

Fou a la dècada del 1920 quan inicià la seva relació amb el cinema, si bé el punt àlgid fou a mitjans de la dècada del 1930, un cop retirada del patinatge. Així, el 1936 es traslladà a Hollywood, on signà un contracte amb la Twentieth Century Fox, que la convertí en una de les actrius més ben pagades del moment. El seu debut a la pantalla gran va ser amb la comèdia musical One in a Million (1936–37) i la comèdia romànticaThin Ice (1937), a les quals seguirien molts altres films al llarg de 20 anys. Tan gran fou el seu renom que arribà a ser portada de la revista Time el 17 de juliol de 1939. El 1941 aconseguí la nacionalitat estatunidenca.[1][2][4]

Vida personal

[modifica]

Es va casar tres vegades amb Dan Topping, Winthrop Gardiner [10] i finalment amb el mecenes Niels Onstad l'any 1956. Amb aquest fixà la residència a Oslo, on acumularen una gran col·lecció d'art modern que posteriorment serví per crear el Centre d'Art Henie-Onstad a Oslo.[2][4]

Després de la seva jubilació el 1956, Henie i Onstad es van establir a Oslo i van acumular una gran col·lecció d'art modern que va constituir la base del Centre d'Art Henie Onstad a Høvikodden a Bærum, prop d'Oslo.

Va estudiar a Oslo juntament amb Martin Stixrud i Erna Andersen, que era el seu competidor i membre del club de skate.[11]

Henie va ser diagnosticada amb leucèmia limfocítica crònica a mitjans dels anys 60.[12] Va morir a causa de la malaltia als 57 anys el 1969 en un vol d'avió ambulància de París a Oslo.[13][14] Està enterrada amb Onstad a Oslo al cim del turó amb vistes al Centre d'Art Henie Onstad.

Influència

[modifica]

Se li atribueix a Henie ser la primera patinadora artística que va utilitzar la coreografia de ball, que va adoptar la faldilla curta en el patinatge artístic i va portar botes blanques, la qual cosa va rebaixar la pesadesa dels patins i va produir una aparença més lleugera i més llarga de les cames del patinador que era un punt focal per a la mirada dels jutges i els espectadors. Quan les botes blanques es van convertir ràpidament en estàndard per a les patinadores femenines, Henie va començar a portar botes beix perquè volia seguir sent única.[15]

Les seves innovadores tècniques de patinatge i el seu comportament glamurós van transformar l'esport de manera permanent i van confirmar la seva acceptació com a esport legítim als Jocs Olímpics d'hivern. L'escriptora i historiadora de patinatge artístic Ellyn Kestnbaum atribueix a Henie la transformació del patinatge artístic en el qual ella anomena un espectacle del cos del patinador i per canviar els significats [de l'esport] amb fermesa en la direcció de la feminitat. Kestnbaum explica que Henie va influir en els vestits de les patinadores femenines que emfatitzaven la seva riquesa, especialment els seus vestits retallats de pell, que van ser emulats als Campionats del Món de 1930, celebrats per primera vegada a Amèrica del Nord, a la ciutat de Nova York.[15] Henie va incorporar elements de dansa al seu patinatge artístic mitjançant la col·locació de girs, salts i coreografies per reflectir l'estat d'ànim de la música que utilitzava.

Kestnbaum argumenta que tot i que el patinatge d'Henie era atlètic i poderós per al seu dia, va afegir de manera intencionada elements, com l'ús de les punteres dels seus patins per córrer o posar sobre el gel, en moviments similars a l'ús de la tècnica de punta al ballet. Argüeix que encara que els passos dels peus s'utilitzen com a contrapunts ocasionals del flux legato del moviment del patinatge, Henie podria haver-los utilitzat en excés, anomenant-los picats i ineficaços.

També segons Kestnbaum, la contribució més gran de Henie a les imatges públiques del patinatge va ser en els seus espectacles de gel professionals i en les seves pel·lícules de Hollywood, que sovint eren la primera vegada que el públic estava exposat al patinatge artístic a través dels mitjans de comunicació de masses. Com a resultat, la imatge del patinador artístic es va vincular a la imatge de l'estrella de cinema glamurosa,[16] dins les convencions de cinema i musicals escènics dels anys trenta. Kestnbaum narra que el vestuari que Henie portava als seus espectacles i pel·lícules, que eren curts, reveladors, plens de lluentons i plomes, i que recordaven més els vestits de les animadores femenines que la roba que es feien servir al món més conservador del patinatge artístic competitiu de l'època, probablement van contribuir a l'espectacularitat que va influir en les eleccions de vestuaris de les generacions posteriors.[16]

[modifica]

Henie va ser interpretada per Ine Marie Wilmann a la pel·lícula d’Anne Sewitsky del 2018 Sonja – The White Swan, presentada al Festival de Cinema de Sundance del 2019.[17][18][19]

El seu nom i semblança van ser esmentats i retratats per un Ànec Donald patinador sobre gel a The Hockey Champ de Walt Disney de 1939.

El seu nom i aparició es van mostrar a l'episodi 285 de MASH 4077.

El seu homòleg animat va aparèixer al curt de Disney, The Autograph Hound quan Donald li va demanar autògraf.

És esmentada per Ty Webb, el personatge de Chevy Chase a Caddyshack, com un substitut possible, però no disponible del personatge de Rodney Dangerfield (Al Czervik) a la ronda final abans que Danny Noonan de Michael O'Keefe sigui escollit.

El tutú de Sonja Henie! va ser una exclamació freqüent de Tom i Ray Magliozzi al programa de la ràdio pública nacional Car Talk.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ferrer Valero, Sandra. «La dama del hielo, Sonja Henie (1912 – 1969)». Mujeres en la historia, 06-09-2011. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sonja Henie». Encyclopaedia Britannica. Arxivat de l'original el 2018-02-18. [Consulta: 27 febrer 2022].
  3. ↑ Henie, Sonja. Wings on my feet (en anglès). Prentice-Hall, 1940, p. 59. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Sonja Henie, Skating Star, Dies», 08-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-08. [Consulta: 1r febrer 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Sonja Henie Biography and Olympic Results | Olympics at Sports-Reference.com», 09-03-2010. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 1r febrer 2022].
  6. ↑ Korslund, Kjetil «Sonja Henie» (en noruec bokmål). Store Norske Leksikon, 27-10-2021.
  7. ↑ «Le Monde illustré» (en francès), 02-02-1935. Arxivat de l'original el 2022-02-01. [Consulta: 1r febrer 2022].
  8. ↑ Nast, Condé. «The Glittering Rise and Fall of Sonja Henie, Ice Skating’s Original Queen» (en anglès), 11-02-2014. Arxivat de l'original el 2017-07-23. [Consulta: 1r febrer 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 «CNNSI.com - SI For Women - 100 Greatest Female Athletes - Wednesday desembre 01, 1999 04:28 PM», 11-09-2006. Arxivat de l'original el 2006-09-11. [Consulta: 1r febrer 2022].
  10. ↑ The New York Times, 18-10-1980. Arxivat de l'original el 15 Novembre 2013 [Consulta: 22 juliol 2018].
  11. ↑ «LIFE». Time Inc, 23-12-1940. Arxivat de l'original el 31 Maig 2022. [Consulta: 3 gener 2021].
  12. ↑ Klatt, Edward C. Robbins and Cotran Review of Pathology E-Book. Elsevier Health Sciences, 3 Setembre 2014. ISBN 9780323261982. 
  13. ↑ «Sonja Henie». sports-reference.com. Sports Reference LLC. Arxivat de l'original el 9 Març 2010.
  14. ↑ The New York Times, 13-10-1969. Arxivat de l'original el 8 Agost 2017.
  15. ↑ 15,0 15,1 Kestnbaum, 2003, p. 103.
  16. ↑ 16,0 16,1 Kestnbaum, 2003, p. 107.
  17. ↑ Nicholson, Amy. «Sundance Film Review: 'Sonja: The White Swan'». Variety, 26-01-2019. Arxivat de l'original el 25 Febrer 2020.
  18. ↑ Farber, Stephen. «'Sonja: The White Swan': Film Review | Sundance 2019». www.hollywoodreporter.com, 26-01-2019. Arxivat de l'original el 27 gener 2019.
  19. ↑ Halligan, Fionnuala. «'Sonja: The White Swan': Sundance Review» (en anglès). ScreenDaily, 27-01-2019. Arxivat de l'original el 14 Agost 2020.
  20. ↑ «#1502: Sonja Henie's Tutu», 08-01-2015. Arxivat de l'original el 19 Maig 2022. [Consulta: 10 gener 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonja_Henie&oldid=35009531»