Shinzō Abe
Shinzō Abe (japonès: 安倍 晋三) (Shinjuku, 21 de setembre de 1954 - Hospital Universitari Mèdic de Nara, 8 de juliol de 2022) fou un polític japonès, va ser president del Partit Liberal Democràtic (PLD) i Primer ministre del Japó des del desembre de 2012 fins al setembre de 2020.[1] També ocupà el càrrec anteriorment durant un any entre setembre de 2006 i setembre de 2007, any en què dimití i fou reemplaçat per Yasuo Fukuda. Era el president del Grup Parlamentari de Propulsió d'Oyagaku, i va ser 90è i 96è Primer Ministre del Japó. Fou el primer ministre més jove des del final de la Segona Guerra Mundial i el primer nascut després de la guerra.
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]
Abe va nàixer a Nagato, Yamaguchi el 21 de setembre de 1954 en el si d'una família involucrada en política. Tant el seu avi Kan Abe com son pare, Shintarō Abe, foren polítics. Sa mare, Yōko Kishi, és la filla del Primer Ministre Nobusuke Kishi, que fou empresonat sota acusacions de ser un criminal de guerra.
Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Seikei, graduant-se el 1977. Més tard es va traslladar als Estats Units, on va estudiar a la Universitat del Sud de Califòrnia, encara que sense rebre cap títol.[2] L'abril del 1979 Abe va començar a treballar a Kobe Steel.[3] Va treballar al sector privat fins a 1982, quan començà a treballar per a diversos governs i va buscar diferents càrrecs governamentals per a diversos governs locals: assistent executiu del Ministre d'Afers exteriors, secretari personal del president del Consell General del LDP, i secretari personal del secretari general del LDP.[4]
Carrera política
[modifica].jpg)
Va ser elegit com a diputat de cambra baixa del districte electoral a la Prefectura de Yamaguchi l'any 1993 després de la mort del seu pare dos anys abans, el 1991, guanyant les eleccions amb el major nombre de vots a favor en la història de la prefectura. El 1999 va ser director de la Divisió d'Assumptes Socials, i secretari en cap en els governs de Yoshirō Mori i Jun'ichirō Koizumi entre 2000 i 2003, any en què va ser nomenat secretari general del Partit Liberal Democràtic (PLD). Abe va guanyar fama nacional per la ferma posició que va adoptar contra de Corea del Nord, i que arribat el moment el va impel·lir a dirigir el Partit Liberal Democràtic.
Va convertir-se en el Primer Ministre el 26 de setembre 2006 en substitució de Junichiro Koizumi el 12 de setembre de 2007 anuncià que renunciaria al càrrec de Primer Ministre per manca de confiança del poble japonès en la seva gestió. Des del primer moment el seu mandat havia estat ple d'errades i casos de corrupció dels seus ministres i escassa popularitat, atribuïble en part a la seva falta de lideratge.[5] El seu primer govern va durar menys d'un any, encetant una successió de primers ministres que ocupaven el càrrec menys d'un any. El 23 de setembre del 2007 el Partit Liberal Democràtic va escollir com al seu President a Yasuo Fukuda, cosa que el convertí en el seu successor com a Primer Ministre.
El 26 de setembre de 2012 va superar l'ex Ministre de Defensa Shigeru Ishiba en la pugna per la presidència del PLD. Va assumir de nou el càrrec de Primer Ministre el 26 de desembre de 2012, després de guanyar les eleccions generals.[6] A les eleccions generals japoneses de 2014 i les de 2017 va revalidar la seua majoria[7] parò no va aconseguir majories suficients per impulsar la reforma de l'article 9 de la Constitució del Japó i legalitzar un exèrcit.[8] El 28 d'agost de 2020 va anunciar la seva dimissió per motius de salut, i aquesta es va fer efectiva amb l'elecció del seu successor,[9] Yoshihide Suga, en la votació del Parlament japonès el 16 de setembre del 2020,[10] ratificant l'elecció de líder que havia fet el seu partit dos dies abans.[11]
El 8 de juliol de 2022, mentre feia un míting electoral, va rebre diversos trets a l'esquena que li van acabar provocant la mort.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 324cat. «El primer ministre del Japó, Shinzo Abe, dimitirà per motius de salut», 28-08-2020. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ [Enllaç no actiu], en japonés
- ↑ Perfil de Shinzo Abe según BBC News en inglés
- ↑ Perfil de Shinzo Abe Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. Página oficial de Shinzo Abe en inglés
- ↑ «Dimiteix el primer ministre japonès». El Punt Avui, 12-09-2007. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Fernandez, Eduard. «Els conservadors arrasen i recuperen el poder al Japó». El Punt Avui, 17-12-2012. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Ambrós, Isidre. «La arrolladora victoria de Abe acaba con la ‘era pacifista’ en Japón» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2017. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Sieg, Linda; Takenaka, Kiyoshi. «Japan's pro-constitution reform forces fall short of two-thirds upper house majority: NHK» (en anglès). Reuters, 21-07-2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Yuko Kato «Shinzo Abe: Japan's PM resigns for health reasons» (en anglès). BBC news, 28-08-2020 [Consulta: 28 agost 2020]. «He will remain in his post until a successor is chosen»
- ↑ «Suga assumix el Govern nipó amb una promesa de continuïtat i reptes heretats». Levante-EMV, 16-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Suga obté un ampli suport del seu partit per ser nou primer ministre». El Punt Avui, 15-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Redacció. «Mor Shinzo Abe, víctima d'un atemptat». [Consulta: 8 juliol 2022].
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia per CIDOB Arxivat 2007-12-21 a Wayback Machine.
| Meiji |  | |
|---|---|---|
| Taishō | ||
| Shōwa | Wakatsuki Reijirō · Tanaka Giichi · Hamaguchi Osachi · Wakatsuki Reijirō · Inukai Tsuyoshi · Takahashi Korekiyo · Saitō Makoto · Okada Keisuke · Hirota Kōki · Senjūrō Hayashi · Fumimaro Konoe · Kiichirō Hiranuma · Nobuyuki Abe · Mitsumasa Yonai · Fumimaro Konoe · Hideki Tōjō · Kuniaki Koiso · Kantarō Suzuki · Naruhiko Higashikuni · Kijūrō Shidehara · Shigeru Yoshida · Tetsu Katayama · Hitoshi Ashida · Shigeru Yoshida · Ichirō Hatoyama · Tanzan Ishibashi · Nobusuke Kishi · Hayato Ikeda · Eisaku Satō · Kakuei Tanaka · Takeo Miki · Takeo Fukuda · Masayoshi Ōhira · Masayoshi Itō · Zenkō Suzuki · Yasuhiro Nakasone · Noboru Takeshita | |
| Heisei | ||
| Reiwa | ||
- Primers ministres del Japó
- Polítics de Tòquio
- Anticomunistes
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Doctors honoris causa
- Cap Comandant de la Legió del Mèrit
- Gran Creu de l'orde d'Orange-Nassau
- Polítics assassinats
- Naixements del 1954
- Morts a Nara
- Membres del Partit Liberal Democràtic del Japó
- Time 100 de 2018