Servera
Sorbus domestica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | serva |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 79921100 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Sorbus |
| Espècie | Sorbus domestica L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
La servera[2] (Sorbus domestica) és un arbre de la família de les Rosàcies, del gènere Sorbus, del qual s'aprofiten els fruits, les serves. És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, amb fulles imparipinnades, formades per 13 a 21 folíols de vora serrada, i flors amb 5 pètals, blanques i reunides en corimbe. Floreix a la primavera, i els fruits, en forma de petita pera, es cullen a la fi de l'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla perquè puguin ser comestibles. En temps dels romans, de les serves, se'n feia un suc que, un cop fermentat, constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa"; d'aquí deriva la paraula catalana cervesa, referida, però, a un producte molt diferent. El server és un arbre molt rústic i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment era present a la majoria de masies. La serva és un fruit secundari, que avui dia pràcticament no es comercialitza.
Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, i viu a les canals i als racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, l'Europa meridional i la banda turca del mar Negre, a vegades cultivat o plantat entre cultius. A Catalunya creix habitualment entre el nivell del mar i els 1.000 metres d'altitud (rarament fins als 1.400).[3]
La servera, juntament amb la moixera de guilla, la moixera de pastor i la moixera gran, és una de les quatre espècies arbòries del gènere Sorbus, pertanyent a la família de les rosàcies, presents a les nostres terres. Tots quatre, a més de ser força semblants, solen créixer als boscos caducifolis, sense ser mai gaire abundants. Hi ha una cinquena espècie menys coneguda, la moixera nana, que viu a les pinedes dels Pirineus i als Alps.
Referències
[modifica]- ↑ «Sorbus domestica» a The Plant List. Data consulta: 30 de gener de 2014.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 120-121. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 abril 2016].
