Saxòfon baríton
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Tipus | saxòfon  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 422.212-71 |
| Inventor | Adolphe Sax |
El saxòfon baríton és un instrument musical, afinat en mi bemoll (Eb). És el saxòfon amb el registre més greu entre els saxofons més comuns (soprano, alt, tenor, baríton) i és una octava més greu que el saxòfon alt. Hi ha saxofons més greus que el baríton com el saxòfon baix i el saxòfon contrabaix, però dins dels més comuns és el més greu, el saxòfon baríton és utilitzat en bandes simfòniques, en el jazz, i a vegades en orquestres simfòniques, té un volum fort, ja que la seva estructura física és gran, el saxòfon baríton a diferència dels altres saxos, pot baixar fins a un la (A), però la majoria dels saxos barítons antics no poden, es diu que si es saben utilitzar correctament els harmònics en el saxòfon baríton pot arribar a assolir fins als aguts d'un saxòfon soprano.
Es pot confondre amb un tipus d'instrument que simplement es diu baríton, és un tipus de tuba, però no té res a veure amb el saxòfon baríton.
L'ús més habitual d'aquest instrument és en les bandes, militars i civils, i en el jazz, on ha tingut cultures que han sabut utilitzar com a vehicle de les seves improvisacions.
En el període clàssic, abans de 1945, van destacar els solistes Harry Carney i Ernie Caceres, sent el primer una referència ineludible per a instrumentistes de períodes posteriors. Durant el bebop destacaren Serge Chaloff, Leo Parker i Cecil Payne. A principis de la dècada dels cinquanta va començar el període d'or del saxo baríton, amb Gerry Mulligan, Pepper Adams, Gil Mello, Sahib Shihab i el suec Lars Gullin. Avui dia destaquen instrumentistes com Nick Brignole, Ronnie Cuber, Hamiet Bluiett, John Surman, James Carter i Gary Smulyan, que ha triat l'estela de Pepper Adams. Una banda dels anys 90, Morphine, va utilitzar aquest instrument per crear el seu estil únic low rock.