Savès
| Tipus | regió històrica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Alta Garona | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
El Savès és una petita comarca de Gascunya al sud-est de Gers i sud-oest de l'Alta Garona.
El Savès actual deriva del « pagus Savencii ». La vida local es va organitzar a l'entorn de fundus o grans propietats agrícoles; aquesta implantació romana va seguir fins al segle V quan els visigots van formar el regne d'Aquitània i va agafar les terres. La població va disminuir i el bosc va guanyar terreny. Al segle X sota influència d'ordes monàstics la població es va reagrupar entorn de viles que encara existeixen en general. Els hospitalaris i templaris van crear refugis on cada persona era lliure i rebia un tros de terra, portant a un ràpid desenvolupament evident al segle xii. El 1120 la filla del comte de Tolosa Ramon IV, Dia de Muret, es va casar amb Bernat I, comte de Comenge, al que va aportar el Savès com a dot, que així es va separar de Tolosa. El 1213, després de Muret, Simó de Montfort va fer una ràtzia al Savès; llavors els conflictes entre els comtes de Tolosa i Comenge d'un costat i els de Foix i Armanyac de l'altra, van afectar el Savès. Al segle xvi la pesta negre i la guerra dels Cent Anys van portar a un període fam i destrucció de pobles. Comenge va esdevenir francès el 1498 amb la senyoria de Savès. El 1539 el francès fou declarat obligatori.
Referències
[modifica]- Petite histoire de Rieumes et du Savès, Maison des jeunes et de la culture, 1983. Alain Costes.
