Santa Pau

Santa Pau
	Bandera Escut d'armes
	Santa Pau i el seu castell
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 08′ 45″ N, 2° 34′ 20″ E / 42.145833333333°N,2.5722222222222°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Garrotxa
Capital	Santa Pau
Població humana
Població	1.616 (2023) (32,98 hab./km²)
Llars	102 (1553)
Gentilici	Santapauenc, santapauenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	49 km²
Banyat per	Ser
Altitud	496 m
Limita amb	Sant Jaume de Llierca ; Sant Feliu de Pallerols ; les Preses ; Olot ; Sant Aniol de Finestres ; Sant Ferriol ; Mieres ; Sant Joan les Fonts
Organització política
• Alcaldessa	Cris Capó Piris (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17811
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17184
Codi IDESCAT	171848
Lloc web	santapau.cat

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa,^[1] a les Comarques Gironines.

Entitat de població	Habitants
els Arcs	66
Can Font	29
les Fages	19
Pujolars	17
el Sallent	52
Sant Martí	161
Sant Miquel Sacot	112
Santa Llúcia	15
Santa Pau	606
Can Xel	40
Can Blanc	400
Can Potxa	18
Can Jofre	66

Geografia

Llista de topònims de Santa Pau (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

És al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de Sant Julià del Mont i Serra de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 9 km d'Olot.

En línia recta equidista a 45 km de la Badia de Roses i del pic del Canigó, i tant l'un com l'altre són visibles en dies clars des de diversos indrets del terme municipal. Això dona un caràcter mixt de prepirineu i prelitoral a la seva climatologia i per tant també al tipus de vegetació.

El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle.

Història

La primera menció a Santa Pau és en un document de l'any 878, on el rei franc Lluís el Tartamut confirma al monestir de Banyoles que les propietats que havien estat de l'abat Rímila de Sant Julià del Mont situades a la vall de Santa Pau eren formades per Sant Vicenç del Sallent i el lloc de Riudeaza, amb la cel·la de Santa Maria. No és fins al voltant dels anys 929-935 quan apareix mencionat el castell de Santa Pau, en un document en el qual del rei franc Radulf el dona a Oliba, senyor de Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. Fou aquesta família la que, a mitjans del segle xiii encapçalada per Ponç, senyor de Santa Pau i de Finestres, decideixen establir el centre dels seus dominis al castell de Santa Pau i agafen el cognom Santapau. L'any 1300 Ponç atorga una carta de poblament als habitants de la cellera de la parròquia de Santa Maria (aleshores als Arcs) i als qui anessin a poblar la nova vila, amb exempció dels mals usos i exigències senyorials i determinats privilegis. La carta fou confirmada l'any 1362 pel seu descendent Huguet de Santapau. La baronia de Santa Pau es va configurar com una jurisdicció molt important i comprenia les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de la Barroca, Sant Joan de les Medes, Sant Miquel Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent; en altres paraules, els actuals termes municipals de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres, i l'antic terme de Batet de la Serra, que actualment forma part del municipi d'Olot.^[2]^[3]

La família Santapau fou una de les famílies més destacades de la noblesa catalana, emparentant-se amb les principals famílies d'aquesta i prenent part activa en moltes empreses de la Corona d'Aragó, des de Barbaria fins a Sicília i Sardenya. La baronia de Santa Pau va continuar a través dels Oms amb el casament de Joana de Santapau i Berenguer d'Oms, anomenant-se després Oms de Santapau. El 1567 el baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests faltaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna. Al segle xviii, el títol de la baronia passà als marquesos de Castelldosrius.

El 1846 aquest municipi va incorporar els termes de La Cot i El Sallent, fins llavors independents.^[4]

Durant la Guerra Civil espanyola, degut al context revolucionari contra l'hagiotoponímia, el municipi passà a anomenar-se Pau de Sert (on Sert fa referència al riu Ser).^[5]

Art i arquitectura

Plaça major o Firal dels Bous: Plaça porticada presidida per l'església parroquial (s.XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a l'antiga muralla. Lloc on se celebraven els mercats i fires, d'aquí el nom de Firal dels bous.
Mare de Déu dels Arcs: Santuari situat a 2 quilòmetres de Santa Pau. Les arrels d'aquest lloc marià són molt antigues i poc clares. Mn. Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Marià" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construïda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Julià del Mont, propera a la vila. No consta fins al 1098 com a parròquia de Santa Pau.

És important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila.

Tradicions i cultura

La Fesolada: la festa dels fesols de Santa Pau, poc després de Sant Antoni..
Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost.
Pessebre vivent 8 i 9 de Desembre.

Educació

Llar d'Infants (0-3 anys)

Llar d'Infants Joan Maragall
Llar d'Infants de Santa Pau

Llar d'Infants (3-6 anys)

Escola Joan Maragall

Primària

Escola Joan Maragall

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
56	93	102	633	1.788	2.606	2.336	2.353	2.066	2.184

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.364	2.107	2.025	1.988	1.635	1.514	1.263	1.388	1.385	1.385

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.445	1.448	1.484	1.506	1.516	1.565	1.584	1.600	1.604	1.567

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.524	1.573	1.614	1.605	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ «Santa Pau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Grabolosa, Ramon. Santa Pau i la seva baronia.. Granollers: Montblanc, 1971.
↑ Soler i Jiménez, Joan. La Formació de la pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331). Barcelona: Fundació Noguera, 2008.
↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
↑ Planas i Serra, Albert «La Repressio franquista a Santa Pau, 1939-1944». Annals, núm. 19, 2008, p.117-161.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Pau

[1] «Santa Pau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Grabolosa, Ramon. Santa Pau i la seva baronia.. Granollers: Montblanc, 1971.

[3] Soler i Jiménez, Joan. La Formació de la pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331). Barcelona: Fundació Noguera, 2008.

[4] Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.

[5] Planas i Serra, Albert «La Repressio franquista a Santa Pau, 1939-1944». Annals, núm. 19, 2008, p.117-161.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)