Vés al contingut

Salvatore Pincherle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSalvatore Pincherle
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1853 Modifica el valor a Wikidata
Trieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
President de la Unió Matemàtica Italiana
1922 – 1931 – Luigi Berzolari → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaItàlia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pisa
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSulle superficie di capillarità Modifica el valor a Wikidata (1874 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya (1880–1928)
Universitat de Palerm (1880–1880)
Universitat de Pavia (1878–1880) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLeonida Tonelli i Luigi Berzolari Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEttore Bortolotti, Ugo Amaldi i Ugo Amaldi Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEmma Morpurgo Modifica el valor a Wikidata
FillsMaurizio Pincherle Modifica el valor a Wikidata


Salvatore Pincherle (Trieste, 11 de març de 1853 - Bolonya, 10 de juliol de 1936) va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.

El seu pare, comerciant d'origen jueu, era ferm partidari de l'annexió de Trieste al nou nat Regne d'Itàlia (1861–1946) i, per això, es va exiliar a Marsella, lloc on Pincherle va fer els seus estudis secundaris al Lycée Impériale (actualment Lycée Thiers). El 1869, va deixar la casa familiar per a anar a estudiar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, en la qual va ser deixeble d'Enrico Betti i d'Ulisse Dini.[1] L'any 1874 es va graduar i va obtenir l'habilitació docent, essent destinat a un institut de secundària de Pavia, on va prendre contacte amb els professor de la universitat de Pavia Felice Casorati i Eugenio Beltrami, els quals el van influenciar notablement.[2]

El curs 1877-1878 va prendre un any sabàtic per anar a ampliar estudis a la universitat de Berlín. El 1880 va ser nomenat professor d'anàlisi i geometria de la universitat de Palerm, però sense acabar el curs és transferit a la universitat de Bolonya en la qual va romandre fins que es va retirar el 1928.[3]

Pincherle va escriure diversos tractats i llibres de text de geometria, àlgebra i anàlisi real i complexa. El seu llibre més important es titula Le Operazione Distributive e loro Applicazioni all'Analisi (1901). Se'l considera un dels fundadors de l'anàlisi funcional.[4]

El 1922, en fundar-se l'Unione Matematica Italiana, en va ser nomenat el seu primer president, càrrec que va exercir fins al 1936.[5]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Salvatore Pincherle» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Tricomi, F.G. «Pincherle, Salvatore». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 abril 2018]. (anglès)
  • Rogora, Enrico. «PINCHERLE, Salvatore». Dizionario Biografico degli Italiani, 2015. [Consulta: 24 abril 2018]. (anglès)