Vés al contingut

Robert Taylor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Taylor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Spangler Arlington Brugh Taylor. Modifica el valor a Wikidata
5 agost 1911 Modifica el valor a Wikidata
Filley (Nebraska) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1969 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRobert Taylor Ranch Modifica el valor a Wikidata
FormacióDoane University
Pomona College Modifica el valor a Wikidata
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de televisió, aviador, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata - 1968 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeUrsula Thiess (1954–)
Barbara Stanwyck (1939–1951), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParesSpangler Andrew Brugh Modifica el valor a Wikidata  i Ruth Adeline Stanhope Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001791 Allocine: 1674 Allmovie: p113772 132730 TV.com: people/robert-taylor-1 AFI: 132730 TMDB.org: 82216
Discogs: 1386783 Find a Grave: 1022 Modifica el valor a Wikidata

Robert Taylor, de nom Spangler Arlington Brugh, (Filley, Nebraska, 5 d'agost de 1911 - Santa Monica, Califòrnia, 8 de juny de 1969) va ser un actor estatunidenc. Va ser conegut sobretot pels seus papers a Quo Vadis i Party Girl de Nicholas Ray.

Biografia

[modifica]

Va començar en el cinema el 1934. La seva elegància natural, la seva cabellera fosca i els seus ulls blaus van fer immediatament d'ell un botxí dels cors. Va ser anomenat l'home de perfil perfecte. Una de les seves primeres pel·lícules importants va ser Camille (1936), on donava la rèplica a Greta Garbo. Cap a la fi de la seva vida, va treballar molt a la televisió, sobretot en la sèrie policíaca de 1959, The Detectives Starring Robert Taylor .

Admetia ell mateix que estava lluny de ser el millor actor de la seva generació, però es va mostrar sempre extremadament professional, sempre a punt de treballar perquè la pel·lícula sigui la millor possible. Molts dels seus col·legues van declarar després de la seva mort que havia estat subestimat com a actor, sobretot a les pel·lícules del seu final de carrera. Encara que fos sobretot conegut per a les seves grans pel·lícules clàssiques, continuava estant sempre desitjós d'interpretar papers més arriscats i més difícils. Volia ser conegut per a altra cosa que "la" seva "cara bonica".[1]

El McCarthysme

[modifica]

El 1947, Robert Taylor va testimoniar lliurement davant la Comissió de les activitats anti-americanes establerta pel senador Joseph McCarthy. Va declarar que havia actuat a Song of Russia malgrat les seves conviccions. Va arribar a afirmar que el guió de Richard Collins i Paul Jarrico, així com una cançó de la pel·lícula escrita per Yip Harburg, eren procomunistes.

Va donar igualment proves contra l'actor Howard Da Silva. Hauria declarat: En puc anomenar alguns que semblen que els agrada complicar les coses. No puc dir si són comunistes o no. Un d'aquests tipus, actualment, és Howard Da Silva. Es té la impressió que té sempre alguna cosa a dir en un mal moment.

Robert Taylor i Barbara Stanwyck el 1941

Va tenir com a primera esposa l'actriu Barbara Stanwyck, amb la qual compartia un ranxo i una gran casa a Brentwood (Los Angeles). Aquest ranxo encara és conegut com l'antic ranxo de Robert Taylor. Taylor i Stanwyck formaven una de les parelles els més vistes a Hollywood, i tenien per amics una altra parella d'estrelles, la de Clark Gable i Carole Lombard. Aquest matrimoni va durar, amb alts i baixos, de 1939 a 1951.

Robert Taylor va tenir també aventures amb Ava Gardner i Lana Turner.

Va pensar diverses vegades en casar-se de nou amb Barbara Stanwyck després del seu divorci, i va tenir també una relació seriosa amb Eleanor Parker, però es va acabar casant en segones noces amb l'actriu d'origen alemany Ursula Thiess. Es van casar el 1954 i van tenir dos fills.

Va morir d'un càncer de pulmó als 57 anys. Va ser enterrat a Glendale, a Califòrnia. El tot-Hollywood va assistir al seu funeral, on el seu millor amic Ronald Reagan va fer el seu elogi funèbre.[2]

Filmografia[3]

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Alexander, Linda J. Reluctant Witness; Robert Taylor, Hollywood and Communism. North Carolina, Tease Publishing, 2008. ISBN 978-1-934678-64-0
  • Imwold, Denise, Andrew Brettell, Heather von Rohr and Warren Hsu Leonard.Cut!: Hollywood Murders, Accidents, and Other Tragedies. Hauppauge Nova York: Barrons Educational Series, 2005. ISBN 0-7641-5858-9.
  • Quirk, Lawrence J. The Films of Robert Taylor. Nova York: Lyle Stuart, 1979. ISBN 978-0-8065-0495-7.
  • Ross, Steven J. Movies and American Society (Blackwell Readers in American Social and Cultural History). Chichester, West Sussex, UK: Wiley-Blackwell, 2002. ISBN 0-631-21960-9.
  • Tibbets, Paul W. Mission: Hiroshima. Nova York: Stein & Day, 1985. ISBN 0-8128-8169-9
  • Tranberg, Charles. Robert Taylor: a Biography. Albany, GA, Bear Manor Media, 2011. ISBN 978-1-59393-615-0
  • Wayne, Jane Ellen. The Leading Men of MGM. Nova York: Carroll & Graf, 2005. ISBN 978-0-7867-1475-9.
  • Wayne, Jane Ellen. The Life of Robert Taylor. Nova York: Warner Paperback Library, 1973. ISBN 978-0-446-76103-1.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «biografia de Robert Taylor». The New York Times.
  2. ↑ The Spokesman-Review. Gov. Reagan Hails Taylor at FUnaral. The Spokesman-Review, 11 juny de 1969. 
  3. ↑ «filmografia de Robert Taylor». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Taylor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Taylor&oldid=34050274»