Regiment de Mataró
| Epònim | Mataró  |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | regiment |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Organització militar catalana | |
|---|---|
| s.XII - s.XIV | |
| s.XV - s.XVIII | |
| s.XIX - s.XXI | |
El Regiment de Mataró fou una unitat militar austriacista durant la guerra de successió espanyola.
El 17 de maig de 1705 Els Vigatans s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebastià[1] i signaren el Pacte dels Vigatans amb el Regne d'Anglaterra, que facilitarien ajuda militar enfront Felip V de Castella, recolzant Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas,[2] que actuaren obertament controlant les comunicacions des de l'interior fins a Barcelona[3] derrotant les tropes borbòniques al combat del Congost.[4]
El juliol es va llançar una columna que va iniciar la marxa sobre Barcelona[3] mentre l'armada anglesa desembarcava novament davant les seves platges disposades a iniciar el setge de la ciutat. Mataró es declarà per Carles[5] i llevà un regiment comandat per Salvador Mataró per ajudar els aliats en el setge.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Generalitat de Catalunya. El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'ermita de Sant Sebastià a Vic. Generalitat de Catalunya, 21 de febrer de 2012.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 290.
- ↑ 3,0 3,1 Juan Vidal, 2001, p. 62.
- ↑ Pujal i Carrera, Lluís. General Moragues: pallarès insigne. Aedos, 1979, p. 54. ISBN 8470032267.
- ↑ Juan Vidal, 2001, p. 63.
- ↑ Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX. Caixa d'Estalvis Laietana, 2008, p. 121. ISBN 8493310964.
Bibliografia
[modifica]- Juan Vidal, Joseph. Política Interior y Exterior de Los Borbones (en castellà). Akal, 2001. ISBN 8470904108.