Psammobates geometricus
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Longevitat màxima | 30 anys |
| Nombre de cries | 3 |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 18398 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Testudines |
| Família | Testudinidae |
| Gènere | Psammobates |
| Espècie | Psammobates geometricus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Testudo geometrica |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
La tortuga geomètrica (Psammobates geometricus) és una espècie de tortuga terrestre de la família Testudinidae en perill d'extinció. És un dels tres membres del gènere Psammobates. Viu en una zona molt petita del Cap Sud occidental de Sud-àfrica.
Descripció
[modifica]Té una closca molt forta de color negre i groga utilitzada per la defensa contra els depredadors. Els patrons estan disposats en raigs i ajuden al camuflatge de la tortuga amb el seu entorn. Aquesta tortuga és molt petita, i una tortuga de plena maduresa es pot aconseguir de 5 a 6 cm de diàmetre.
Hàbitat
[modifica]La tortuga geomètrica està naturalment limitada a la cantonada sud-oest de la província del Cap de Sud-àfrica. Solia viure també dins del que avui és la Ciutat del Cap, però l'última població de la Ciutat del Cap (en una petita reserva) es va extingir. Es creia que s'havia extingit en la dècada de 1960, però una població supervivent va ser descoberta el 1972 i ara es reprodueix en tres zones aïllades, on es conserva. Una població del Cap Occidental, a la vall Ceres, una a Tulbagh-Worcester, a l'oest del Cap. I un grup de supervivents a les terres baixes costaneres del sud-oest. Aquestes tortugues de colors vius només estan presents en les terres baixes de vegetació, el que significa que les seves poblacions són fàcilment aïllades per muntanyes que no poden creuar. És una de les espècies de tortugues més rares del món.
Alimentació
[modifica]La dieta de la tortuga geomètrica consisteix principalment en les fulles, flors i brots de plantes i herbes. La seva dieta és molt específica de les espècies de les plantes locals, cosa que significa que moren quan es mantenen en captivitat.
Comportament
[modifica]Hivernen en els mesos de juny a setembre, o quan el seu entorn natural no és normal. Poc se sap sobre el comportament reproductiu. Quan la femella està llesta per pondre els ous cava un clot a la terra i la cobreix amb pastura o una altra vegetació.
Amenaces i Conservació
[modifica]La tortuga geomètrica ha perdut el 97% del seu hàbitat, i només queden entre 2.000 i 3.000 exemplars en l'actualitat. Aquesta tortuga es veu amenaçada per una sèrie de raons, però principalment a causa de la pèrdua del seu hàbitat. Restringides com estan les fèrtils terres baixes i les valls, la gran majoria de la seva petita àrea de distribució natural ha estat coberta de granges i habitatges.
A més, els seus ous són una font d'aliment per als pobles africans i els comerciants capturen els adults per les seves closques, que es fan servir per fer molts objectes de decoració diferents. Aquesta espècie també és presa dels altres mamífers, especialment els mamífers introduïts com porcs i gossos.
El govern sud-africà ha protegit les terres del parc per aquesta tortuga única, i hi ha lleis que prohibeixen la seva captura i la captura dels seus ous.
Referències
[modifica]
- Library.thinkquest.org entry Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine.
- Baard, E. H. W. 1989. The Ecology and Conservation Status of the Geometric Tortoise Psammobates geometricus: Preliminary Results Jour. Herp. Ass. Afr. (36): 72-72
- Baard, E. H. W. 1991. A Review of the Taxonomic History of and some Literature on the Geometric Tortoise, Psammobates geometricus Jour. Herp. Ass. Afr. (39): 8-12
- Baard, E.H.W. 1995. Growth, age at maturity and sexual dimorphism in the geometric tortoise, Psammobates geometricus Jour. Herp. Ass. Afr. (44): 10-15
- Baard, E.H.W.; Mouton, P.L.N. 1993. A Hypothesis Explaining the Enigmatic Distribution of the Geometric Tortoise, Psammobates geometricus, in South Africa Herpetological Journal 3 (2): 65-67
- Duméril, A.M.C., and G. Bibron. 1835. Erpétologie Générale ou Histoire Naturelle Complète des Reptiles, Vol. 2. Librairie Encyclopédique de Roret, Paris, iv + 680 p.
- Ernst,C.H. and Barbour,R.W. 1989. Turtles of the World. Smithsonian Institution Press, Washington D.C. - London
- Hoogmoed, M.S., and C.R. Crumly. 1984. Land tortoise types in the Rijksmuseum van Natuurlijke Histoire with comments on nomenclature and systematics (Reptilia: Testudines: Testudinidae). Zool. Meded. 58(15): 241-259.
- Iverson, J.B. 1986. A Checklist with Distribution Maps of the Turtles of the World. Paust Printing, Richmond, Indiana. viii + 282 pp.
- Linnaeus, C. 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. Laurentii Salvii, Holmiæ. 10th Edition: 824 pp.
- Piso, W. 1658. Historiae Naturalis and Medicae Indiae Occidentalis. Libri Quinque. pp. 105–106. In: W. Piso. De Indiae Utriusque re Naturali et Medica. Libri Quatordecim, Amstelaedami. 327 pp.
- Rau, R. 1971. Weitere Angaben über die geometrische Landschildkröte, Testudo geometrica. Salamandra 7 (3/4):123-136