Protoquítxua

Protoquítxua
Tipus	protollengua
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Quechuan (en)

El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues. Aquesta protollengua és reconstruïda amb base en l'evidència trobada pels lingüistes en les llengües modernes així com en els registres de les formes antigues.

Desenvolupament

Va ser parlada a la regió central de l'antic Perú segons Alfredo Torero. Després es va anar expandint cap al sud en reemplaçament del aimara. A principis del segle v, el protoquítxua hauria creuat la serralada per a instal·lar-se en la serra central (Vall del Mantaro), llavors protoaimaraparlant, produint-se la divisió entre Quítxua I (a l'est) i Quítxua II.

Fonologia

Aquesta pàgina conté caràcters especials. Si no disposeu del suport adient, pot ser que veieu signes d'interrogació, quadradets o altres símbols estranys.

Les síl·labas de les llengües quítxues es componen com a mínim d'una vocal com nucli. Per regla general, accepten una consonant en posició d'atac i coda (principi i fi de síl·laba, respectivament).

Es distingeixen tres fonemes vocàlics: una vocal oberta /a/ i les tancades arrodonida /o/ no arrodonida /i/. La pronunciació precisa d'aquests fonemas vocàlics varia amb el seu entorn fonètic. El veïnatge d'una consonant uvular produeix al·lòfons més centralitzats com [ɑ], [e], [ɛ], [o], [ɔ] i la de la semiconsonant palatal /j/ també provoca un avançament d'/a/ a [æ]. Quant a les consonants, el protoquítxua hauria comptat amb tres nasals /m, n, ɲ/ quatre oclusives /p, t, k, q/, dues africades /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, tres fricatives /s, ʂ, h/, dues aproximants /j, w/ i dues o tres líquides /ʎ, ɾ, (l)/.

Fonemes consonàntics del protoquítxua
	Bilabial		Alveolar		Postalveolar	Retroflexa		Velar		Uvular	Glotal
Nasal		m		n			ɲ
Oclusiva	p		t					k		q
Africada					t͡ʃ	ʈ͡ʂ
Fricativa			s			ʂ					h
Aproximant							j		w
Lateral				(l)			ʎ
Vibrant				ɾ

Correspondències fonètiques

La següent taula mostra els numerals en proto-quítxua i la seva evolució en diferents llengües quítxues modernes:

GLOSSA	PROTO- QUÍTXUA	Quítxua I				Quítxua II
GLOSSA	PROTO- QUÍTXUA	Huailas	Huánuco	Huanca	Pacaraos	Cajamarca	Imbabura	Salasaca	Tena	Ayacucho	Cusco	Bolívia	Santiagueño
'1'	suk	huk	huk	huk, suk	huk	suχ	ʃux	ʃuh	ʃuk	huk	hux	ux	suk
'2'	iʂkaj	iʃkaj	iʃkaj	iʃkaj	iʃkaj	iʃkaj	iʃgaj	iʃki	iʃki	iskaj	iskaj	iskaj	iʃkaj
'3'	kimsa	kima, kimsa	kimsa	kimsa	kima	kimsa	kinsa	kinsa	kinsa	kimsa	kinsa	kinsa	kimsa
'4'	ʈʂusku	ʧusku	ʧusku	ʈʂusku	ʈʂusku	ʈʂusku	ʧusku	ʧusku	ʧusku	tawa	tawa	tawa	taa
'5'	piʧqa	piʦqa	piʧɢa	piʧʔa	pisχa	piʧqa	piʧa	piʧka	piʧka	piʧχa	pisqa	pʰiʃqa	piʃqa
'6'	suqta	huqta	suχta	suʔta	huχta	suχta	sukta	sukta	sukta	suχta	suqta	suhta	suqta
'7'	qanʈʂis	qanʧis	ɢanʧis	ʔanʈʂis	ʁanʈʂis	qanʈʂis	kanʧis	kanʧis	kanʤis	χanʧis	qanʧis	qanʧis	qanʧis
'8'	pusaq	puwaq	pusaχ	pusaː	puwaχ	pusaχ	pusax	pusah	pusak	pusaχ	pusaq	pusah	pusaq
'9'	isqun	isqun	isɢun	isʕun	isʁun	isqun	iskun	iskun	iskun	isχun	isqun	hisqʼun	isqun
'10'	ʈʂunka	ʧuŋka	ʧuŋka	ʈʂunka	ʈʂuŋka	ʈʂuŋga	ʧuŋga	ʧuŋga	ʧuŋga	ʧuŋka	ʧunka	ʧuŋka	ʧuŋka

Referències

Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken. «3.2 The Quechuan language family». A: The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 052136275X.
Cerrón-Palomino, Rodolfo. Lingüística quechua. 2ª ed.. Cuzco: Centro de Estudios Regionales Andinos 'Bartolomé de las Casas', 2003.
Itier, César; Torero, A.. Del siglo de oro al siglo de las luces: lenguaje y sociedad en los Andes del siglo XVIII. Cuzco: Centro de Estudios Regionales Andinos 'CBC', 1995. ISBN 84-8387-020-7.
Torero, Alfredo. El quechua y la historia social andina. Lima: Universidad Ricardo palma, Dirección Universitaria de Investigación, 1974. ISBN 9786034502109.
Torero, Alfredo. «La familia lingüística quechua». A: América Latina en sus lenguas indígenas. Caracas: Monte Ávila, 1983. ISBN 9233019268.
Torero, Alfredo «El comercio lejano y la difusión del quechua. El caso del Ecuador». Centro de Estudios Regionales Andinos "Bartolomé de Las Casas" [Cuzco], 4, diciembre 1984, pàg. 367-402. Arxivat de l'[ original] el 30 de novembre de 2015.