Primera plana (diaris)

La primera plana d'un diari és la pàgina inicial on hi ha la capçalera, que identifica la publicació (títol, data, director, etc.), així com els titulars, que destaquen les notícies principals del dia. Modernament pot anar il·lustrada. És la plana més important del diari, com a element que resta a la vista i que, exposat en quioscos o altres punts de venda, ha de cridar l'atenció del comprador. Per això els consells de redacció s'esforcen a fer-la prou sintètica textualment, de manera que informi amb eficiència sobre el contingut del número, i alhora prou atractiva quant a la composició, per tal de propiciar la compra del diari i el desig de llegir-lo.

El català primera plana equival a l'anglès front page; esp. primera plana; fr. [la] une; it. prima pagina; etc.

La primera plana començà a prendre aquesta morfologia a inicis del segle xx; anteriorment el més habitual era que sota la capçalera hi hagués diversos articles, sovint disposats en columnes, sense gaire titulars ni altres elements que servissin de guia visual.

Precisions terminològiques

En les darreres dècades s'ha estès l'error d'anomenar "portada" la primera plana, en la convicció, igualment errònia, que "portada" és l'element dels llibres que resta a la vista, i, per extensió, qualsevol element que estigui a la vista en qualsevol mena de document. En realitat, la portada és la pàgina identificativa dels llibres, mentre que l'element dels llibres que està a la vista és la coberta. Els diaris, però, no tenen coberta, ni tampoc portada: l'element identificador dels diaris (equivalent funcional de la portada dels llibres) és la capçalera. Aquest error terminològico-conceptual, relativament recent, es dona per calc de l'espanyol europeu, en què, d'altra banda, constitueix un ús igualment erroni.^[1]

Referències

↑ En efecte, en espanyol el terme correcte és, també, primera plana, tal com demostra un volum aclaparador de fonts primàries i secundàries. Citem-ne tres exemples ben il·lustratius: l'existència de l'expressió "noticia de primera plana" per a indicar una 'notícia important'; l'abundància, actual o en el passat, de diaris en llengua espanyola amb el títol Primera plana; i el fet que, en el seu moment (1931, 1974), films amb el títol anglès The front page foren traduïts a l'espanyol per Primera plana (traduir-ho per "portada" hauria estat absurd per a tothom, i no s'hauria entès el missatge). L'extrem a què arriba avui dia a Espanya l'oblit de la terminologia precisa l'il·lustra un periodista tan experimentat i influent com Juan Luis Cebrián, qui titula les seves memòries, precisament, Primera página (2016), potser per tal d'evitar l'ambigüitat extrema que ha atès portada en espanyol i, alhora, per ultracorrecció, atès que molts pensen que plana és mot exclusivament català.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera plana

Wolgensinger, Jacques. L'Histoire à la Une. La grande aventure de la Presse. Paris: Gallimard, DL 1993. (Découvertes Gallimard. Histoire, vol. 72) ISBN 2-07-053086-8

[1] En efecte, en espanyol el terme correcte és, també, primera plana, tal com demostra un volum aclaparador de fonts primàries i secundàries. Citem-ne tres exemples ben il·lustratius: l'existència de l'expressió "noticia de primera plana" per a indicar una 'notícia important'; l'abundància, actual o en el passat, de diaris en llengua espanyola amb el títol Primera plana; i el fet que, en el seu moment (1931, 1974), films amb el títol anglès The front page foren traduïts a l'espanyol per Primera plana (traduir-ho per "portada" hauria estat absurd per a tothom, i no s'hauria entès el missatge). L'extrem a què arriba avui dia a Espanya l'oblit de la terminologia precisa l'il·lustra un periodista tan experimentat i influent com Juan Luis Cebrián, qui titula les seves memòries, precisament, Primera página (2016), potser per tal d'evitar l'ambigüitat extrema que ha atès portada en espanyol i, alhora, per ultracorrecció, atès que molts pensen que plana és mot exclusivament català.

[1]