Premis Oscar de 1953
| ||||
| ||||
| Tipus | cerimònia dels Oscars  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 25 març 1954 | |||
| Número d'edició | 26 (1953 ) | |||
← 1952
1954 → | ||||
| Localització | Pantages Theatre (Califòrnia) New Century Theatre (Nova York) | |||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
| Presentador | Donald O'Connor (Los Angeles) Fredric March (Nova York) Donald O'Connor | |||
| Retransmès per | ||||
| Lloc web | oscars.org… | |||
| ||||
Els Premis Oscar de 1953 (en anglès: 26th Academy Awards) foren presentats el 25 de març de 1954 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al New Century Theatre de Nova York.
La cerimònia fou presentada per l'actor Donald O'Connor (Los Angeles) i Fredric March (Nova York).
Curiositats
[modifica]Aquesta fou la segona edició que la cerimònia fou televisada íntegrament per la cadena NBC.
Shirley Booth, presentadora del premi a millor actor, feu una connexió per televisió des de Filadèlfia, on es trobava de gira de teatre, i rebé el nom del guanyador per telèfon per part del presentador Donald O'Connor. Per la seva banda, Gary Cooper, presentador del premi a millor actriu, realitzà la introducció al premi mitjançant un vídeo gravat des de Mèxic, mentre O'Connor obrí el sobre a Los Angeles i digué el nom de la guanyadora.
La gran guanyadora de la nit fou D'aquí a l'eternitat de Fred Zinnemann fou la pel·lícula més nominada (13) i la més premiada de la nit (8 premis), empatant amb Allò que el vent s'endugué de Victor Fleming (1939) com la pel·lícula amb més premis. Aquesta pel·lícula a més aconseguí nominacions per a tots els seus actors, en categories principals i secundàries, aconseguint els premis a millors actors secundaris per Donna Reed i Frank Sinatra). Montgomery Clift i Burt Lancaster, ambdós nominats com a actors principals, perderen davant William Holden. El discurs d'acceptació del premi d'aquest últim és, fins al moment, el més curt de la història amb un senzill "Thank You" ("Gràcies").
Walt Disney aconseguí guanyar aquesta nit 4 premis, 2 per als seus documentals i 2 més per als seus curtmetratges.
Premis
[modifica]
.jpg)
_1.jpg)
_trailer_1.jpg)
Oscar Honorífic
[modifica]- Pete Smith - per les seves enginyoses i picants observacions sobre l'escena d'Amèrica en la seva sèrie de "Pete Smith Specialties". [estatueta]
- Joseph Breen - per la seva consciència, de ment oberta, que ha dignificat el Codi de Producció Cinematogràfica. [estatueta]
- 20th Century-Fox - en reconeixement de la seva imaginació, teatralitat i prospectiva en la introducció de la tècnica revolucionaria coneguda com a Cinemascope. [estatueta]
- Bell & Howell Company - per la seva feina pionera i èxits fonamentals en l'avanç de la indústria cinematogràfica. [estatueta]
Premi Irving G. Thalberg
[modifica]Presentadors
[modifica]- Elizabeth Taylor i Michael Wilding – millors documentals
- Jack Webb – millor so
- Keefe Brasselle i Marilyn Erskine – millors curtmetratges
- Esther Williams – millor muntatge
- Gene Tierney – millor vestuari
- Gower Champion i Marge Champion – millor direcció artística
- Lex Barker i Lana Turner – millor fotografia
- Kirk Douglas – millors guions
- Irene Dunne – millor director
- Walter Brennan – millor actriu secundària
- Mercedes McCambridge – millor actor secundari
- Arthur Freed – millor música i cançó
- Gary Cooper – millor actriu
- Shirley Booth – millor actor
- Cecil B. DeMille – millor pel·lícula
- Merle Oberon – millors efectes especials
- Charles Brackett – Premis Honorífics
- Tyrone Power – premis Científics i Tècnics
- David O. Selznick – Premi Irving G. Thalberg
Actuacions
[modifica]- André Previn – arranjador i director musical
- Mitzi Gaynor, Margaret Whiting i Donald O'Connor interpreten "The Moon Is Blue" de The Moon Is Blue
- Connie Russell interpreten "Sadie Thompson's Song (Blue Pacific Blues)" de La bella del Pacífic
- Ann Blyth interpreta "Secret Love" de Jane Calamitat
- Dean Martin interpreta "That's Amore" de The Caddy
Múltiples nominacions i premis
[modifica]|
Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:
|
Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:
|
Notes
[modifica]- ↑ Inicialment s'atorgà la nominació i el premi a Ian McLellan Hunter, que donà la cara per Dalton Trumbo a conseqüència de la seva inclusió a la llista negra de Hollywood per la seva pertinença al Partit Comunista dels Estats Units. El desembre de 1992 l'Acadèmia decidí retirar la nominació i premi de McLellan Hunter i concedir-lo a Trumbo, sent entregat l'Oscar a la vídua de Trumbo el 10 de maig de 1993. [1]
- ↑ Inicialment s'inclogué Luis L'Amour, guionista de la pel·lícula en la categoria de millor història, si bé posteriorment el mateix guionista i productor qüestionaren aquesta nominació en basar-se el guió en un conte publicat per la revista "Collier's" el juliol de 1952, si bé no fou esmentat en els crèdits de la pel·lícula. Posteriorment la nominació fou retirada.[2]
Enllaços externs
[modifica]
- (anglès) Academy Awards Database
- (anglès) IMDB
| Premis al mèrit | Pel·lícula · Direcció · Actor · Actriu · Guió adaptat · Guió original · Actor secundari · Actriu secundària · Pel·lícula d'animació · Disseny de producció · Fotografia · Vestuari · Documental · Muntatge · Pel·lícula de parla no anglesa · Maquillatge · Banda sonora · Cançó original · So · Edició de so · Curtmetratge · Curtmetratge documental · Curtmetratge d'animació · Efectes visuals |
|---|---|
| Premis especials | |
| Premis retirats | |
| Edicions |
|
