Vés al contingut

Polzada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitatPolzada

Modifica el valor a Wikidata
Tipusunitat de longitud, unitat de mesura anglesa i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatssistema d'unitats del Gran Ducat de Lituània, unitats de mesura obsoletes de Rússia i Sistema Imperial d'Unitats Modifica el valor a Wikidata
Unitat delongitud Modifica el valor a Wikidata
Caràcter UnicodeModifica el valor a Wikidata
Símbolin Modifica el valor a Wikidata
Epònimpolze Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0,0254 m Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard0 km
0,0254 m
0 mi
2,54 cm
25,4 mm
0,083333 ft
0,027778 yd
0 pc
0 a. ll.
0,254 dm
0 UK nmi
0,00012626 fur
0,0012626 ch
1.000.000 µin
25.399,54 μm
3 H
1.000 mil
1,016 metric inch (en) Tradueix
10 line (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La polzada (abreviat ) és una unitat de longitud actualment equivalent a 25,4 mm.[1]

La polzada era una antiga mesura de longitud antropomètrica corresponent a l'amplària de la primera falange, en concret la distal, d'un dit polze. Era equivalent a la dotzena part d'un peu o a entre 23 mm i 27,1 mm. El valor exacte variava en diferents estats i, fins i tot, en diferents regions del mateix estat i en diferents dates. La polzada fou substituïda a gran part del món per les unitats del Sistema Internacional (SI), excepte als Estats Units i altres petits països.

Com que la polzada no és una unitat del sistema mètric decimal, els submúltiples no s'obtenen per divisió per 10, sinó per múltiples de 2. En una escala en polzades hom troba les fraccions 1/2″, 1/4″, 1/8″, 1/16″ i 1/32″ i els seus múltiples, per exemple 3/8″, 5/8″, 3/4″ o 7/8″. Per tant, no es troben valors com 0,1″ o 0,6″.[2]

L'amplada del polze d'un home és la longitud d'una polzada.

Història

[modifica]

La polzada deriva de l'antic unitat llatina uncia, equivalent a «una dotzena part» d’un peu romà. A partir de la columna de Marc Aureli situada a la Piazza Colonna de Roma (columna centenaria, de 100 peus romans d'alçada), el peu romà mesurava 292,6 mm i, per tant, una uncia valia 292,6 mm/12 = 24,68 mm.[3] A l'edat mitjana a Catalunya s'emprà el peu equivalent a 293,76 mm, en conseqüència, una uncia equivalia a 293,76 mm/12 = 24,48 mm.[4]

L’antiga ince o ynce anglesa, de la qual deriva l'actual inch, fou definida pel rei David I d’Escòcia cap a l'any 1150 com l’amplada de la base de l’ungla del polze d’un home. Per assegurar-ne la consistència, la mesura es determinava sumant l’amplada del polze de tres homes —un de petit, un de mitjà i un de gran— i dividint el resultat entre tres. Durant el regnat del rei Eduard II d'Anglaterra, a principis del segle xiv, la polzada es definí com «tres grans d’ordi, secs i arrodonits, col·locats un rere l’altre en sentit longitudinal». En diversos períodes, la polzada també ha estat definida com la longitud combinada de dotze llavors de rosella.[5]

El 1958, una conferència de nacions de parla anglesa acordaren unificar els seus estàndards de longitud i massa, i definir-los en termes de mesures del sistema mètric decimal. La iarda americana (0,914 401 83 m)[6] s'escurçà un poc (0,000 001 83 m)[7] i, com a resultat, la iarda imperial (0,914 383 44 m) s'allargà 0,000 016 56 m. El valor aprovat fou de 0,9144 m. Els nous factors de conversió es publicaren l'any 1959 a la Federal Register Notice 59-5442 (June 30, 1959), que estableix la definició d'una polzada estàndard: El valor de la polzada, derivat del valor de la iarda a partir de l'1 de juliol de 1959, equival exactament a 25,4 mm (1 iarda/36).[8]

Usos

[modifica]

La polzada s'utilitza actualment per a les dimensions de les pantalles de televisors, telèfons intel·ligents, tauletes tàctils... essent la longitud de la diagonal de la pantalla. Així, per exemple, hom troba actualment ordinadors portàtils amb pantalles de 15,6″, 17,3″, 39,6″, etc. Igual com per a productes dels quals l'estàndard industrial prové dels Estats Units, com per exemple el disc dur de 3,5 polzades[9] o l'elapé de 12”.[10]

Acoblament de mànega de 3/4″.

Les rodes de les bicicletes es continuen fabricant amb mides estàndard donades en polzades. Per exemple les rodes més habituals de bicicletes tenen diàmetres de 14″, 20″, 24″, 26″, 27″ i de 29″.[11] Lles llandes de les rodes dels vehicles de motor també tenen amplades que venen donades amb polzades, pels cotxes de 4″ a 12½″,[12] Els tubs emprats en fontaneria, així com claus de pas i d'altres peces, es continuen fabricant amb mides donades en polzades. Per a la llar s'empren peces de diàmetre interior de 3/8″, 1/2″, 3/4″, etc. També per diàmetres de caragols amb rosques del sistema Whitworth i els rosques de fluids del tipus Whitworth gas.[13]

Termes tipogràfics. Les altures, amplades i separacions es mesuren en punts, 1 pt = 1/72″. Una lletra de 12 pt té una alçada total de 12/72·25,4 mm = 4,23 mm.

El punt tipogràfic (pt) és la unitat més petita i també la més utilitzada avui dia per concretar la mida, l'espaiat i la interlínia dels textos. Els fabricants moderns de tipus de lletres, que ja són totes digitals, encara conserven aquest sistema de dimensions tradicional, actualment l'estàndard. Així, quan hom diu que un text és a 12 punts, es fa referència a l'alçada d'una de les cares del bloc de metall on figuraria el caràcter si s'hagués fabricat amb l'antic sistema de tipus mòbils d'impremta. El punt DTP (desktop publishing) o punt PostScript correspon a 1/72″, i com que una polzada equival a 25,4 mm, el punt DTP representa 0,353 mm.[14]

La definició d'una impressora o d'una pantalla s'expressa en ppp, això és punts per polzada (en anglès dots per inch o DPI). És la unitat habitual d'escaneig de documents gràfics corresponent al nombre de punts o de píxels que són escanejats per cada polzada lineal. En teledetecció s'utilitza per a indicar la qualitat (com més punts o píxels, més qualitat) en mapes de paper o en fotografies aèries analògiques que han estat escanejats.[15]

Equivalències

[modifica]

La polzada imperial segueix en ús, encara que està confinada sobretot als Estats Units. Al Regne Unit la transició al sistema mètric decimal s'ha fet parcialment i els dos sistemes cohabiten, sobretot per persones grans. Els britànics antieuropeus veuen en el sistema mètric un símbol de l'«imperialisme europeu», i el refusen per raons emocionals, malgrat que facilita els càlculs.[16] El Regne Unit continua fent negocis amb l'Europa continental en mètric i amb els Estats Units en mesures imperials.[16]

Actualment en ús

[modifica]

Obsoletes

[modifica]

Equivalències

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Esquivel, Adolfo Escamilla. Metrología: y sus aplicaciones (en castellà). Grupo Editorial Patria, 2015-06-02. ISBN 978-607-744-271-4. 
  2. Measures, National Conference on Weights and. Specifications, Tolerances, and Other Technical Requirements for Weighing and Measuring Devices (en anglès). U.S. Department of Commerce, National Bureau of Standards, 1979. 
  3. 3,0 3,1 Classen, Albrecht. Handbook of Medieval Culture. Volume 2 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2015-08-31. ISBN 978-3-11-037763-7. 
  4. Montfort, Gaspar Feliu i «Algunes consideracions sobre la metrologia altmedieval catalana». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 11-01-2001, pàg. 121–149. Arxivat de l'original el 2024-05-22. ISSN: 2339-9996 [Consulta: 25 octubre 2024].
  5. 5,0 5,1 Britannica, The Editors of Encyclopaedia. "inch". Encyclopedia Britannica, 14 Oct. 2016, https://www.britannica.com/science/inch Arxivat 2024-10-07 a Wayback Machine.. Accessed 25 October 2024.
  6. 6,0 6,1 Austin, A.V.; Karo, H.A. «Refinement of values of the yard and the pound». National Bureau of Standards, 01-07-1959. Arxivat de l'original el 1 de setembre 2021 [Consulta: 6 novembre 2024].
  7. 7,0 7,1 Britain, Great. The Public General Statutes: With a List of the Local and Private Acts Passed in the ... Years of the Reign of ... : Being the ... Session of the ... Parliament of the United Kingdom of Great Britain and Ireland (en anglès). G.E. Eyre and W. Spottiswoode, printers to the Queen's most excellent majesty., 1878. 
  8. «SI Units – Length». NIST, 05-11-2024. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2022. [Consulta: 6 novembre 2024].
  9. Richarte, Javier. Discos Duros: Conozca en profundidad las claves del dispositivo de almacenamiento más relevante (en castellà). RedUsers, 2016-07-05. ISBN 978-987-1949-65-6. 
  10. Langlois, Richard N.; Robertson, Paul L. Empresas, Mercados y Cambio Económico: Una Teoría Dinámica de Las Instituciones Empresariales (en castellà). Anthropos Editorial, 2000. ISBN 978-84-922438-2-2. 
  11. Maldonado, Diego. El libro de la bicicleta - Uso, mantenimiento y reparación: La guía imprescindible para todos los ciclistas (en castellà). USERS Life, 2017-04-01. ISBN 978-987-734-061-7. 
  12. EDUARDO, ÁGUEDA CASADO; LUIS, GARCÍA JIMÉNEZ, JOSÉ; TOMÁS, GÓMEZ MORALES; JOAQUÍN, GONZALO GRACIA; JOSÉ, MARTÍN NAVARRO. Elementos amovibles 5.ª edición (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017-07-19. ISBN 978-84-283-3465-5. 
  13. Domínguez, Esteban José; Ferrer, Julián. «Mesura amb el calibre en polzades». A: Aparells i estris de mesura (Mecanització bàsica). Editex, 2017, p. 57-58. ISBN 9788491613718. 
  14. Piferrer, C.; Bullich Corcoy, I.; Pons Tarranzo, J.J. «Tipografía | 1. Letras» (en castellà). Tipografia. Univertitat Oberta de Catalunya, 01-09-2021. Arxivat de l'original el 2024-07-23. [Consulta: 29 octubre 2024].
  15. Pons Fernàndez, Xavier; Arcalís Planas, Anna. Diccionari terminològic de Teledeteccio. Primera edició. Barcelona: ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2012. ISBN 978-84-393-9008-4. 
  16. 16,0 16,1 Kelly, Jon «Will British people ever think in metric?» (en anglès). BBC News Magazine, 21-12-2011. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2014 [Consulta: 10 juliol 2019].
  17. «Polzades». Conversió mètrica.
  18. 18,0 18,1 18,2 García, Juan Justo. Elementos de aritmética, álgebra y geometría (en castellà). por D. Joachin Ibarra, 1782. 
  19. Tojo, José Fariña. La ciudad y el medio natural (en castellà). Ediciones AKAL, 2001-02-26. ISBN 978-84-460-1657-1. 
  20. Ferreiro, Larrie D. La medida de la Tierra: La expedición científica ilustrada que cambió nuestro mundo (en castellà). Desperta Ferro Ediciones, 2024-06-26. ISBN 978-84-128068-9-2. 
  21. Judson, L.V. «Weights and measures standards of the United States: a brief history». NBS Special Publication, 447, 1963. Arxivat de l'original el 2023-03-26 [Consulta: 29 octubre 2024].
  22. 22,0 22,1 22,2 Cardarelli, François. Encyclopaedia of Scientific Units, Weights and Measures: Their Si Equivalences and Origins (en anglès). Springer Science & Business Media, 2003-07-14. ISBN 978-1-85233-682-0. 
  23. Durán Fuentes, M. «Técnica y construcción de puentes romanos». A: Elementos de ingeniería romana (en castellà). Isaac Moreno Gallo, 2004. ISBN 978-84-688-8190-4. 
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 García, Juan Justo. Elementos de aritmética, álgebra y geometría (en castellà). por D. Joachin Ibarra, 1782. 
  25. NBS Special Publication (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1936. 

Enllaços externs

[modifica]