Parchim

Parchim
	Casa de la vila
Tipus	municipi urbà i capital de districte
Localització
	53° 25′ 40″ N, 11° 50′ 54″ E / 53.4277155°N,11.8482124°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Mecklenburg - Pomerània Occidental
Districte rural	Ludwigslust-Parchim
Capital de	Ludwigslust-Parchim (2011–)
Població humana
Població	18.270 (2023) (146,37 hab./km²)
Geografia
Superfície	124,82 km²
Altitud	50 m
Limita amb	Obere Warnow ; Domsühl
Creació	1210 (Gregorià)
Organització política
Membre de	Städte- und Gemeindetag Mecklenburg-Vorpommern (en) ; Alcaldes per la Pau (2005–)
Identificador descriptiu
Codi postal	19370
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	03871
Altres
Agermanament amb	Neumünster ; Saint-Dizier ; Peer
Lloc web	parchim.de

Parchim és una ciutat a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental^[1] a la riba del riu Elde. Des del 4 de setembre de 2011 va esdevenir la capital del districte de Ludwigslust-Parchim, una fusió dels districtes de Parchim i Ludwigslust.

A la fi del 2013 tenia 17.129 habitants,^[2] una pèrdua de 2.919 en 13 anys, el 2000 encara eren 20.048. Era la seu administrativa del districte homònim, i el 4 de setembre de 2011 va esdevenir la capital del nou districte Ludwigslust-Parchim, resultat d'una reforma administrativa esdevinguda necessària a causa de la contínua despoblació.

Història

El primer esment escrit data del 1170 en una carta de l'emperador Frederic I. El 1225/26 Parchim va obtenir els drets de ciutat. El 1240, el senyor Pribislau I va crear una ciutat nova Neustadt, a la riba dreta de l'Elde que el 1282 va fusionar amb Parchim. De 1238 a 1248 va ser la residència de la senyoria Parchim-Richenberg. De 1289 al 1310 la ciutat va ser fortificada amb muralles, de les quals subsisteix una part, i fora de la ciutat es va construir un landwehr, per a protegir les terres de conreu i marcar la frontera del territori.

Vers 1530 va arribar la reforma protestant i els frares franciscans van abandonar la ciutat. El 1586 i el 1612 la ciutat va patir un gran incendi. La Guerra dels Trenta Anys va ser la catàstrofe següent i entre 1637 o 1639 les tropes de la Lliga catòlica van fer estralls amb vehemència. El 1648 només quedaven uns 1.300 habitants dels ± 5.000 de l'inici del segle. A poc a poc la ciutat va recobrar-se i el 1789 tenia 4.000 habitants, dels quals una important colònia jueua.

Economia

Excepte els serveis i les pimes de proximitat, només queda una gran indústria, una fàbrica de forns. Un projecte de crear un centre de transport i de logística a l'entorn de l'antic aeroport militar i transformat per a usos civils, tot i la seva capacitat de rebre avions de gran càrrega i les seves connexions amb autopista i ferrocarril, té dificultats per a engegar-se de debò. En l'actualitat, l'aeroport s'utilitza principalment com centre de formació als oficis aeroportuaris i aeronàutics.^[3]