Vés al contingut

Osman III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOsman III

Retrat d'Osman III
Nom originalعثمان ثالث
Biografia
Naixement2 gener 1699 Modifica el valor a Wikidata
Edirne (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1757 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
palau de Topkapı (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIstanbul
Mesquita Nova d'Istanbul Modifica el valor a Wikidata
  Soldà de l'Imperi Otomà
13 de desembre de 1754 – 30 d'octubre de 1757
Dades personals
ReligióSunnisme
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Osman
ParesMustafà II i Şehsuvar Sultan
GermansMahmut I Modifica el valor a Wikidata
Llista
Soldà de l'Imperi otomà
13 desembre 1754 – 30 octubre 1757
← Mahmut IMustafà III → Modifica el valor a Wikidata

Osman III (turc otomà: عثمان ثالث, ‘Osmān-i sālis) (2 de gener de 169930 d'octubre de 1757) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1754 fins a la seva mort 3 anys més tard.

Fill de Mustafà II (1695-1703) i germà petit de Mahmut I (1730-54) va pujar al tron a la mort del seu germà el 14 de desembre de 1754. Un dels trets destacables del seu breu regnat va ser la creixent intolerància envers els ciutadans de l'Imperi no musulmans (els cristians i els jueus van ser obligats a portar vestimentes distintives). Exteriorment la pau iniciada després del tractat de Belgrad de 1739 va continuar. A les zones frontereres es van produir algunes revoltes, mostra de la debilitat de l'imperi.

Com era tradició en la família reial, Osman III havia passat gairebé tota la seva vida presoner al kafes, els departaments del Palau de Toptaki plens de luxes on els parents del soldà hi eren tancats per evitar que usurpessin el tron. Probablement va ser aquesta reclusió dins d'un harem la causa que durant el seu regnat Osman III manifestes un odi visceral envers la música i les dones: va expulsar tots els músics de palau, i portava unes sabates de ferro perquè totes les serventes el sentissin acostar i poguessin apartar-se del seu pas per no ser vistes. També promulgà una llei que obligava a les dones de l'Imperi a portar el vel.

Va canviar sis vegades de gran visir (més el que va trobar en funcions, en total set); va fer executar a Nişancı Ali Pasha (gran visir del 24 d'agost de 1755 al 23 d'octubre de 1755) que havia estat el seu favorit. El més destacat dels grans visir fou Koca Mehmed Ragıp Pasha (13 de desembre de 1756 a 8 d'abril de 1763). El 1755 i 1756 es van produir grans incendis a la capital. Va morir a Istanbul el 30 d'octubre de 1757.

Referències

[modifica]

S. J. Shaw, History of the Ottoman empire and modern Turkey, Cambridge, 1976