Vés al contingut

Operació Paperclip

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Paperclip
Imatge
1946
Tipusoperació encoberta Modifica el valor a Wikidata
Part depostguerra de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps20 juliol 1945 - 1959 Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorJoint Intelligence Objectives Agency (en) Tradueix i Counterintelligence Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participant
Gestor/operadorCounterintelligence Corps (en) Tradueix i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Objectiucaptura, reclutar i mudança Modifica el valor a Wikidata
Els científics de l'Operació Paperclip posen junts.

L'Operació Paperclip (originalment Operació Overcast) era el nom en clau de l'operació realitzada pel Servei d'Intel·ligència i Militar dels Estats Units, per extreure d'Alemanya científics especialitzats en les anomenades Armes Meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica després de l'esfondrament del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Composició

[modifica]

Més de 700 científics i les seves famílies van ser portats secretament als Estats Units, sense el coneixement o aprovació del Departament d'Estat. Cap d'ells tenia qualificació per a un visat d'entrada als Estats Units, ja que tots havien servit a la causa nazi durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Nombrosos documents van ser reescrits per netejar el nom de diversos científics embolicats en aquesta operació, per tal de possibilitar la seva entrada al país i impedir que caiguessin en mans de la Unió Soviètica. Gran part de les informacions concernents a l'Operació Paperclip encara estan classificades com a secret absolut, a més, hi va haver una operació encara més secreta per aconseguir secrets nuclears alemanys, equipament i personal: l'anomenada Operació Alsos.[1]

Llista Osenberg

[modifica]

Seguint al fracàs alemany de l'Operació Barbarrossa i l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, la situació estratègica d'Alemanya va canviar, ja que no estava preparada per a una guerra llarga. Resultat d'això, a la primavera de 1943 es va començar a cridar a científics i tècnics des de les unitats de combat per començar a desenvolupar noves armes i tècniques:[1][2]

« Immediatament, PhDs van ser alliberats del servei militar, Magister en Ciències, també matemàtics van ser trets de les fleques, i mecànics de precisió van ser retirats de ser conductors de camions. »
— Dieter Huzel

Aquest esforç de crida va requerir identificar el personal i rastrejar el seu passat (particularment per la seva lleialtat), que culminaria en la Llista Osenberg per Werner Osenberg, un enginyer científic de la Universitat de Hannover que va conduir la Wehrforschungsgemeinschaft (en català Associació per a la investigació militar).[3]

Al març de 1945, un tècnic polonès va trobar restes de la Llista Osenberg en un bany que no havia estat netejat apropiadament.[4] El Major Robert B Staver, Cap de la Jet Propulsion Section of the Research i Branca d'Intel·ligència de l'Exèrcit dels Estats Units en Londres, va usar després la Llista Osenberg per fer la Llista Negra, el nom del codi de la llista dels científics experts en coets, amb el nom de Wernher von Braun en el primer lloc.[5]

Operació Overcast

[modifica]

El pla original -que en un principi era només entrevistar els científics nazis experts en coeteria-, va canviar després que el Major Staver enviés un cable (signat pel coronel Joel Holmes)[4] al Pentàgon el 22 maig 1945, sobre la importància d'evacuar als tècnics nazis i les seves famílies per ser "important per a la Guerra del Pacífic."[4] A més, hi havia el fort desig de negar els experts nazis a la Unió Soviètica.[6]

Operació Alsos

[modifica]

A l'Operació Alsos, Werner Heisenberg, el cap visible del Projecte alemany d'energia nuclear: "... valia més que deu divisions d'alemanys".[6]

A més dels especialistes en Coetería i física nuclear, diversos equips d'aliats van anar a la recerca d'experts en Química, Medicina i armes navals. Un dels esforços premiats d'Overcast va ser el rapte, al maig de 1945, l'expert de l'empresa Henschel, Herbert Wagner, qui estava inicialment emprat en una mansió de Long Island NY[7] i després a l'Estació Naval Aèria Point Mugu el 1947.

Míssil V2

[modifica]
Article principal: V2

La major part dels científics que estaven involucrats en el Projecte coet V2 va ser adscrit a un projecte immobiliari a Landshut (Baviera). L'Operació Overcast va ser dissenyada per la Junta de Comandants en Cap dels Estats Units el 19 de juliol de 1945.[5] Quan el sobrenom "Camp Overcast" va estar operatiu per al conjunt habitacional, es va canviar el codi a Paperclip.[4][5]

Per 1958 molts aspectes de Paperclip eren de coneixement públic. S'esmentava lliurement en un article de la revista Time sobre von Braun.[8]

Algunes figures clau

[modifica]

Allen Dulles (advocat de Prescott Bush), considerat el cervell de l'operació Paperclip com Cap de la OSS en Berna, Suïssa, i posteriorment director de la CIA. El 1942, Allen Dulles, advocat i amic íntim de la família Bush, va rebre la missió d'impedir a la premsa que cités o esmentés el nom de la família Bush, després que s'hagués constatat oficialment que "grans parts de l'imperi Prescott Bush van operar per a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial ", contribuint d'aquesta manera l'esforç de guerra nazi.

Coheteria
Wernher von Braun, Walter Dornberger, Ernst R. G. Eckert, Bernhard Tessmann, Arthur Rudolph, Ernst Stuhlinger, Krafft Arnold Ehricke, Gerhard Reisig, Konrad Dannenberg, Kurt debús, Georg Rickhey, Rudi Beichel, Werner Dahm, Otto Hirschler, Werner Rosinski, Eberhard F. M. Rees, Hermann H. Kurzweg, Helmut Hoelzer.
Aeronàutica
Alexander Martin Lippisch, Hans von Ohain, Hans Multhopp, Anselm Franz.
Medicina
Walter Schreiber, Erich Traub, Kurt Blome, Hubertus Strughold, Hans Antmann.
Combustible sintètic
Franz Fischer, Hans Tropsch, Frederick Hibsä.
Electrònica
Hans Ziegler, Kurt Lehovec, Hans Hollmann, Johannes Plendl.
Intel·ligència militar
Reinhard Gehlen creador de la (Xarxa Stay Behind) avantpassada de l'Operació Gladio.

Grup de científics

[modifica]

A principis d'agost de 1945, el coronel Holger N. Toftoy,[9] cap de la Branca de Coeteria de la Divisió d'Investigació i Desenvolupament de l'Exèrcit dels Estats Units, va oferir contractes inicials d'un any als científics nazis. Després que Toftoy accedís a cuidar les seves famílies, 127 científics van acceptar l'oferta. El setembre de 1945, el primer grup de 7 científics va arribar a Fort Strong en els Estats Units: Wernher von Braun, Erich W. Neubert, Theodor A. Poppel, August Schultze, Eberhard F. M. Rees, Wilhelm Jungert i Walter Schwidetzky.[4] Eventualment, els científics coeterils es van traslladar a Fort Bliss, Texas, per a proves de coets en el Camp de Prova de White Sands com "Empleats Especials del Departament de Guerra."[2]

Headquarters
SUBOFFICE DE SERVEI DE RECERCA I DESENVOLUPAMENT
(ROCKET)
FORT BLISS, TEXAS

Llicencia recreativa AUTHORIZATON


Dieter Huzel

Els anomenat sempleats especials estaven autoritzats per abandonar els límits de Fort Bliss, Texas, durant els seus dies de descans per a propòsits recreacionals.
En cas d'accident o delicte s'hauràde telefonar a la Caserna General Main 2404, Extensió 8-2211.

Per ORDRE DEL MAJOR Hamill:

GORDON A. McGannon
1st Lt, Ord. Departament
Ajudant

— Passi utilitzat al voltant de 1948 en un bloc de trànsit d'immigració de Lordsburg, NM després que Huzel declarés el seu lloc de naixement "Essen, Alemanya" i posteriorment s'identifiqués "Ho sento, no hi ha entrada legal [lloc de]", (Resposta del funcionari: "Ara ho recordo. Em vaig assabentar. No obstant això, encara no s'han trobat amb un. Bé, bona sort. ")

A principis de 1950, es va obtenir la condició legal d'alguns especialistes "Paperclip" quan els visats van ser estesos[5] al consolat nord-americà de Ciudad Juárez, Mèxic, amb els quals els científics entraven legalment als Estats Units.[10] En les últimes dècades, científics de la Segona Guerra Mundial van ser investigats, per exemple Arthur Rudolph va ser lligat a l'activitat esclava de Mittelbau-Dora i Hubertus Strughold va ser implicat en experimentació nazis en humans.

Vuitanta-sis experts en aeronàutica van ser transferits al Wright Field, qui a més va adquirir material sota l'Operació Lusty, com Arado Ar 234, Messerschmitt Me 262, Heinkel He 219, Dornier Do 335, Messerschmitt P-1101, Focke-Wulf Ta 183, Blohm+Voss BV 155 entre d'altres.

L'United States Army Signal Corps (traducció al català: Cos de senyals de l'exèrcit dels Estats Units) va emprar a 24 especialistes, incloent-hi els físics Drs Georg Goubau, Gunter Guttwein, Georg Hass, Horst Kedesdy i Kurt Levovec, als fisicoquímics Prof Rudolf Brill, Drs Ernst Baars i Eberhard Both; geofísic Dr Helmut Weickmann; l'òptic Dr Gerhard Schwesinger, i als enginyers electrònics Drs Eduard Gerber, Richard Guenther i Hans Ziegler.[11]

El Departament de Mines dels Estats Units va emprar a set científics nazis experts en combustible sintètic a la planta química de Fischer-Tropsch en Louisiana (Missouri).

El 1959, 94 individus de Paperclip van ingressar als Estats Units, incloent a Friedwardt Winterberg, Hans Dolezalek i Friedrich Wigand.[7] A través de 1990, Paperclip va tenir un personal de més de 1.600 persones,[7] amb les "objeccions intel·lectuals" que provocava a Gran Bretanya (principalment per les patents nazis i processos involucrats), avaluats en una xifra propera a $ 10.000 milions de dòlars.[12]

Operacions relacionades

[modifica]
Missió especial V-2
Operació nord-americà comandada pel Major William Bromley per recobrar un coet V2 i el seu equipament. El Major James P. Hamill, amb l'ajut del 144th Motor Vehicle Assembly Company (regiment), va coordinar el primer embarcament d'un V2 des de Nordhausen a Erfurt.[5]
Operació Backfire
Experiments amb coets a l'àrea de Cuxhaven
Operació Eclipsi
Pla no implementat de 1944 per a operacions de guerra a Europa de la postguerra,[13] que estava destinat a destruir els míssils V-1 i V-2 trobats per l'Air Disarmament Wing.[14]
Operació Safehaven
Projecte nord-americà sota Eclipsi per impedir que científics nazis escapessin cap a altres països (p. ex. Llatinoamèrica).[5]
Directiva de la Junta de Comandants en Cap 1067/14
El 26 d'abril de 1946, l'Ordre 1067 de la Junta de Comandants en Cap dels Estats Units va ser donada pel general Eisenhower per "preservar de la destrucció i prendre control sobre tots els documents, materials i dades pertanyents a ... organitzacions alemanyes destinades a investigació",[15] aquesta directiva nord-americana deia que els científics nazis podien ser detinguts per necessitats d'intel·ligència, excepte els criminals de guerra.[16]
Field Information Agency; Technical (FIAT)
Agència de l'Exèrcit nord-americà destinada a assegurar "els grans esdeveniments de l'enginyeria alemanya, com a botí de guerra, a nom de l'avanç de la ciència i la millora del nivell de vida a les Nacions Unides, per l'apropiada explotació dels descobriments nazis en aquests camps".[17] FIAT va ser dissolta el 1947 quan l'Operació Paperclip va començar a operar en grans magnituds.
DUSTBIN (contrapart d'ASHCAN)
Centre de detenció clandestí dels Estats Units establert primer a París i després en el Castell Kransberg als afores de Frankfurt.[18][19]
National Interest/Project 63
"Projecte destinat a fer que els nazis obtinguessin treballs amb Lockheed, Martin Marietta, North American Aviation o altres contractistes de defensa, mentre molts enginyers nord-americans de l'àrea estaven cessants."[7]
Operació Alsos
Esforços nord-americans per obtenir armes nuclears nazis secretes, equipament i personal.
Operació Lusty
Esforços nord-americans per capturar tecnologia aeronàutica nazi, amb tècnics i equips.
Target Intelligence Committee (TICOM)
Projecte nord-americà per obtenir experts nazis a criptografia.
Operació Surgeon
Operació britànica de recerca sobre el desenvolupament de l'aeronàutica de la Luftwaffe i dirigida a "contratat" als científics nazis en nom dels britànics.[20]

Referències culturals

[modifica]
  • El personatge que caracteritza la pel·lícula Dr Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb és un científic nazi expatriat que treballa per als Estats Units i ha de ser el més assenyat a l'hora d'usar la bomba atòmica contra la Unió Soviètica.
  • Arthur C. Clarke al·ludeix a l'operació Paperclip en el capítol inicial de la seva novel·la de ciència-ficció Childhood's End, és un científic alemany de coeteria que pensa que el seu vell amic s'escaparà cap a l'Est per ajudar els soviètics al final de la Segona Guerra Mundial.
  • En el film Estació polar Zebra, un personatge britànic afirma: "Els Soviètics van posar " la seva " càmera construïda per nostres científics nazis i la seva pel·lícula feta per teves científics nazis en el satèl·lit fet per seus científics nazis. "
  • En l'episodi de la sèrie The X-Files, "Paper Clip" presenta molts científics nazis capturats pels Estats Units.
  • La novela Space conté un recompte fictici de l'operació Paperclip.
  • En el llibre de caricatures Astro City, el títol de la ciutat va ser creat per científics nazis.
  • En el film The Good German, un periodista nord-americà descobreix aspectes tèrbols de l'Operació Overcast.
  • El llibre de caricatures "Ministry of Space" mostra una història alternativa en la qual els britànics segresten a diversos experts nazis en coets abans que els nord-americans, i els usen per crear un programa espacial anglès.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Clemente, Rafael; Abella, Rafael; Batalla, Xavier «V-2: La carrera del espacio nació del terror» (pdf PDF) (en castellà). La Vanguardia, Revista, 03-10-1992, pàg. 1-3 [Consulta: 25 abril 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 Huzel, Dieter K «Peenemünde to Canaveral». Englewood Cliffs NJ: Prentice Hall, 1960. p27, 226.
  3. ↑ Formen, Paul; Sánchez-Ron, José Manuel. National Military establishments and the Advancement of Science and Technology. Kluwer Academic Publishers, 1996, p. 308 (Boston Studies in the Philosophy of Science). 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 McGovern, James. Crossbow and Overcast. Nova York: W. Morrow, 1964, p. 100, 104,173,207,210,242. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Ordway, Frederick I.; Sharpe, Mitchell R. The Rocket Team, 1979, p. 310-316, 325, 330 i 406 (Apogee Books Space Sèries 36). 
  6. ↑ 6,0 6,1 Naimark, Norman M. The Russians in Germany: A History of the Soviet Zone of occupation, 1945-1949. Harvard University Press, 1979, p. 207. ISBN 0-674-78406-5. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Hunt, Linda. Secret Agenda: The United States Government, Nazi Scientists, and Project Paperclip, 1945 to 1990. Nova York: St.Martin's Press, 1991, p. 6, 21,31,176,204,259. ISBN 0312055102. 
  8. ↑ 00.html Reach for the Stars. Time, 17 febrer 1958. «Shirtsleeved, tousled, and bright-eyed with the dream that gave Germany its V-2 and the US its first orbiting satellite, bull-shouldered Wernher von Braun paced the yellow-walled office in Building 4488, nerve center of the Army Ballistic Missile Agency at Huntsville, Alabama. Already on his cluttered mahogany desk last week was a new satellite assignment: preparing ...» [Enllaç no actiu]
  9. ↑ Operació Paperclip
  10. ↑ Huzel, Dieter K. Peenemünde to Canaveral. Prentice Hall, 1960, p. 226. 
  11. ↑ «Operació Paperclip». Arxivat de l'original el 2007-10-17. [Consulta: 22 maig 2012].
  12. ↑ Naimark. 206 (Naimark cites Gimbel, John Science Technology and Reparations: exploitation and Plunder in Postwar Germany) NOTA: Els 10.000 milions es poden comparar al GDP dels Estats Units de $ 258.000 milions el 1948 i al cost total del Pla Marshall (1948-1952) de $ 13.000 milions, del qual Alemanya va rebre $ 1.400 milions (parcialment com a crèdits).
  13. ↑ Ziemke, Earl F. The US Army in the Occupation of Germany 1944-1946. Washington: US Army, 1990, p. 163. 
  14. ↑ Cooksley, Peter G. Flying Bomb. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1979, p. 44. 
  15. ↑ McGovern. 185
  16. ↑ «Scientists and Research Institutions in Allied Occupation Policy». History of Education Quarterly, Vol 22, No 3, Special Issue: Educational Policy and Reform in Modern Germany. (Autumn, 1982), pp. 289-299.
  17. ↑ Ziemke. pg 316 Molta de la informació FIAT va ser usada només per a propòsits comercials d'una petita elit que l'Oficina del subsecretari per als Estats Ocupats dona a conèixer darrere del Futur Tractat de Pau amb Alemanya, que havia de ser assegurat per lleis protectives a la indústria dels Estats Units. (Beyerchen. 289-299)
  18. ↑ Ziemke pg 314
  19. ↑ «The New Form of Government: Bombocracy» (html). Current Concerns. Dr Annemarie Buchholz, historiadora, Suïssa [Consulta: 3 maig 2007].
  20. ↑ " UK 'fears' over German scientists " BBC News GB 31 març 2006

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Operació Paperclip
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Operació_Paperclip&oldid=34254266»