Vés al contingut

National Gallery of Ireland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNational Gallery of Ireland
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtNGI Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuseu nacional
museu d'art
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1854
Governança corporativa
Seu
DirectoraCaroline Campbell Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals13.477.489 € (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnationalgallery.ie Modifica el valor a Wikidata
Facebook: NationalGalleryofIreland X: ngireland Instagram: nationalgalleryofireland Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La National Gallery of Ireland (Galeria Nacional d'Irlanda, en gaèlic irlandès Gailearaí Náisiúnta na hÉireann) alberga la col·lecció nacional irlandesa d'art irlandès i europeu. Està situada al centre de Dublín amb una entrada a Merrion Square, al costat de Leinster House, i altra a Clare Street. Va ser fundada el 1854 i va obrir les seves portes deu anys després: La Galeria té una col·lecció extensa i representativa de pintures irlandeses i també és notable per les seves pintures del barroc italià i mestres holandesos. El novembre de 2022 la seva directora serà Caroline Campbell, primera directora de la història de la institució.

Història

[modifica]

El 1853 una exposició, Exhibició Industrial Irlandesa, es va situar als jardins de Leinster House a Dublín. Entre les exhibicions més populars hi havia una mostra substancial d'obres d'art organitzada i duta a terme pel magnat ferroviari William Dargan. L'entusiasme dels visitants va demostrar un interès per l'art, i es va decidir establir una col·lecció pública d'art com un monument perenne de gratitud a Dargan.

La Verge i el Nen, de Paolo Uccello.

La façana de la Galeria Nacional imita l'edifici d'Història Nacional del National Museum of Ireland que estava ja planejat a un costat de Leinster House. L'edifici va ser dissenyat per Francis Fowkes, basat en plans previs per Charles Lanyon i va ser completat en 1864.

La Galeria no va tenir la sort de ser fundada amb una d'existent, sinó a través de la compra diligent i meditada d'obres noves. En la seva època va obrir amb 125 pintures, el 1866 un fons anual de compres va ser establert i per 1891 l'espai d'exposició ja era insuficient. El 1897 la Comtessa Dowager de Milltown expressar la seva intenció de donar els continguts del palau Russborough House a la Galeria. Aquest regal incloïa prop de 200 pintures i va requerir la construcció (de 1899 a 1903) del que és ara anomenada l'Ala Milltown. Aquesta va ser dissenyada per Thomas Newenham Deane.

En aquesta època Henry Vaughan va deixar 31 aquarel·les per Joseph Mallord William Turner amb la condició que només podrien ser exhibides al gener, per protegir-les dels efectes nocius del sol. Encara que la tecnologia moderna d'il·luminació ha fet aquesta estipulació innecessària, la Galeria continua respectant l'exigència de Vaughan i per això cada exhibició d'aquestes aquarel·les és una ocasió especial.

Una altra donació substancial vi amb la primerenca mort, en l'enfonsament del Lusitania, de Hugh Lane (1875-1915), director de la Galeria, no només va deixar una gran col·lecció de pintures, també va deixar part de la seva herència, i el Fons Lane ha continuat contribuint a la compra d'obres d'art fins a aquest dia. A més del seu treball al museu, Hugh Lane també va projectar fundar una galeria d'art modern, cosa que només va ser realitzat després de la seva mort: laGaleria Municipal Hugh Lane. George Bernard Shaw també va realitzar una donació substancial, ja que va deixar a la Galeria un terç dels seus béns en gratitud pel temps que va passar aquí quan jove.

La Galeria va ser de nou ampliada el 1962 amb una nova ala dissenyada per Frank du Barry de l'Oficina d'Obres Públiques. Aquesta va obrir el 1968 i ara és nomenada elAla Beit. El 1978 la Galeria va rebre del govern les pintures donades a la nació per Chester Beatty i el 1987 la donació Sweeney va portar 14 obres d'art incloent pintures de Picasso i Jack B. Yeats. El mateix any a la Galeria se li van donar de nou alguns continguts de la Russborough House: la donació Beit de 17 obres mestres, incloent pintures de Velázquez (La mulata), Bartolomé Esteban Murillo, Jan Steen, Vermeer i Henry Raeburn.

El prendiment de Crist de Caravaggio, 1602.

En els anys 90 un Caravaggio perdut,El prendiment de Crist, conegut a través de rèpliques, va ser descobert en una casa d'estudis jesuïta en Leeson Street (Dublín) per Sergio Benedetti, conservador en cap de la galeria. Els jesuïtes van accedir generosament que s'exhibís a la Galeria, i el descobriment va ser causa d'excitació nacional. El 1997 Anne Yeats va donar esbossos del seu oncle Jack Yeats i la Galeria ara inclou un Museu de Yeats. Denis Mahon, un conegut crític d'art, va prometre a la Galeria part de la seva rica col·lecció, i vuit pintures de la seva donació promesa estan en exhibició permanent, com la magnífica Jacob beneeix als fills de Joseph pintada per Guercino.

Una nova ala, l'Ala del Mil·lenni, va ser oberta el 2002. A diferència de les dues ampliacions prèvies, aquesta nova ala té façana al carrer i els arquitectes Benson i Forsyth li van donar una façana imponent i un gran atri. El disseny originalment implicava la demolició de la terrassa d'una casa georgiana adjacent i els seus salons de ball, però, es va requerir que es mantinguessin i actualment donen profunditat i textura al disseny. L'Ala del Mil·lenni té els seus crítics: és imperdonable el pobre manteniment, i el seu espai de circulació no té claredat, però és generalment assumit que aquests errors són detalls trivials davant l'impacte de l'edifici.

Col·lecció permanent

[modifica]

La col·lecció inclou 14.000 obres d'art, incloent 2.500 pintures a l'oli, 5.000 dibuixos, 5.000 impresos i algunes escultures, mobles i altres obres d'art.

Espanya

[modifica]

França

[modifica]
Acis i Galatea, de Nicolas Poussin.

Itàlia

[modifica]
Martiris de sant Cosme i sant Damià, de Fra Angelico.

Alemanya i Suïssa

[modifica]

Flandes

[modifica]

Holanda

[modifica]

Gran Bretanya i Amèrica del Nord

[modifica]
  • William Hogarth (1697-1764)
    • La família de l'Oest, c. 1738.
    • Els nens Mackin, c. 1747.
  • Thomas Gainsborough 1727-1788
    • Una vista a Suffolk, c. 1746.
    • Mrs Christopher Horton (1743-1808), més tard duquessa de Cumberland, 1766.
    • La nena al cottage, 1785.
  • Joshua Reynolds (1723-1792)
    • Paròdia de la 'Escola d'Atenes' de Rafael, 1751.
    • La família Temple, 1780-1782.
    • Omai, 1776 (préstec d'una col·lecció privada).
    • Charles Coote, Primer duc de Bellamont, 1776.
  • Henry Raeburn (1756-1823) Sir Joan i lady Clerk de Penicuik, 1791.
  • George Romney (1734-1802) Titania, Puck i el Changeling, de 'Somni d'una nit d'estiu' de Shakespeare, 1793.
  • John Singer Sargent (1856-1925) Els separadors de gra de Venècia, 1880-1882.
  • Stanley Royle (1888-1961) Nena amb oca, c. 1921.
  • Francis Wheatley (1747-1801) Els voluntaris dublinesos a College Green, 4 novembre 1779, 1779-1780.

Irlanda

[modifica]
Els esposalles de Strongbow i Aoife, obra de Daniel Maclise.

La Col·lecció Yeats

[modifica]

Dibuixos i aquarel·les

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Raymond Keaveney (2002), The National Gallery of Ireland: Essential Guide. Londres: Scala Publishers. ISBN 1-85759-267-0
  • Homan Potterton (2003), The National Gallery of Ireland en Brian Lalor (Ed.) La Enciclopedia de Irlanda. Dublín: Gill and Macmillian. ISBN 0-7171-3000-2

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: National Gallery of Ireland
  • Web de la National Gallery of Ireland(anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=National_Gallery_of_Ireland&oldid=32891781»