Nafta (material)
| Substància química | mescla i combustible líquid de classe II  |
|---|---|
| Propietat | |
| Punt d'ebullició | 220 °C (a 760 Torr) 160 °C (a 760 Torr) |
| Pressió de vapor | 5 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 400 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 109 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) 100 °F (mínim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) |
| IDLH | 4.500 mg/m³ |
La nafta és una barreja d'hidrocarburs. És un líquid volàtil, incolor i inflamable que s'obté de la destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta. L'origen de la paraula Nafta és confús. És una paraula grega antiga que s'utilitzava per referir-se a qualsevol classe de petroli o brea. Els grecs mateixos prengueren en préstec la paraula del persa antic, nafata, naft o neft, que s'utilitzava per descriure el petroli que borbollejava del terra. Nafta també es pot haver originat a partir dels texts vèdics hindús i l'Avesta zoroàstric, on apareix Apam Napat, déu del foc.
Nafta és l'arrel de les paraules naftalè i napalm, el qual s'obté barrejant la nafta sota condicions controlades amb sals d'alumini d'àcid palmític (un tipus de sabó).
En l'ús més vell, nafta simplement significava petroli cru o gasolina, però aquest ús és ara obscur.
Descobriment de la nafta
[modifica]En el 1833, un professor alemany de química anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era una substància molt adequada per fer la funció de combustible. El combustible va passar a anomenar-se nafta.
Salut i consideracions de seguretat
[modifica]Hi ha naftes que poden ser cancerígenes, i freqüentment els productes venuts com a nafta contenen algunes impureses, les quals també poden tenir propietats nocives pel seu compte. Com a molts productes formats per hidrocarburs, les naftes s'obtenen en un procés refractari on una mescla complexa de composts químics es transformen en una altra gamma de productes químics, i llavors es classifiquen i aïllen principalment pel seu pes específic i volatilitat, per la qual cosa no hi ha una composició química clara definida en cada producte. Això fa molt difícils les comparacions rigoroses i la identificació de substàncies carcinògenes específiques, especialment en el món modern on diàriament hi ha una exposició a un gran nombre de substàncies químiques, moltes de les quals són a més carcinògenes coneguts i potencials, la qual cosa encara complica més l'anàlisi.
Producció de nafta a les refineries
[modifica]La nafta s'obté a les refineries de petroli com un dels productes intermedis de la destil·lació del cru. És un intermediari líquid entre els gasos lleugers del cru i el querosè líquid més pesat. Les naftes són volàtils, inflamables i tenen un pes específic d'aproximadament 0,7. Nafta és un nom genèric que descriu una gamma de diversos productes intermedis de la refineria emprats en una varietat d'aplicacions. Per a complicar encara més la qüestió, tipus de nafta similars s'anomenen sovint amb diferents noms.
Tipus
[modifica]Les diferents naftes es distingeixen per:
- Densitat (g/ml o pes específic)
- Anàlisi PONA, PIONA o PIANO, que mesuren (normalment en percentatge en volum però també pot ser en percentatge de pes)els següents paràmetres:
- Contingut de parafina (percentatge de volum)
- Contingut isoparafines (només en una anàlisi de PIONA)
- Contingut d'olefines (percentatge en volum)
- Contingut naftens (percentatge en volum)
- Contingut aromàtics (percentatge en volum)
En general, les naftes menys denses ("lleugeres") tenen un contingut en parafines més alt. Per això també se les coneix com a naftes parafiníques. L'ús principal d'aquests naftes és com a matèria primera en la producció petroquímica d'olefines.
