Nacionalisme d'esquerres
El nacionalisme d'esquerres és una forma de nacionalisme basada en l'igualtat social, la sobirania popular i l'autodeterminació nacional.[1] El nacionalisme d'esquerres típicament abraça l'antiimperialisme.[2][3] Contrasta amb el nacionalisme de dretes, i sovint s'oposa al nacionalisme ètnic per aquest motiu, malgrat que algunes formes de nacionalisme d'esquerres han inclòs plataformes de racisme, afavorint una societat homogènia, rebutjant minories i oposant-se a la immigració.[2][4][5][6]
Entre els moviments nacionalistes d'esquerres més notables hi ha l'Exèrcit d'Alliberament de Subhas Chandra Bose, que va promoure la independència de l'Índia; la Guerra d'Alliberament de Bangladesh; Sinn Féin, un partit republicà irlandès; el Partit Nacional Bolxevic i el seu successor L'Altra Rússia; la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, el Front Negre d'Alemanya i el Congrés Nacional Africà a Sud-àfrica sota Nelson Mandela.
Referències
[modifica]- ↑ Sa'adah 2003, 17-20.
- ↑ 2,0 2,1 Smith 1999, 30.
- ↑ Delanty, Gerard; Kumar, Krishan. The SAGE handbook of nations and nationalism. London, England, UK; Thousand Oaks, California, USA; New Delhi, India: Sage Publications, Ltd, 2006. Pp. 542.
- ↑ "Arthur Calwell, Leader of the Labor Party, Defender of White Australia."
- ↑ “Fact Sheet – Abolition of the 'White Australia' Policy Arxivat 2018-08-09 a Wayback Machine., homeaffairs.gov.au
- ↑ “'How Sweden Became Multicultural'.”
Bibliografia
[modifica]- Sa'adah, Anne. 2003. Contemporary France: a democratic education. Lanham: Rowman Littlefield & Publishers.
- Smith, Angel; Berger, Stefan. 1999. Nationalism, labour and ethnicity 1870-1939. Manchester and New York: Manchester University Press.