Mikis Theodorakis
Mikis Theodorakis (en grec: Μίκης Θεοδωράκης) (Quios, 29 de juliol de 1925 – Atenes, 2 de setembre de 2021)[1] fou un compositor grec.[2] Fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles el 1980-82.
Biografia
[modifica]Va musicar centenars de poemes d'escriptors grecs; i també va compondre simfonies, òperes, concerts, música de cambra, i la banda sonora de més de trenta pel·lícules.
Tot i aquest catàleg impressionant, per conèixer bé Theodorakis és imprescindible parlar de la seva personalitat. Theodorakis fou un home compromès amb les seves idees. El seu compromís polític el va portar a ser diputat del Parlament grec i posteriorment, al llarg de la dictadura militar, a ser empresonat durant tres anys.
Opinions polítiques
[modifica]Israel i el sionisme
[modifica]Theodorakis es va pronunciar en contra de l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània. Va condemnar al primer ministre grec Geórgios Andreas Papandreu per establir relacions estretes amb el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu, que era culpable, segons ell, de «crims de guerra al Líban i Gaza».[3] Theodorakis també va ser obertament crític amb el sionisme, i es va referir a si mateix com un «anti-sionista».[4][5][6][7] El 2003, va declarar: «Tot el que passa avui al món té a veure amb els sionistes ... Els jueus americans estan darrere de la crisi econòmica mundial que també ha afectat a Grècia». Es va descriure a si mateix com «anti-Israel i antisemita», perquè «aquesta petita nació (Israel) és l'arrel del mal».[8] Theodorakis més tard es va disculpar pels comentaris, afirmant en una carta al Consell Central de Jueus a Grècia que només s'aplicaven a les polítiques del govern israelià i el seu aliat, els Estats Units, també afirmant que «estima el poble jueu».[9][10] El 2013, va condemnar Alba Daurada per la negació de l'Holocaust.[11]
Política exterior dels Estats Units
[modifica]Theodorakis va ser durant molt de temps crític amb els Estats Units. Durant la invasió de l'Iraq de 2003, va dir que els estatunidencs eren «uns covards i despietats i assassins del poble del món». Va dir que consideraria qualsevol persona que interaccionés amb «aquests bàrbars» per qualsevol raó com el seu enemic.[12] Com molts grecs, es va oposar en gran manera al bombardeig de l'OTAN sobre Iugoslàvia durant les Guerres dels Balcans. L'any 1999 va participar en un concert benèfic de protesta pel bombardeig.[13]
2010-2011: Moviment no polític
[modifica]L'1 de desembre de 2010 va fundar Spitha: Moviment Independent del Poble, un moviment no polític que animava a la gent a agrupar-se i expressar les seves idees polítiques. L'objectiu principal de Spitha era ajudar a Grècia a mantenir-se al marge de la seva crisi econòmica.[14] El 31 de maig de 2011 va realitzar un discurs al qual van assistir aproximadament 10.000 persones al centre d'Atenes, criticant el govern grec pel deute de préstec que havia pres del Fons Monetari Internacional.[15]
Obra
[modifica]Cicles de cançons
[modifica]- Epitafi (Επιτάφιος), poemes de Iannis Ritsos
- Petites cíclades (Μικρές Κυκλάδες), cançons de les illes
- Politia (Πολιτεία)
- Epifania (Επιφάνια), poemes de Iorgos Seferis
- Sto perigiali to kryfo [16]
- Mauthausen (Μαουτχάουσεν), poemes de Iàkovos Kavanel·lis.[17]
- Grecitat (Ρωμιοσύνη), poemes de Iannis Ritsos.[18]
- Romancero gitano
- El sol i el temps (Ο ήλιος και ο χρόνος)
- 12 cançons populars (Δώδεκα λαϊκά)
- Nit de mort (Νύχτα θανάτου)
- Arcàdies (Αρκαδίες)
- 18 cançons de la pàtria amarga (18 λιανοτράγουδα της πικρής πατρίδας) poemes de Iannis Ritsos
- Lírica (Τα λυρικά)
- Dionís (Διόνυσος)
- Fedra (Φαίδρα)
- Kariotakis (Καρυωτάκης)
- Les cares del sol (Τα πρόσωπα του ήλιου)
- Una mar plena de música (Μια θάλασσα γεμάτη μουσική)
- Com un vent antic (Ως αρχαίος άνεμος)
- Beatriu al carrer Zero (Η Βεατρίκη στην οδό Μηδέν)
- Les més líriques (Λυρικότερα)
- Liriquíssimes (Λυρικότατα)
- Solitud (Ερημιά)
- Odissea (Οδύσσεια)
Cantates i oratoris
[modifica]- Axion esti (Άξιόν εστι), text d'Odisseas Elitis
- Epifania, Avérof (Επιφάνια, Αβέρωφ), text de Iorgos Seferis
- Estat de setge (Κατάσταση πολιορκίας)
- La marxa de l'esperit (Πνευματικό εμβατήριο), text d'Ànguelos Sikelianós
- Rèquiem
- Canto general, text de Pablo Neruda
- Ofici diví (Θεία λειτουργία)
- Ofici pels infants que moren en la guerra (Λειτουργία για τα παιδιά που σκοτώνονται στον πόλεμο
Música per a cinema
[modifica]- Zorbàs el grec (Ζορμπάς), basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis.[21]
- Ifigènia (Ιφιγένεια)
- Electra (Ηλέκτρα)
Obra simfònica
[modifica]- Simfonia 1, 2, 3, 4, 7 (1η, 2η, 3η, 4η, 7η Συμφωνία)
- Cant Olímpic
Referències
[modifica]- ↑ «Mor el compositor grec Mikis Theodorakis als 96 anys». Ara, 02-09-2021. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «Mikis Theodorakis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «'Zorba the Greek' composer: I'm anti-Semitic». Jpost.com, 15-02-2011. [Consulta: 13 febrer 2012].
- ↑ A. Makris. «'Zorba' Composer Declares Himself an Anti-Semite», 10-02-2011.
- ↑ «Zorba' composer declares himself an anti-Semite». Jewish Telegraphic Agency, 09-02-2011. «Sorprenentment, durant l'entrevista de televisió va dir «Soc antisemita però estimo els jueus».»
- ↑ Robert S. Wistrich. From Ambivalence to Betrayal: The Left, the Jews, and Israel. U of Nebraska Press, 1 juny 2012, p. 16. ISBN 978-0-8032-4083-4.
- ↑ Jonathan Rynhold. The Arab-Israeli Conflict in American Political Culture. Cambridge University Press, 23 febrer 2015, p. 26. ISBN 978-1-107-09442-0.
- ↑ Droumpouki, Anna Maria «Shaping Holocaust memory in Greece: memorials and their public history». National Identities, 18, 2, 2016, pàg. 199–216. DOI: 10.1080/14608944.2015.1027760.
- ↑ «Greece: a news reviews from the embassy in Greece».
- ↑ «Deutsche Welle». «Aquestes declaracions no sols van horroritzar als ciutadans d'Israel. En una disculpa posterior, Theodorakis va explicar la seva posició en una carta al Consell Central de Jueus a Grècia. El que volia dir per «arrel del mal» era la «política incòmoda» de l'Estat d'Israel i el seu aliat, els Estats Units. Si una vegada es va descriure com a «antisemita», va ser incorrectament després d'una llarga i esgotadora entrevista. «Estimo el poble jueu, m'encanten els jueus!», va dir Theodorakis.»
- ↑ «World Jewish Congress» (en anglès). World Jewish Congress, 24-06-2013 [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ A NATION AT WAR: PROTEST; Anti-Americanism in Greece Is Reinvigorated by War New York Times 7 April 2003
- ↑ «Mikis Theodorakis – About the NATO bombing of Yugoslavia 16-6-2013». Youtube, 16-06-2013. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ gravity.gr – interactive web. «Κίνηση Ανεξάρτητων Πολιτών – Επίσημη ιστοσελίδα». Mikis-theodorakis-kinisi-anexartiton-politon.gr. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2010. [Consulta: 13 febrer 2012].
- ↑ «Η ΟΜΙΛΙΑ ΤΟΥ ΜΙΚΗ ΘΕΟΔΩΡΑΚΗ ΣΤΑ ΠΡΟΠΥΛΑΙΑ 31-5-2011». YouTube, 31-05-2011. [Consulta: 13 febrer 2012].
- ↑ Video: Sto perigiali to kryfo (Arnisi)
- ↑ Video: Mikis Theodorakis Songs of Songs (Mauthausen).
- ↑ Video: Ti romiosyni min tin kles.
- ↑ Video: Αναβάφτιση.
- ↑ Video: Λιγνά κορίτσια.
- ↑ Video: Zorba. Sirtaki original.
Enllaços externs
[modifica]
| 1968–2000 |
| _revised.jpg) |
|---|---|---|
| 2001–present |
| |
- Compositors de cinema
- Compositors d'òpera
- Compositors grecs del segle XX
- Polítics grecs
- Premi Lenin de la Pau entre els pobles
- Comandants de la Legió d'Honor
- Distingits amb l'Orde del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg
- Alumnes del Conservatoire de Paris
- Alumnes del Conservatori d'Atenes
- Persones de Quios
- Morts a Atenes
- Morts d'aturada cardiorespiratòria
- Doctors honoris causa per la Universitat de Mont-real
- Doctors honoris causa per la Universitat de Salzburg
- Doctors honoris causa per la Universitat de Tessalònica
- Doctors honoris causa per la Universitat de Tel-Aviv
- Compositors grecs del segle XXI
- Naixements del 1925