Vés al contingut

Mikel Merino Zazón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMikel Merino
Imatge
Merino amb la Reial Societat el 2018
Biografia
NaixementMikel Merino Zazón
22 de juny de 1996 (1996-06-22) (28 anys)
Pamplona, Navarra
Alçada1,88 m
Pes78 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat23 agost 2014 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga alemanya de futbol, Premier League i Primera divisió espanyola de futbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Club actualArsenal FC
Núm. esportiu23
Clubs juvenils
CD Amigó
Osasuna
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2014 CA Osasuna B 5 (0)
2014–2016 CA Osasuna 63 (5)
2016–2017 Borussia Dortmund 8 (0)
2017 → Newcastle United FC (cedit) 7 (0)
2017–2018 Newcastle United FC 17 (1)
2018–2024 Reial Societat 190 (20)
2024– Arsenal FC 24 (6)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2014–2015 Espanya sub-19 12 (1)
2016–2019 Espanya Espanya sub-21 20 (4)
2021 Espanya Espanya sub-23 6 (1)
2020– Espanya Espanya 33 (3)
Participà en
8 agost 2021futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició masculina (2n)
2019Campionat d'Europa de futbol Sub-21 de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÁngel Miguel Merino Torres Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11686915
UEFA: 250080572 BDFutbol: 19027 As: merino/25986 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2013–2014 CA Osasuna B 5(0)
2014–2016 CA Osasuna 67(8)
2016–2017 Borussia Dortmund 9(0)
2017–2018 Newcastle United FC 25(1)
2018–2024 Reial Societat 242(25)
2024– Arsenal FC
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2014–2015   Espanya sub-19 12(1)
2016–2019   Espanya sub-21 20(4)
2020–   Espanya 11(0)
2021–2021   Espanya sub-23 6(1)
Medaller
Futbol
Representa:  Espanya
Eurocopa de futbol
Or Alemanya 2024 Equip
Lliga de les Nacions de la UEFA
Or Països Baixos 2023 Equip
Argent Itàlia 2021 Equip
Jocs Olímpics
Argent Tòquio 2020 Equip
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA
Or Itàlia 2019 Equip
Argent Polònia 2017 Equip
Campionat d'Europa de Futbol sub-19 de la UEFA
Or Grècia 2015 Equip

Mikel Merino Zazón (Pamplona, 22 de juny de 1996) és un futbolista professional navarrès que juga com a migcampista per l'Arsenal FC. És internacional amb la selecció espanyola.

Després de començar a l'Osasuna, va passar a jugar al Borussia Dortmund, el Newcastle United i la Reial Societat.

Merino ha representat Espanya en dos Campionats d'Europa sub-21, guanyant l'edició de 2019. Va fer el seu debut amb la selecció absoluta el 2020, amb la qual va jugar l'Euro 2024 la qual també va guanyar.

Carrera de club

[modifica]

Osasuna

[modifica]

Nascut a Pamplona, Navarra, Merino va començar la seva carrera amb el CD Amigó, per després passar al CA Osasuna.[1] Va fer el seu debut com a sènior amb el filial la temporada 2013-14, a Tercera Divisió.[1]

El 23 d'agost de 2014, Merino va fer la seva primera aparició competitiva amb el primer equip, començant com a titular en una victòria a casa per 2-0 contra el FC Barcelona B a Segona Divisió.[2] Va marcar el seu primer gol com a professional el 21 de desembre, el guanyador de la victòria per 2-1 a la UD Las Palmas.[3]

Merino va ascendir definitivament a l'equip principal el 31 de gener de 2015, amb la samarreta número 8.[4] Va ser titular habitual en el seu primer any, cosa que els va ajudar a evitar el descens per poc.

A la campanya 2015-16, Merino va marcar quatre gols en 34 aparicions per ajudar l'Osasuna a acabar sisè i arribar als play-offs d'ascens.[5] En la primera ronda d'aquella etapa, va marcar un doblet en una victòria a casa per 3-1 contra el Gimnàstic de Tarragona,[6] i va afegir un altre gol al partit de tornada (victòria 3-2).[7]

Borussia Dortmund

[modifica]

El 15 de febrer de 2016, Merino va signar un contracte de cinc anys amb el Borussia Dortmund, que es va fer efectiu l'1 de juliol.[8] La seva primera aparició a la Bundesliga va tenir lloc el 14 d'octubre, quan va jugar els 90 minuts sencers en un empat a casa 1-1 davant l'Hertha BSC.[9]

Newcastle United

[modifica]

El juliol de 2017, Merino va fitxar pel Newcastle United amb un préstec de temporada, el club de la Premier League va acceptar una clàusula que els obligava a fitxar el jugador de manera permanent, en funció de diverses aparicions.[10][11] El 13 d'octubre es va invocar, i va acceptar un contracte de cinc anys.[12]

Merino va jugar 24 partits competitius amb els Magpies, marcant una vegada, un cop de cap tardà que va ser l'únic gol contra el Crystal Palace al St James' Park el 21 d'octubre de 2017.[13]

Reial Societat

[modifica]

Merino va tornar a Espanya el 12 de juliol de 2018, signant un contracte de cinc anys amb la Reial Societat per una quota no revelada[14] que es calcula que era de 12 milions d'euros.[15] El seu primer partit a la Lliga va tenir lloc el 18 d'agost, quan va jugar 59 minuts en una victòria per 2-1 contra l'amfitrió Vila-real CF;[16] el seu primer gol el 21 de setembre va guanyar el partit a la SD Osca.[17] Tot i tenir dificultats inicials per adaptar-se al seu nou equip, i també amb alguns problemes de lesions, finalment va esdevenir titular.[18][19] i va fer 4 gols en 32 partits en la seva primera temporada, 2018–19.[20]

El 7 de març de 2020, Merino va portar el braçalet de capità per primera vegada en una derrota a la Lliga per 1-0 davant el FC Barcelona.[21][22] El juliol, va renovar el seu contracte fins al 2025.[23]

El 3 d'abril de 2021, Merino va guanyar el seu primer títol després de jugar els 90 minuts complets de la final de la Copa del Rei 2020, retardada a causa de la pandèmia de COVID-19, contra l'Athletic Club, assistint Portu, que va ser objecte de falta a l'àrea; Mikel Oyarzabal va convertir de penal l'únic gol del partit a l'Estadio de La Cartuja, i Merino va ser nomenat jugador del partit.[24][25]

A la campanya 2023–24, Merino va ser el jugador que va guanyar més duels per la possessió a les lligues més importants d'Europa amb 326.[26]

Arsenal

[modifica]

Merino va tornar a la màxima divisió anglesa el 27 d'agost de 2024, signant un contracte de quatre anys amb l'Arsenal FC per una tarifa de 31,6 milions de lliures esterlines.[27][28] En el seu primer entrenament, es va fracturar l'espatlla en una col·lisió amb Gabriel Magalhães i va ser descartat durant diverses setmanes.[29] Va participar en el seu primer partit l'1 d'octubre, com a suplent en una victòria a casa per 2-0 contra el Paris Saint-Germain FC a la fase de lliga de la Lliga de Campions de la UEFA 2024-25.[30] Va marcar el seu primer gol a la Lliga 26 dies després, dirigint-se a casa d'un tir lliure en un empat a 2-2 a casa amb el Liverpool FC.[31]

El 15 de febrer de 2025, Merino va substituir Raheem Sterling al minut 69 del partit de lliga contra el Leicester City FC; com que el titular habitual al lloc de davanter centre, Kai Havertz, havia patit una lesió als isquiotibials durant l'entrenament una setmana abans, va ser col·locat a la posició de Havertz,[32][33] i va marcar els dos gols en una victòria per 2-0.[34] El 8 d'abril, després d'haver tornat a jugar com a davanter, va tancar amb un gol la derrota per 3-0 del Reial Madrid a l'Emirates Stadium en l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions.[35]

Carrera internacional

[modifica]

Merino va formar part de la selecció espanyola sub-19 que va guanyar l'Eurocopa de la UEFA 2015 a Grècia. Va marcar el seu primer gol del torneig, obrint una victòria per 3-0 sobre el titular Alemanya a l'AEL FC Arena de Làrissa.[36] Va tenir la seva primera convocatòria a l'equip sènior el 20 d'agost de 2020 per als dos primers partits de la UEFA Nations League 2020-21 contra Alemanya i Ucraïna,[37] guanyant el seu primer partit contra el primer el 3 de setembre en substituir a Sergio Busquets abans. a la segona meitat d'un empat 1-1.[38]

Vida personal

[modifica]

El pare de Merino, Ángel, també era futbolista. La seva carrera també va estar relacionada amb l'Osasuna, tant com a jugador com a entrenador.[39]

Palmarès

[modifica]
Borussia Dortmund
Reial Societat
Selecció espanyola

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Astráin, Fermín «Mikel Merino, noveno juvenil en debutar» (en castellà). , 17-03-2014.
  2. ↑ «El equipo también responde» (en castellà). CA Osasuna, 23-08-2014. Arxivat de l'original el 3 d'agost 2016. [Consulta: 23 agost 2014].
  3. ↑ (en castellà) , 21-12-2014.
  4. ↑ «Mikel Merino llevará el dorsal 8 y Kenan Kodro, el 9» (en castellà). , 31-01-2015.
  5. ↑ «Merino: "No sé si le saldré barato o caro al Borussia, me centro en jugar"» (en castellà). , 22-05-2016.
  6. ↑ «Osasuna toma ventaja, pero no sentencia» (en castellà). , 08-06-2016.
  7. ↑ «Y el primer finalista es... Osasuna» (en castellà). , 11-06-2016.
  8. ↑ «Borussia Dortmund verpflichtet Mikel Merino» (en alemany). Borussia Dortmund, 15-02-2016. [Consulta: 15 febrer 2016].
  9. ↑ Brack, Tim. «Merino überzeugt als Ballmagnet» (en alemany). Sport1, 14-10-2016. [Consulta: 15 octubre 2016].
  10. ↑ Valentine, Ben. «Newcastle land Mikel Merino on loan from Borussia Dortmund». Goal, 28-07-2017. [Consulta: 28 juliol 2017].
  11. ↑ «Fix! Dortmunds Merino wechselt zu Newcastle» (en alemany). kicker, 28-07-2017. [Consulta: 28 juliol 2017].
  12. ↑ «Mikel Merino signs for Newcastle from Borussia Dortmund in permanent deal». BBC Sport, 13-10-2017. [Consulta: 13 octubre 2017].
  13. ↑ Walker, Michael «Mikel Merino's late header gives Newcastle victory over Crystal Palace». , 21-10-2017.
  14. ↑ «Latest news: Mikel Merino joins Real Sociedad». Newcastle United F.C, 12-07-2018. [Consulta: 12 juliol 2018].
  15. ↑ Vicente, Álvaro «Mikel Merino: "Si Urrutia ha dicho que no hubo interés, no soy nadie para decir lo contrario"» (en castellà). , 16-07-2018.
  16. ↑ «La Real Sociedad comienza la campaña venciendo en el Estadio de la Cerámica» (en castellà). La Liga, 18-08-2018. [Consulta: 21 setembre 2020].
  17. ↑ Egea, Pablo «Mikel Merino gives nine-man Real Sociedad victory away to Huesca» (en castellà). , 21-09-2018.
  18. ↑ Vicente, Álvaro «La lesión dejará a Mikel Merino fuera durante varias semanas» (en castellà). , 02-10-2018.
  19. ↑ Badallo, Óscar «Mikel Merino se hace titular» (en castellà). , 06-02-2019.
  20. ↑ «Mikel Merino renueva con la Real Sociedad y Hugo Guillamón con el Valencia» (en castellà). Cadena COPE, 22-07-2020. [Consulta: 20 desembre 2022].
  21. ↑ Hafez, Shamoon. «Barcelona 1–0 Real Sociedad». BBC Sport, 07-03-2020. [Consulta: 20 desembre 2022].
  22. ↑ González, Miguel «Mikel Merino: "La Copa nos está dando alas en la Liga porque nos ha cargado de moral"» (en castellà). , 09-03-2020.
  23. ↑ «"Wherever you are happy is where you want to be"». Real Sociedad, 22-07-2020. [Consulta: 15 desembre 2022].
  24. ↑ Reidy, Paul «Athletic Club 0–1 Real Sociedad: result, summary, goal». , 03-04-2021.
  25. ↑ Pacheco, Jorge «Mikel Merino, el MVP de la Copa del Rey: "El tiempo me ha dado la razón con mi fichaje por la Real"» (en castellà). , 06-04-2021.
  26. ↑ López, Ángel «L'estratosférica estadística, top en Europa, de Mikel Merino» (en castellà). , 01-06-2024.
  27. ↑ «Mikel Merino signs for Arsenal on long-term deal». Arsenal FC, 27-08-2024. [Consulta: 27 agost 2024].
  28. ↑ «Mikel Merino: Arsenal sign Spain midfielder from Real Sociedad in transfer worth up to £31.6m including add-ons». Sky Sports, 27-08-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  29. ↑ Aarons, Ed «Mikel Merino out for weeks after being injured in first Arsenal training session». , 30-08-2024.
  30. ↑ Cross, John «Mikel Merino admits Mikel Arteta has surprised him after finally making Arsenal debut». , 02-10-2024.
  31. ↑ Johnston, Neil. «Arsenal 2–2 Liverpool». BBC Sport, 27-10-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  32. ↑ «Injury update: Kai Havertz». Arsenal FC, 13-02-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].
  33. ↑ Howell, Alex. «Merino looks to be the answer for Arteta and Arsenal's striker issues». BBC Sport, 15-02-2025. [Consulta: 16 febrer 2025].
  34. ↑ Fisher, Ben «Emergency striker Merino rescues Arsenal with double to sink Leicester». , 15-02-2025.
  35. ↑ Howell, Alex. «Arsenal 3–0 Real Madrid». BBC Sport, 08-04-2025. [Consulta: 8 abril 2025].
  36. ↑ «Slick Spain too strong for holders Germany». UEFA, 07-07-2015. [Consulta: 29 juliol 2015].
  37. ↑ «OFICIAL | Lista de convocados de la Selección española para los partidos de la UEFA Nations League ante Alemania y Ucrania» (en castellà). Reial Federació Espanyola de Futbol, 20-08-2020. Arxivat de l'original el 30 d'agost 2020. [Consulta: 20 agost 2020].
  38. ↑ «Germany 1–1 Spain: Gayà saves La Roja». UEFA, 03-09-2020. [Consulta: 20 setembre 2020].
  39. ↑ Velasco, Gonzalo «Merino, la nueva joya de Tajonar» (en castellà). , 26-09-2014.
  40. ↑ «Espanya es desfà d'Anglaterra i guanya la seva quarta Eurocopa». RAC 1, 14-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
  41. ↑ «Carvajal marca el penal decisiu que dona a Espanya la Lliga de les Nacions». CCMA, 18-01-2023. [Consulta: 3 juny 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa del jugador al web de l'Osasuna Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (castellà)
  • Mikel Merino Zazón a BDFutbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mikel_Merino_Zazón&oldid=35012803»